Un informe defineix l’herència genètica de les races als EUA

Quins factors considera una persona per definir-se com a hispà, afroamericà o nadiu? Coincideix sempre aquesta descripció amb el que diuen els seus gens? La majoria de les vegades sí, però un equip d'investigadors nord-americans es va proposar estudiar la correlació entre la raça dels ciutadans i la informació que conté la seva composició genètica en relació amb els seus avantpassats europeus, africans o nadius. La seva conclusió principal és que el melting pot amb què s'ha descrit a la població dels Estats Units, la barreja de races i ètnies, no és tan ampli ni s'estén de la mateixa manera en tot el seu territori.

La investigació publicada per l'American Journal of Human Genetics és l'estudi genètic més ampli que s'ha fet mai als EUA, amb una mostra de més de 160.000 persones. Totes havien accedit anteriorment que s'estudiés la seva informació genètica. Gràcies a aquestes dades els científics han pogut comparar les diferències entre el “passat genètic” d'una regió, les diferents poblacions que hi han habitat i la identificació racial o ètnica dels seus descendents actualment.

Els autors de l'estudi, liderat per David Reich, especialista en genètica a la Universitat de Harvard, han aconseguit posar xifres a les dades que altres estudis anteriors, elaborats a una escala molt inferior, només havien pogut endevinar, com és la quantitat de gens que un afroamericà ha heretat de pobles europeus, africans o d'indis nadius. Ara, per primera vegada, se sap que els afroamericans dels EUA tenen de mitjana gens que són un 73,2% africans, un 24% europeus i un 0,8% nadius.

Per primera vegada se sap que els afroamericans dels EUA tenen de mitjana gens que són un 73,2% africans, un 24% europeus i un 0,8% nadius

L'estudi també desvela que la càrrega genètica d'hispans i blancs amaga modificacions sorgides dels fets que van canviar dràsticament la composició demogràfica d'una regió, com les onades migratòries d'Europa i l'Amèrica Llatina o el comerç d'esclaus. Els autors apunten que els llatins, per exemple, mostren “diferents proporcions d'herència genètica nadiua, africana o europea” segons els esdeveniments locals que van afectar els seus avantpassats, el seu contacte amb esclaus, assentaments europeus o poblacions natives.

Una de les grans revelacions de l'informe són les variacions en l'herència genètica en funció de la regió del país. Així, per exemple, els afroamericans que viuen o han nascut al sud, especialment a Geòrgia o Carolina del Sud, tenen el percentatge més alt de gens africans. A l'extrem contrari hi ha el 5% dels negres, que han heretat almenys un 2% dels seus gens dels indis nadius, excepció que deriva del contacte de tribus del nord del país amb esclaus.

En el cas dels llatins, els investigadors han determinat que la seva herència genètica procedeix en un 18% d'indis nadius, un 65,1% d'europeus i un 6,2% d'africans. El percentatge més alt d'herència nadiua coincideix amb la proximitat dels hispans a la frontera amb Mèxic, al sud-oest del país. Aquells que procedeixen de la regió del Carib, per contra, acumulen més gens africans.

Les diferències regionals encara són més definitives en el cas dels blancs, l'herència europea dels quals està profundament condicionada per les onades migratòries, el moment en què van tenir lloc i els països de procedència dels immigrants. L'ascendència britànica o irlandesa està present en la majoria dels nord-americans blancs de tot el país, en una mitjana superior al 20% dels gens de cada persona. L'herència ibèrica, derivada de la presència espanyola, segueix sent significativa en poblacions de Florida, Louisiana, Califòrnia o Nevada. Al nord, als estats de Minnesota o les dues Dakotes, més del 10% dels gens de les persones estudiades són d'ascendència escandinava.

Al llarg de la seva història, els EUA han desenvolupat una llarga tradició d'estudis i investigacions per estrènyer la definició racial de la seva població, tant en termes científics com sociològics. La composició demogràfica del país, en canvi constant gràcies a la immigració i l'alt nivell de mobilitat territorial dels ciutadans, sempre ha desafiat qualsevol intent.

L'ascendència britànica o irlandesa està present en la majoria dels blancs de tot el país

Prova d'aquest repte és la modificació dels qüestionaris del cens que cada deu anys quantifica la població nord-americana i en les preguntes del qual s'han basat els autors d'aquest estudi. Els ciutadans responen a les mateixes preguntes que han fet servir els autors d'aquest estudi. "Quina categoria descriu millor la vostra identitat racial?" –blanc, negre, asiàtic, nadiu o altre–; i "Què defineix millor la vostra ascendència o ètnia?" –amb categories com africà, afroamericà, europeu, llatí o asiàtic–.

Els ràpids canvis demogràfics que pateixen els EUA han obligat no fa gaire l'Oficina del Cens a ajustar el seu formulari per incloure noves races o grups ètnics que, malgrat que no es poden delimitar per unes clares fronteres científiques –com la preferència entre hispà o llatí, negre o afroamericà–, sí que utilitzen els membres la població. Aquesta identificació ara té un reflex genètic catalogat gràcies a aquest ambiciós estudi en què més de 160.000 persones han obert la porta al primer mapa de l'herència genètica dels nord-americans.