Grans vins per dos euros

Entre les seccions d'un supermercat, la dels vins suposa un dels reptes més grans per al consumidor. Davant de files d'ampolles interminables, etiquetes amb noms altisonants i desenes de procedències tant autòctones com internacionals, els criteris per comprar un producte de qualitat no són exactes. Gastar molts diners comporta assaborir un bon producte, això és així, tot i que no és estrictament necessari: hi ha vins que es mereixen un lloc a la taula malgrat que costen poc més d'un euro. Entendre quins són no és fàcil. Així que l'enòleg i escriptor valencià Joan C. Martín ha redactat una guia per ajudar el consumidor a dur a terme aquesta tasca: Los Supervinos 2015 classifica 150 vins el valor dels quals varia des de poc més d'un euro fins a menys de 14.

Com es distingeix, llavors, un bon vi entre els molts que ocupen els prestatges d'un supermercat? “Cal revisar les lleixes d'esquerra a dreta i de dalt a baix. Les prestatgeries més a prop del terra, on acaben els vins amb menys circulació, amaguen sovint productes interessants. I cal llegir les etiquetes: un dels criteris que hem fet servir per classificar els vins a la guia és la informació que hi posen els cellers: si és exhaustiva, ajuda, per exemple, a entendre que la diferència de preu entre dos vins la marca el major valor d'un envàs respecte d'un altre i no el producte en si”, assegura Martín, que procedeix d'una família de viticultors de la província valenciana i que, després d'una vida al món del vi, avui és director de l'associació Aula Vinícola.

La varietat als supermercats no és casual: segons les dades del 2012 de l'Organització Internacional de la Vinya i del Vi, la superfície vinícola espanyola és la més estesa del món –les seves 1.018 hectàrees de vinyers constitueixen el 13,52% de l'extensió global– i converteix el país en el tercer productor amb 30,4 milions d'hectolitres a l'any, el 12,06% del total. Martín assegura que la veritable riquesa del vi espanyol és la varietat, encara que les institucions la desaprofitin. “Es produeix en regions amb múltiples orografies, tradicions, idiomes i costums. Aquesta diversitat és la força del vi espanyol, però mentre que a Itàlia i a França hi ha centenars de denominacions d'origen, a Espanya són poc més de 80”.

El consumidor espanyol, per contra, sap valorar-la: “L'acció divulgativa dels cellers i de la premsa ha fet que el comprador busqui productes diferents, des del vi que beu cada dia fins a l'ampolla més cara per a una ocasió especial. I això ha induït a una diversificació de la qualitat i dels preus del vi espanyol. El mercat ha viscut una metamorfosi que ja s'havia anat anunciant abans de la crisi, i que la conjuntura econòmica ha accelerat”, matisa.

Martín explica que la combinació de crisi econòmica, introducció del permís de conduir per punts i competència entre els 3.000 cellers i les 15.000 marques que poblen el panorama vinícola espanyol ha aguditzat el canvi del sector. “Fa vuit anys es consumia el 55% del vi en l'hostaleria i el 45% a casa. Ara és a l'inrevés. Els grans establiments han percebut aquest canvi i han aconseguit atreure el consumidor: a Espanya es consumeixen 1.200 milions d'ampolles de tres quarts de litre a l'any”.

I com aconsegueixen vendre productes de qualitat per preus tan barats? “Els supermercats s'han convertit en una baula més d'una cadena que redueix els preus. Des dels noranta, els cellers han augmentat la producció per hectàrea i han millorat les tècniques d'envasament, i avui dia ofereixen la mateixa qualitat per menys diners. Els supermercats, com que fan compres directes de grans quantitats i tenen menys despeses logístiques i de distribució, han contribuït a reduir encara més aquest cost”, detalla Martín. I la fórmula sembla que funciona. L'enquesta industrial d'empreses elaborada per l'INE el 2012 –l'última disponible– xifra el benefici dels cellers espanyols en 250,9 milions d'euros, amb un increment del 23% respecte l'any anterior. Les vendes van ascendir a 6.190 milions i van augmentar un 5,13%. Però mentre les exportacions van patir una reculada del 7,65%, les vendes al mercat interior van pujar un 12,29%.

Els nous escenaris han fet que també cellers de renom s'adequïn a aquesta tendència. A la guia escrita per Martín apareixen productors prestigiosos que pertanyen a grans denominacions d'origen i que, no obstant això, han començat a produir vins barats. L'enòleg també subratlla el valor de cellers que defineix “transhistòrics”, com per exemple Sangre de Toro, que acaba de fer 50 anys i que “ha demostrat el seu valor en resistir tot aquest temps al mercat, cosa que és garantia de la qualitat dels seus productes”.

Així que més enllà del preu, Martín explica que per comprar un bon vi cal tenir cultura enològica: “No hi ha res millor que un vi barrejat amb gasosa a l'estiu, ni està malament beure vi negre amb sushi, encara que sigui peix. Però s'ha de saber quin és el producte adequat”, somriu.