_
_
_
_
_

Una catedral de l’aigua a Sant Gervasi

El dipòsit del rei Martí obrirà com a centre cultural polivalent el 2016

José Ángel Montañés

Descendir a l'interior de la terra, fins i tot quan baixem per viatjar amb metro, té molt de misteri i una mica de retrobament amb la mare natura, la deessa que grecs i romans personificaven en Gea o Terra, dues de les seves divinitats més destacades, que, segons creien, vivien al subsòl. Aquest misteri tel·lúric és el que se sent en baixar per l'empinada escala metàl·lica que condueix a l'antic dipòsit d'aigua, conegut com el dipòsit del rei Martí, situat a cinc metres sota terra, al districte de Sarrià-Sant Gervasi, al costat de la torre de Bellesguard, on se suposa que el rei Martí I d'Aragó estiuejava i que va restaurar Gaudí el 1909, en un solar delimitat pels carrers Jaume Càncer 32 i Bellesguard 14.

La construcció, datada al segle XIX, després de dècades tancada i en desús, passarà a ser un dels espais polivalents més excepcionals del districte i de tot Barcelona, quan obri les seves portes a finals del 2015.

Res no permet saber que sota els pins pinyoners d'aquesta parcel·la rectangular de més de 4.000 metres quadrats —de les poques que queden sense construir a la zona—, s'amaga una construcció subterrània amb capacitat per a 3.100 metres cúbics d'aigua. De fet, l'edifici es va redescobrir a finals dels anys noranta del segle passat, per casualitat, quan es va construir una promoció d'habitatges d'alt standing al costat del solar. En rebaixar uns quants centímetres la capa d'herba va aflorar la part superior dels arcs. L'únic element en altura relacionable amb el dipòsit és una petita caseta situada en un dels angles, que s'ha convertit en l'accés actual. El regidor de Cultura de l'Ajuntament, Jaume Ciurana, als anys noranta president del districte, explica que quan es va descobrir el dipòsit va baixar-hi per primera vegada penjat d'un arnés, pel forat que es va practicar al sostre, i l'aigua el cobria fins al genoll.

Costa de creure que aquesta sala hipòstila, de més de 600 metres quadrats, de planta trapezoïdal, gairebé quadrangular, amb set naus de 24 metres de llarg i 3,30 d'ample, amb 30 pilars de més de 3 metres d'altura, fos només destinada a contenir i repartir aigua. Però aquesta és la seva bellesa. Aquesta catedral de l'aigua no es va construir perquè ningú la veiés, ni perquè ningú la gaudís, només per ser útil, però això no va ser obstacle perquè s'acabés amb detalls com paviment a tot el terra o la utilització de totxo massís, com pot veure's a la volta catalana de la part superior dels arcs, l'única zona que no està revestida d'un aïllant hidràulic, que s'ha mantingut fins ara, gairebé en perfecte estat.

Quant a la data de construcció, l'Ajuntament explica que són poques les dades que se'n coneixen. Només que el 1876 el fuster Salvador Homs va comprar la parcel·la que contenia un safareig o aljub “que limitava amb la propietat de Bellesguard” i el pas d'una mina d'aigua pel subsòl l'existència del qual es coneix des del segle XIV, quan la corona va concedir a Bartomeu de Santcliment la propietat i l'ús de l'aigua d'un torrent en aquest mateix punt i que servia per regar les propietats dels senyors de “la casa de Sant Gervasi”. Va ser després que Homs adquirís la propietat que es va començar la construcció del dipòsit que ara es recupera, però en l'informe històric arquitectònic encarregat per l'Ajuntament es reconeix que “dins de la sèrie de permisos d'obra de l'antic ajuntament de Sant Gervasi no s'ha localitzat cap expedient relatiu a aquesta construcció”.

La restauració està previst que comenci el primer trimestre del 2015, amb la intenció d'obrir el dipòsit el 2016 com a equipament cultural multifuncional. La idea, segons que va explicar ahir Ciurana i el regidor del districte, Joan Puigdollers, és impermeabilitzar-lo perquè no hi hagi filtracions de l'exterior, traslladar alguns dels pins que estan sobre l'estructura i instal·lar-hi un ascensor per fer-lo accessible a tothom. “Es tractarà no de destinar-ho a un ús concret, sinó que serveixi per acollir esdeveniments culturals de tota mena, com un festival de literatura o música”, va assegurar Ciurana, que va explicar que s'estan fent estudis de la reverberació i de l'acústica d'aquesta nova sala. A la superfície, el districte obrirà un jardí públic, amb una zona infantil i de descans, que quedarà tancada. El projecte té un pressupost d'1,7 milions d'euros, dels quals 1,3 seran destinats a l'obra.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

José Ángel Montañés
Redactor de Cultura de EL PAÍS en Cataluña, donde hace el seguimiento de los temas de Arte y Patrimonio. Es licenciado en Prehistoria e Historia Antigua y diplomado en Restauración de Bienes Culturales y autor de libros como 'El niño secreto de los Dalí', publicado en 2020.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_