L’aterratge forçós de Girona

Un, dos, tres, quatre… un total de 76 cotxes ocupen la planta baixa del macroaparcament de l'aeroport de Girona. Més de 3.500 places estan buides. Desenes de milions d'euros en una infraestructura grisa i desolada de tres grans mòduls de sis plantes, tres en altura, una planta baixa i dues de subterrànies, que ara està infrautitilizada. D'una quinzena de plantes només en queda una d'oberta i un dijous qualsevol d'hivern té una ocupació inferior al 5%. A la resta, hi penja el cartell vermell de "complet", però per desús.

Aquest macroaparcament a poc menys de deu metres de la terminal, n'havia de substituir un altre de metàl·lic el 2009, estil mecano, que es va instal·lar provisionalment quan es va iniciar l'ascens vertiginós de viatgers amb l'arribada del baix cost de la mà de Ryanair. Aquest mòdul de 1.000 places, que va quedar en desús, tancat i abalisat, s'havia de desmuntar aquest mateix any. Tot i això, continua aquí, en estat d'abandonament i deixadesa. AENA argumenta que "als aeroports estacionals s'obren i es tanquen dependències segons la programació, per optimitzar recursos". En aquest cas, s'està "a l'espera de com evolucioni el trànsit aeri". Les expectatives no són bones.

La realitat del gran aparcament de l'aeroport no és més que un reflex del declivi generalitzat d'una gran infraestructura. Les xifres són nefastes. El 2002 Ryanair va aterrar a Girona i va donar vida a l'aeroport. Partint d'uns 600.000 passatgers anuals, es va arribar al punt màxim el 2008. Més de 5,5 milions de viatgers van passar per l'aeroport Girona-Costa Brava des de i cap a tot Europa, a altres destinacions espanyoles i al nord d'Àfrica. Girona era un dels pocs aeròdroms que creixia any rere any. Però el 2008 va ser un punt d'inflexió. Diversos factors, entre els quals la crisi i la irrupció de Ryanair al Prat, van propiciar la caiguda en picat de passatgers.

L'aeroport de Girona va moure el 2013 un total de 2,7 milions de passatgers, i les administracions calculen que aquest any es tancarà amb només 2,2 o 2,3 milions, és a dir, el 60% menys que el 2008. Per trobar xifres semblants s'ha de retrocedir onze anys, al 2003, quan curiosament va tenir el creixement més gran d'Espanya, amb un 160%. Entre el novembre i el març del 2015, l'aeroport enllaça amb 15 destinacions, el 20% menys que en el mateix període de l'any anterior. Ha perdut ciutats emblemàtiques com París o Londres. Per a l'estiu que ve, Ryanair estudia oferir 38 rutes, 11 menys que aquest any.

L'aeroport de Girona perd la meitat de llocs de treball

L'Associació per a la Promoció i el Desenvolupament de les Comarques Gironines (AGi) i cadascun dels seus integrants, la Diputació de Girona, la Cambra de Comerç i la Generalitat, ja vaticinaven anys enrere un mal final jugant tots els diners a una sola carta.

Ryanair va monopolitzar l'aeroport, li va donar vida, el va cuidar i, ara a poc a poc, el va matant d'inanició. Des de la companyia asseguren que la que va ser "la base del sud d'Europa" per excel·lència, no tancarà. Tanmateix, l'ombra de la possible marxa de l'aerolínia planeja sobre l'aeroport i sobre gran part de l'economia de Girona. El 90% del trànsit aeri en depèn. El descens de passatgers ha propiciat també una reducció dels llocs de treball. En els últims tres anys, segons la UGT, hi ha hagut un descens del 54,1% d'empleats i s'ha passat de 1.510 el 2011 a 694 ara.

Altres danys col·laterals els han patit les empreses de lloguer de cotxes, bars o taxistes. Les primeres s'organitzen per torns en funció dels vols. Treballen un 70% menys que la temporada d'estiu. A la cafeteria, una sola empleada col·loca i recol·loca desenes de cadires i taules buides. El tedi és evident. Durant diverses hores al dia no hi ha ni un sol client. Els lavabos, els taulells de facturació, les botigues i el vestíbul estan buits. Els 21 taxistes que cinc anys enrere van arribar a fer fins a deu serveis diaris s'han repartit en tres torns, treballen deu dies al mes. "És l'única manera que puguem tocar algun calé, ara fem dos, un o cap servei", es lamenten.

L'aeròdrom ha destruït 816 llocs de treball des del 2011

El descens ha estat tan generalitzat que fins i tot la delinqüència ha caigut. El 2009 la Policia Nacional va detenir a les instal·lacions aeroportuàries 116 persones, enfront de les 74 d'aquest any. La infracció a la Llei de control de canvis era freqüent el 2008: es van aixecar 30 actes i es van decomissar 633.000 euros. El 2014 no s'ha arribat ni als 125.000 euros, un 80% menys.

Els últims 14 anys AENA ha invertit en l'aeroport gironí 160 milions d'euros. Tot i que pinten bastos per al futur d'aquest aeròdrom, tant la previsió de creixement d'un 40% de passatgers que espera Ryanair, en un termini de cinc anys, com la saturació de les pistes del Prat en un futur, podrien beneficiar-lo. De moment la Generalitat no abandona la idea de construir-hi un baixador de l'AVE, unes obres valorades en nou milions d'euros, que haurien de contribuir a l'arribada de noves aerolínies. Des de l'AGi reclamen la gestió de l'aeroport i asseguren que hi ha negociacions obertes amb algunes aerolínies. Molts anys de bona voluntat i negociacions, sense resultats.