‘Relatos salvajes’, preseleccionada per a l’Oscar al millor film estranger

Els episodis de la pel·lícula són encara més increïbles. Però el conte que està vivint Relatos salvajes, el film de l'argentí Damián Szifrón, coproduït entre el seu país i l'espanyola El deseo, dels germans Almodóvar, també és sorprenent. Tant que l'Acadèmia de Hollywood acaba d'anunciar que la pel·lícula està entre les nou preseleccionades per optar a l'Oscar al millor film de parla no anglesa. Ara es tracta de substituir el final bàrbar que caracteritza cada relat del llargmetratge per un epíleg més feliç, amb la inclusió entre els cinc finalistes i fins arribar al guardó. En la pugna també hi haurà la veneçolana Libertador, d'Alberto Arvelo, coproduïda amb Espanya. En queda fora, en canvi, la candidata espanyola Vivir es fácil con los ojos cerrados, de David Trueba.

Per triomfar, els dos films llatinoamericans hauran de vèncer la dura competència d'Ida, la pel·lícula polonesa triomfadora dels recents premis del cinema europeu, i clara favorita. Completen la batalla Leviatán (Rússia), Mandarinas (Estònia), Corn Island (Geòrgia), Timbuktu (Mauritània), Lucía de B. (Països Baixos), Turist (Suècia).

Ja fa temps que Relatos salvajes s'ha convertit en la pel·lícula argentina més vista al seu país. A mitjan octubre, de fet, s'havia colat com a sisè i més recent membre en el club de les pel·lícules que van vendre més de tres milions d'entrades a l'Argentina. Tots dos èxits es calculen, això sí, a partir del 1997, moment a partir del qual es comptabilitzen oficialment les dades d'afluència i recaptació. Per rematar el triomf a les seves terres, l'obra va obtenir 10 guardons, entre els quals el de millor pel·lícula, direcció, actor i actriu protagonistes, a la gala dels premis Sur, que lliura l'Acadèmia del Cinema de l'Argentina.

La pel·lícula parteix de la idea que "qualsevol pot perdre el control" i es compon de sis relats independents entre si, d'un insult a la carretera que acaba en un duel despietat amb un enginyer que fa explotar la seva ràbia contra l'administració. Són “les més salvatges” de la quinzena d'històries que se li van ocórrer a Szifrón.