Una bici que és un vici

Neix, diu l'Ajuntament, perquè el futur de la bici és elèctric, i per ajudar en els desplaçaments entre mar i muntanya. Però el Bicing elèctric es pot convertir ràpidament, si un no s'esmerça a pedalejar apagant el motor, en un vici: el d'utilitzar-lo tota l'estona amb el pedaleig assistit. I ho diu qui fa 13 anys que pedaleja per Barcelona: primer amb una BH Bolero sense marxes que va pertànyer a una castigada flota de lloguer de Formentera, i després amb una Fet a Mà amb nou marxes de tub.

Anem a pams després d'una prova de gairebé una hora –amb parades– circulant per un recorregut improvisat que arrenca al Poble Sec i puja fins al castell de Montjuïc –sense esforç, tu–, baixa per Miramar, Morrot, Colom, Moll de la Fusta, Via Laietana, barri de Sant Pere, Trafalgar, Arc de Triomf, passeig de Sant Joan, Gran Via i rambla de Catalunya.

La primera evidència: el Bicing elèctric agrada amb bogeria. Tothom (bé, tothom que va en bici) et mira, remira i si estàs aturat en un semàfor, et pregunta què tal. Estèticament no és tan potent com el Bicing normal. És blanca i té el quadre arrodonit amb la bateria incorporada. I no emet el brunzit sord i recognoscible de les normals.

Les bicis públiques de Barcelona han costat més de mil euros cada una

La segona evidència: les bicis de la segona generació de la bici pública de Barcelona van com una seda i com una bala. Com una seda com qualsevol aparell nou; aquest ens ha costat més de mil euros cada un. La bici va finíssima i fins i tot té una mica de suspensió just a sota el seient. I com una bala perquè tècnicament respon molt de pressa: arribes a la pujada, prems el botó de pedaleig assistit, i si no en tens prou amb el nivell u, prems el dos, puges fins al tres i la bici roda gairebé sense esforç. També és un plaer el sistema d'arrencada que empeny la bici sola els primers metres, fet que alleuja els genolls de qui la condueix.

Això sí, per molt elèctrica que sigui, representa que no pots deixar de pedalejar. No ho pots fer si puges una pujada: si les teves cames paren, la bici també. Però en pla acabes caient en la temptació d'accionar el tercer nivell de motor i amb un empenteta cada 30 metres en tens de sobres per avançar.

Un altre tema és la velocitat. Potser és pel brunzit del motor, o la vibració que t'arriba des dels pedals i sota el paner, però la bici elèctrica corre bastant més que la convencional. Una sensació que s'accentua en pla i en trams sense obstacles. L'exemple perfecte és la Gran Via, on els 20 quilòmetres hora semblen més. Tant com per preguntar-se quin mal et podries fer o podries infligir si te la claves amb algú.

I si filem prim i citem defectes, aquí en teniu dos. Un, el que triga el canvi de marxes sense motor. Triga, diuen els experts, perquè és un canvi de plat, no de pinyó. I dos, que quan puges de nivell amb el pedaleig assistit, passes de l'u al dos i al tres. I en canvi, quan baixes, ho fas del tres a l'u, sense passar pel dos.

N'hi ha un altre però, tot i que és qüestió de temps. Acostumats com estan els usuaris del Bicing a tenir sempre una estació a cinc carrers, les 23 estacions d'ara obliguen a pensar bastant bé on podrem deixar la bici en funció de la nostra destinació. Per cert, l'estació de l'aparcament de l'avinguda de Francesc Cambó surt al web com a operativa i dimarts al matí no funcionava.