Peces complementàries

En pocs anys, el desenvolupament dels mitjans de comunicació ha fet un salt tecnològic de tals dimensions que avui la informació no es concep sense les poderoses eines d'Internet. El web dóna un abast global a les notícies i permet als lectors accedir a diaris de tot el món amb una extraordinària velocitat gràcies a motors de recerca com Google, la companyia que ha revolucionat la indústria periodística. Per això, la decisió de retirar els editors espanyols de Google News i tancar aquest servei és una mala notícia per a tothom: empresaris de mitjans i usuaris. Una cosa que no semblen entendre del tot els buròcrates que a Espanya i altres parts d'Europa han gestionat aquesta qüestió.

Es justifica el gegant d'Internet en la recentment aprovada Llei de Propietat Intel·lectual, que reconeix el dret dels mitjans a rebre “una compensació equitativa” per la reproducció de “fragments no significatius de continguts”. La legislació espanyola va incorporar el terme “irrenunciable” suposadament per protegir els mitjans més petits. Es tractava d'evitar que s'esquerdés l'acció conjunta dels editors, en la idea que només actuant amb una sola veu era possible plantar cara a Google.

Aquest no és el plantejament correcte. Com qualsevol sector dedicat a la creació, els editors saben que la informació és cara i que és un mal negoci regalar-la. La multinacional al·lega, per la seva banda, que les publicacions es beneficien del trànsit d'usuaris cap als seus llocs web i que aquest servei no li genera beneficis perquè no té publicitat. La via per reconciliar tots dos interessos legítims no és la de l'enfrontament.

La companyia tecnològica ha anunciat la seva intenció de tancar a Espanya Google News el 16 de desembre, dues setmanes abans que entri en vigor la llei. És un termini que hauria de ser aprofitat per negociar. L'Associació d'Editors (AEDE) es va pronunciar ahir a favor d'aquesta via i va urgir les autoritats espanyoles i europees a buscar una solució. Són elles les responsables de trobar-la, de manera que els editors no hagin de sofrir les conseqüències de la seva incapacitat. EL PAÍS que, com altres mitjans, té edicions globals, podria veure's doblement afectat.

El principal interès d'editors i lectors és mantenir Internet obert a tothom. No pot concebre's d'una altra manera la llibertat d'informació en el temps actual. En la batalla lliurada sobre aquest tema a Alemanya es va imposar la tesi de l'editor conservador Axel Springer per relegar Google i perjudicar els usuaris. El Govern alemany, justificant la defensa dels diaris, es va alinear en contra dels interessos dels lectors. Ara el Govern espanyol ha repetit el model amb idèntics perjudicis per a l'accés a les notícies al web. Qualsevol acció de les autoritats ha d'anar encaminada a conciliar interessos. Aquesta vegada, amb la pretensió de protegir els editors, poden perjudicar-los greument.