L’OCDE insta a aturar la desigualtat per afavorir el creixement

"La desigualtat té un impacte negatiu i significatiu en el creixement econòmic a mitjà termini”. L'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) ha entrat de ple en un dels debats més urgents als països industrialitzats que representa: quines conseqüències portarà un dels llegats més obvis de la crisi, l'augment de la desigualtat en els ingressos, i com s'ha de gestionar. I ho fa, com acostuma, amb una anàlisi economètrica detallada de com s'ha distribuït la renda en una vintena de països durant dues dècades (1985-2005) i com ha afectat això el creixement. La seva principal conclusió és que cal fixar-se més en el que passa amb les persones amb menys ingressos (una categoria que expandeix fins al 40% de la població) que en la molt mediàtica llista de Forbes amb els més rics de cada país.

Un dels millors indicadors de l'augment de la desigualtat resulta de comparar la renda mitjana del 10% més ric amb la del 10% més pobre. Aquesta diferència ha crescut en l'OCDE (ha passat de ser 7 vegades més alta a 9,5 vegades més), però sobretot a Espanya, el país en què aquesta bretxa ha augmentat més: el 2011, la renda mitjana del 10% de la població amb més ingressos era 14 vegades més alta que la mitjana del 10% amb menys recursos, quan el 2007 era 8,4 vegades més.

“El factor més important pel que fa a l'impacte de la desigualtat en el creixement és la diferència entre les llars amb menys ingressos i la resta de la població. Aquest efecte negatiu no es comprova en el 10% més pobre, sinó fins al 40% de la població, que és a la part baixa de la distribució de la renda”.

“Tot i que l'augment de la desigualtat també es deu al fet que l'1% més ric s'allunya dels altres, la dada més rellevant per al creixement és que les famílies amb menys ingressos es quedin enrere”, prossegueix l'informe. “Els canvis en la desigualtat pel que passa amb el 10% amb més ingressos no tenen un impacte significatiu en el creixement”.

Davant la desigualtat per dalt, l'OCDE aconsella mesures que “assegurin que les persones més riques contribueixen”, no tant amb un augment general d'impostos, sinó sobretot amb una lluita més eficaç contra l'evasió fiscal, menys deduccions i reforçant el paper dels “tributs sobre la riquesa i la propietat, incloent-hi la transferència d'actius”.

Els nous recursos fiscals haurien d'aplicar-se per facilitar la millora de les franges de població amb menys ingressos, cosa que inclou ja “la classe mitjana més vulnerable”. Segons l'OCDE no es tracta només de garantir subsidis o ajudes socials, sinó de franquejar l'accés a serveis públics, “com una educació de qualitat, una bona cobertura sanitària o formació laboral”.

L'anàlisi de l'OCDE revela que “les polítiques redistributives no redueixen el creixement econòmic, en el pitjor dels casos són neutrals”. “Per descomptat, això no vol dir que totes les polítiques redistributives són igual de bones per al creixement”, afegeix. I remarca: “Concentrar-se exclusivament en el creixement i assumir que els seus beneficis es filtraran automàticament als diferents segments de la població pot afeblir aquest creixement en el llarg termini en la mesura que la desigualtat augmenti”.