_
_
_
_
reforma fiscal

Hisenda aprova un impost per gravar la sortida d’Espanya dels rics

França, Alemanya, Dinamarca i els Estats Units ja tenen un tribut semblant

Jesús Sérvulo González
Cristóbal Montoro, ministre d'Hisenda, al Congrés.
Cristóbal Montoro, ministre d'Hisenda, al Congrés.Uly Martin

Dijous passat es van publicar les tres lleis que formen la reforma fiscal del Govern espanyol —la de l’IRPF, la de societats i la de l’IVA— al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE). Entre la cascada de canvis fiscals hi ha un nou tribut per gravar la sortida de les grans fortunes d’Espanya, el conegut com exit tax (‘impost de sortida’). Aquest impost, regulat en l'article 95 de la llei de l’IRPF, s'aplica sobre aquells contribuents —amb més de quatre milions d'accions o un milió, si tenen una participació superior al 25% de la societat— que traslladen la seva residència habitual fora d’Espanya si han viscut al nostre país 10 dels últims 15 anys.

Aquests ciutadans hauran de pagar per la diferència entre el valor de compra dels seus valors i el que aquests tinguin quan surtin d’Espanya, encara que no hagin venut aquestes accions. És a dir, hauran de declarar com a renda de l'estalvi —amb un tipus de gravamen de fins al 24% el 2015— les plusvàlues latents.

El nou gravamen només s'aplica a accions i participacions

Es tracta d'un impost antielusió de capitals que ja tenen alguns països del nostre entorn, com França, Alemanya, Dinamarca, Holanda i, fins i tot, els Estats Units, segons recorden al Ministeri d’Hisenda. L'impost espanyol només afecta els grans patrimonis, a diferència del que passa a Alemanya i Dinamarca, on el límit d'aplicació és més baix.

La figura creada per Hisenda s'aplica a un conjunt de béns reduït: accions i participacions, mentre que, per exemple, l'impost de sortida dels Estats Units s'aplica a tot el patrimoni del ciutadà, o a Dinamarca, a un conjunt ampli de valors que inclou immobles o aportacions a plans de pensions.

Per evitar que l'impost sigui confiscador, com denuncien algunes associacions d'inversors, l’Executiu ha previst que l'impost no serà exigible si el trasllat del contribuent es produeix a un altre Estat dins de la Unió Europea. A més, en el cas que transcorrin 10 anys des del canvi de país i no s'hagin venut les participacions l'impost quedarà sense efecte i l’Agència Tributària retornarà els diners. Això es fa per garantir que no hi ha ànim especulatiu.

Más información
15 consells per estalviar impostos davant la reforma fiscal del 2015
Montoro rebaixa l'IVA de les flors (castellà)
Hisenda planeja suavitzar el cop fiscal a l'habitatge el 2015 (castellà)
Els grans despatxos qüestionen diversos temes de la reforma fiscal (castellà)
Un 20% més per l'impost de societats malgrat la rebaixa fiscal (castellà)

Per evitar perjudicis per als treballadors que siguin traslladats per motius laborals es permet que aquests no hagin de pagar-lo excepte si romanen més de 10 anys fora. A més, en cas de tornada sense haver venut les participacions o accions quedarà anul·lat l'impost. Si ja l’havia pagat se li retornarà, juntament amb els interessos corresponents, en cas que hagués demanat un ajornament, l'impost seguirà vigent.

Malgrat que aquest nou tribut està dissenyat com un impost per a les grans fortunes que arriben a Espanya a invertir amb la intenció de mudar-se a un altre país amb una fiscalitat més favorable, on traslladen els beneficis produïts per les inversions espanyoles per gairebé no tributar, la mesura ha causat certa polèmica.

L’Associació Europea d’Inversors Professionals (Asinver) va denunciar la setmana passada Espanya davant la Comissió Europea per aquest gravamen, ja que considera que vulnera el dret comunitari, perquè restringeix la llibertat de moviment i establiment dins de la UE. Asinver considera que aquest impost “té caràcter confiscador i representa una discriminació fiscal”.

La Fundación Impuestos y Competitividad, integrada pels grans despatxos d'advocats del país, també ha qüestionat l'exit tax, perquè considera que podria suposar un llast per a la competitivitat de les empreses i l'expansió exterior.

Els inversors critiquen la mesura perquè és “confiscadora i discriminatòria”

Fins i tot el famós empresari i emprenedor Martin Varsavsky, fundador de Jazztel, Fon i Ya.com, ha censurat el nou impost. Alguns inversors creuen que el tribut pot perjudicar l'aparició de start-up, però és difícil que els accionistes d'aquestes companyies compleixin les condicions perquè se'ls apliqui l'impost.

No obstant això, la nova figura tributària aprovada pel Govern espanyol està basada en la que ja existeix en altres països europeus. Fins i tot, asseguren a Hisenda, és respectuosa amb el principi de no discriminació del dret comunitari.

A Alemanya, per exemple, s'aplica als ciutadans que hagin estat vivint en aquell país almenys 10 anys i que els últims cinc anys hagin posseït accions o participacions de societats d'almenys l’1% tant de companyies residents a Espanya com de societats estrangeres.

A Hisenda defensen la configuració del nou impost comparat amb el que hi ha en altres països, com França, Alemanya i Dinamarca, perquè només afecta grans patrimonis i s'aplica sobre un conjunt de béns limitats.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Jesús Sérvulo González
Redactor jefe de Economía y Negocios en EL PAÍS. Estudió Económicas y trabajó cinco años como auditor. Ha cubierto la crisis financiera, contado las consecuencias del pinchazo de la burbuja inmobiliaria, el rescate a España y las reformas de las políticas públicas de la última década. Ha cursado el programa de desarrollo directivo (PDD) del IESE.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_