Fotografies per llegir

Té raó Joan Guerrero quan diu que Milagro en Barcelona. Emigrantes hoy, porque emigrante soy (Ariel) és un llibre de fotografies "per llegir" perquè és el relat que construeix Javier Pérez Andújar, coautor del text, el que teixeix una història sobre el que mostren les fotos i el que ells pensen. Les fotos les va fer Guerrero durant una mica més d'una dècada (del 2000 al 2012) en un triangle de territori que per ell ha estat la seva referència vital i professional; el que forma la desembocadura del riu Besòs, Can Zam i el barri de Fondo de Santa Coloma de Gramenet. La mateixa zona igualment familiar per Pérez Andújar, qui ha escrit desenes de cròniques per a aquest mitjà amb aquest paisatge com a tema central que solien anar acompanyades de fotografies de Guerrero. Parella de fet? “Doncs una mica sí”, afirmen. Uns paisatges que l'escriptor també va plasmar a Paseos con mi madre (2011).

“Un dia em va trucar Guerrero i em va dir que em volia ensenyar unes fotografies. Quedem en aquest bar –el Xòcala de la plaça de l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet–, que es va convertir en el nostre centre d'operacions”, explica Pérez Andújar. “No pensava en un llibre però quan les vaig fer sí que estava convençut que aquestes famílies d'equatorians, pakistanesos, indis i de tots els països que cada cap de setmana anaven a passar el dia al parc del Besòs o Can Zam havien de quedar documentades d'alguna manera, que calia conservar aquesta memòria”, afegeix Guerrero. Al final, aquells passejos i les segudes de tots dos junts mirant les fotos i recordant una infinitat d'anècdotes va agafar forma en el llibre que es presenta aquest dimarts a Laie, on també s'exposaran les fotografies.

Una imatge gairebé sempre positiva i alegre: festes d'equatorians, futbol, músics tocant sota els ponts, dones vestides amb saris vistosos –tot i que en rigorós blanc i negre, marca de la casa de Guerrero– a Can Zam componen el llibre, que també inclou alguna fotografia que va fer a l'altra immigració, la dels anys seixanta, la del mateix Guerrero, que va haver de vendre la seva càmera fotogràfica, una Voigtländer, per venir a Barcelona des de Puerto Real. “Treballava en una fàbrica de maons 14 o 16 hores al dia, em cremaven les mans. Jo vaig venir, com molts altres en aquella època, a buscar-me la vida. És la mateixa història que la d'ara”, resumeix Guerrero. Bassals –“els tolls com a senyal d'identitat. Ser de barri és ser de toll”, escriu Pérez Andújar– i descampats va ser el primer que va fotografiar de Santa Coloma quan va aconseguir tenir una altra càmera. Però això va ser després de treballar de peó obrint la carretera de la Rabassada, al Tibidabo. Del pic i pala va aconseguir col·locar-se als tallers d'El Correo Catalán i, a partir d'aquí, una llarga col·laboració amb diverses capçaleres: EL PAÍS, Diario de Barcelona, El Periódico de Catalunya, La Vanguardia, El Observador i una cinquantena d'exposicions.

Guerrero va fer les fotos durant una dècada (del 2000 al 2012) a la desembocadura del Besòs, Can Zam i el barri de Fondo de Santa Coloma de Gramenet

“Les fotografies són magnífiques, parlen per si soles. Jo no podia afegir-hi res més”, apunta Pérez Andújar, que parteix d'aquestes imatges per escriure sobre la immigració –la d'abans i la d'ara– i la trajectòria de Guerrero, la del territori que reflecteix i la història recent d'aquest país. Amb bastanta càrrega política: “La democràcia se'n va de sobte, com la llum, sense que ningú s'ho esperi”, escriu. “És veritat, se l'han carregat i ara vindran ells, els joves, la nova emigració, a tornar-la”, postil·la. Se l'ha carregat la corrupció, la bombolla immobiliària, l'ambició desmesurada d'uns quants; va desgranant en el llibre.

“Mira, en aquesta foto estan de festa, era diumenge i eren a Can Zam amb els seus menjars i la seva música. És el mateix que en la meva època, nosaltres amb les truites i les sevillanes a les Planes o a la Conreria. Fins i tot els ploricons són els mateixos. La forma és diferent, però el fons és el mateix”, explica Guerrero fullejant el llibre. “Emigrar és l'ofici més antic del món. Abans que els humans, ja emigraven al juràssic els dinosaures seguint els cicles de la pluja”, escriu Pérez Andújar.

Una de les últimes imatges del llibre és la d'un cigne en unes aigües i algú estirat a la riba, tapat amb un paraigua, descansant. És la desembocadura del riu Besòs. Una imatge insòlita fins fa pocs anys i que en un dels seus passejos van veure Guerrero i Pérez Andújar: “La literatura ve d'aquí. De les coses d'un parell d'amics que caminen per aquests camins plens de gent. La nostra. La que surt en aquestes fotografies”. Així acaba el llibre.