La inassolible jubilació

A la petita adrogueria d'Ana Gómez i José Castro, al barri de la Zona Franca de Barcelona, no pensen en la paraula jubilació. Els amos, de 68 anys, es mouen amb precaució pels passadissos plens a vessar de productes sense ni tan sols plantejar-se si algun dia podran viure d'una pensió. Malgrat que està malalt, Castro va cada dos dies a Mercabarna a buscar aliments, que carrega ell sol a la furgoneta. Ella es reparteix amb el seu marit la feina de dilluns a diumenge, de vuit del matí a deu de la nit.

No és que el negoci vagi vent en popa: fa tres anys que l'activitat va començar a caure i ja en fa un que han de competir amb tres botigues més amb preus més barats. L'empresa financera que es va quedar el seu habitatge ja va intentar desnonar-los al gener i fa un parell de setmanes van tornar a rebre una altra notificació del jutjat. Però la jubilació, assegura Gómez, no és per a ells una opció a tenir en compte: “Mentre tinguem un deute amb la Seguretat Social per les quotes d'autònoms, no podem”.

A Catalunya hi ha unes 27.100 persones més grans de 65 anys que encara treballen i unes 600 que busquen feina, segons les dades de l'Enquesta de Població Activa (EPA) de l'últim trimestre. Algunes ho fan per necessitat, d'altres per plaer. La variació que aquestes xifres han sofert en els últims anys depenen de molts factors i els experts no s'atreveixen a assenyalar-ne tendències. Però les organitzacions d'ajuda social afirmen que el factor econòmic ha augmentat amb la crisi i que no ha estat fins fa poc que casos d'aquest tipus han començat a arribar a les seves oficines.

El 2013, la pensió mitjana a Catalunya va ser de 900 euros mensuals

“Em costa veure motius romàntics i d'inquietuds vitals per treballar a aquesta edat”, assegura Àngels Valls, directora de Formació i Inserció de Càritas i professora d'ESADE. “És veritat que hi ha gent que té una gran experiència en la seva professió i que per això continua activa. Però crec que la raó principal avui dia és l'econòmica. Hi ha factors que contribueixen a fer que sigui així, com la tendència que hi ha últimament de treure la jubilació obligatòria dels convenis laborals. O l'augment dels anys que s'han de cotitzar per tenir una pensió millor, que fa que molts ocupats necessitin continuar treballant”, explica.

El sistema públic de pensions no genera confiança: el 47% dels espanyols no creuen que la seva prestació per jubilació els pugui permetre arribar a final de mes, segons un estudi d'ESADE publicat aquesta setmana. L'escepticisme ha arrelat en col·lectius de totes les edats: un de cada cinc menors de 55 pensa que no podrà cobrar una pensió. La crisi ha sembrat la cautela: el percentatge dels que estalvien per a aquesta etapa de la vida ha crescut del 30% al 40% en els últims cinc anys.

La directora de l'àmbit de les Persones Grans i la Dependència de la Creu Roja a Catalunya, Susanna Roig, explica: “Segons la nostra experiència, al principi semblava que la crisi no afectava el col·lectiu de les persones grans, perquè la seva pensió estava assegurada. Però després dels anys inicials, hem vist que ha tingut un impacte indirecte sobre ells”. El seu departament s'ha vist obligat a ampliar els serveis: “Abans ens dedicàvem a atendre assumptes relacionats amb la dependència i la solitud. Però després vam començar a veure que els usuaris estaven tenint problemes per cobrir les seves necessitats bàsiques”, afegeix Roig.

Aquest dany col·lateral entre els jubilats és causat per l'augment dels preus, del cofinançament de serveis que abans eren gratuïts i per la paralització de la Llei de la dependència, segons explica Susanna Roig: “A més, molta gent gran ha passat a mantenir les seves famílies amb la seva pensió. I d'altres que ja tenien una pensió molt justa i rebien ajuda dels seus familiars per completar-la han perdut aquesta col·laboració”.

Una de cada cinc persones menors de 55 anys pensa que no podrà cobrar una pensió

La pensió mitjana a Catalunya va ser el 2013 de 900 euros al mes, segons un informe d'Idescat que s'ha conegut aquesta setmana. Les rendes més baixes es cobren a la comarca de la Terra Alta, on la mitjana de pensió va ser de 637 euros. Els més afortunats són els pensionistes de Barcelonès, que, malgrat tot, no van arribar a mileuristes, amb una prestació mitjana de 977 euros. Els autònoms, com José Castro, van ser els més mal remunerats: la pensió mitjana d'aquest segment de població es va situar en els 612 euros a tota la comunitat, amb puntes de 662 al Vallès Occidental i de 517 al Pallars Sobirà.

Molta gent gran recorre a feines “no oficials” per complementar la pensió. “Solen cuidar altres persones o si saben ganxet en fan alguna peça i la venen. Tenim el cas d'una dona que arreglava les ungles a les seves veïnes, per exemple”, afirma Roig.

Segons l'EPA, la gran majoria de la gent més gran de 65 que busca feina són dones. Amb la crisi, una part de la població femenina que fins llavors no havia treballat va tenir la necessitat d'incorporar-se al mercat laboral. En fer-ho a una edat més avançada, la seva cotització és insuficient per rebre una pensió que els permeti poder-se mantenir. Algunes ni tan sols estan afiliades a la Seguritat Social, com Ana Gómez, que ha portat l'adrogueria al costat del seu marit durant més de 20 anys: “Eren molts diners. Només podíem pagar una quota d'autònoms i ens vam decidir per la del meu marit”.