Ombres del 98

La querella de l'Estat contra el Govern de la Generalitat ha agreujat el clima de catastrofisme que creix a Espanya. Fins i tot el cap de l'Estat Major de l'Exèrcit s'ha permès evocar el desastre del 98 per descriure el moment actual, en al·lusió al cataclisme polític, econòmic, social i moral provocat a finals del segle XIX per la pèrdua de Cuba i els últims territoris de l'antic imperi colonial espanyol. "Atmosferes carregades", constatava amb laconisme Màrius Carol a La Vanguardia.

En ple "xoc de togues" en el si de la fiscalia, les reflexions del general Domínguez Boj sobre l'ocàs de la metròpoli i el poder central citant Unamuno ("em fa mal Espanya"), semblen empènyer una mica més la qüestió catalana cap al punt de fissió del sistema heretat de la Transició. "Un error històric", deia el titular d'El Punt-Avui en valorar la decisió del fiscal general de l'Estat, en sintonia amb una part substancial de l'opinió pública i privada a Catalunya.

Olla a pressió

"Espanya és una olla a pressió escalfant-se al foc amb la vàlvula obturada", escrivia Antoni Puigverd a La Vanguardia. "El poder espanyol no té més relat polític que l'encastellament legal, no té més horitzó que l'anar tirant, no té res a oferir als joves irats, ni als perdedors ", afirma l'articulista. "Aquest context alimenta les dues onades rupturistes: sobiranisme català i Podem", afegeix Puigverd abans d’explorar la síndrome espanyola del noranta-vuitisme: "També després del 1898 van aparèixer diversos corrents regeneracionistes que connectaven amb el desig d'un canvi radical i bàrbar (en el sentit nietzschesà del terme)", prossegueix.

"Encastellats en el control de l'Estat, les elits extractives ho bloquegen tot, numantins, oposats a tota reforma", concloïa Puigverd amb notori pessimisme. "Aviat s'obriran les urnes que expressaran idees que no volen escoltar", adverteix per la seva banda Lluís Foix des de la tribuna del mateix diari, també amb visible inquietud. "El més racional seria fer passos cap a una aproximació immediata en qüestions econòmiques i de pacte fiscal", suggereix el periodista, que apunta que "d'aquí a un any, els principals actors d'aquesta confrontació podrien ser a l'oposició o a casa".

Anton Costas també subratlla la urgència d'emprendre les prioritats: "Després del 9-N, el que toca és enfortir l'economia i millorar les condicions de vida i les oportunitats de la gent, especialment les d'aquelles persones que més ho necessiten", escriu el catedràtic d'Economia de la Universitat de Barcelona. "En cas contrari, estem abocats a l'estancament econòmic i a una crisi social sense precedents", adverteix amb gravetat.

Pessimisme generalitzat

El to apocalíptic treu el cap de manera indistinta en posicions oposades, fet que sembla avalar la presumpció estesa d'una crisi sistèmica. "Espanya ha mort", afirma ni més ni menys l'escriptor i traductor Damià Alou al diari Ara. "Espanya ha mort per incompareixença, i sembla que a Catalunya ens hem començat a buscar la vida", sosté l'articulista, per a qui "és evident que la independència és l'únic projecte amb cara i ulls que hi ha sobre la taula".

Francesc Marc Álvaro també exhibeix una prosa de traç gruixut. "Retorna el sentit tràgic de la vida al Madrid oficial", escriu a La Vanguardia. "Els catalans pateixen una malaltia greu mentre Rajoy ha resultat ser un doctor poc fiable", afegeix l'articulista amb sorna. "Ell i la infermera Soraya pensaven que la Constitució guaria el mal però han fracassat i ara demanen al fiscal general que apliqui cirurgia de guerra", conclou sense miraments.

"Això cau", escriu per la seva banda Victòria Prego a El Mundo. "L'Estat trontolla en els seus fonaments (...) perquè els responsables polítics han deixat durant tants anys que el sistema es debilités tan greument, que l'episodi de Catalunya l'únic que ha fet és posar-lo finalment en evidència", afirma la periodista arran de les polèmiques tesis del general Jaime Domínguez Boj.

La veterana periodista sosté que "el nacionalisme, com la boira, [s'ha infiltrat] en l'ànima de les institucions de l'Estat, contaminant definitivament i mortalment", i es fa  ressò de les tesis del portaveu del PP, Carlos Floriano.

El paper dels fiscals

En aquest clima es compleix l'aniversari del desembarcament del PP al poder amb una aclaparadora majoria absoluta, en un escenari ara ja irreconeixible. El mateix Mariano Rajoy s'ha vist obligat a rebutjar l'ambient de "fatalisme" regnant i denunciar "una nova llegenda negra" que estaria encoratjada per un "pessimisme interessat". La carregada agenda de la setmana ofereix abundant munició.

"Motí a la fiscalia", clamava El Periódico en caràcters catastròfics després de consumar-se el cisma en una de les institucions clau de l'Estat. "Es tracta de fiscals de l'Estat que viuen directament la realitat catalana, per la qual cosa el seu prudent punt de vista -unit al seu coneixement de la llei- hauria de ser suficient", al·legava significativament l'editorialista. "Ningú és creu que el Govern espanyol no hagi pressionat Torres-Dulce, de manera que són els fiscals catalans els que, amb la seva insubordinació, estan defensant de manera efectiva la independència del ministeri públic", coincideix en altres termes David Miró a les pàgines de l’Ara.

"Quan 2,3 milions de persones es mobilitzen, apuntar al capitost és maldestre", alertava Joan Tapia també des d’El Periódico. "La querella contribuirà a donar un nou format a la política catalana: notable reforçament de Mas i eixamplament de la causa de la dissidència catalana", anticipava per la seva banda Enric Juliana des de La Vanguardia. "Tres anys després [de la victòria del PP a les urnes], la relació de l'Estat amb Catalunya es diu querella, el cap de l'Exèrcit veu la metròpoli en perill i el cardenal més amic del Govern escriu que Espanya està cremant", afegeix una vegada consumada la decisió.

L'eix d'opinió Barcelona-Madrid

L'allau d'opinions després de la materialització de la querella amb el suport de la junta general de fiscals reflecteix la transcendència del fet. Els mitjans editats a Catalunya coincideixen substancialment, tot i que amb matisos de forma i fons, a considerar la querella com un error, mentre que la premsa de Madrid exhibeix varietat, amb preeminència de les posicions en sentit oposat, en alguns casos de forma extrema.

"Considerem, ras i curt, que aquesta resposta constitueix un gran error", sentenciava l'editorial de La Vanguardia. "La complexa situació que es viu reclama acords, incompatibles amb el propòsit d'apartar el president de la Generalitat de la vida política", subratlla el diari. "El corrent favorable al diàleg i al pacte és majoritari i el Govern d'Espanya no el pot desatendre. L’enrocament és un error ".

"No es poden estendre ponts fent seure una de les parts a la banqueta", alerta per la seva banda El Periódico. "En lloc de buscar iniciatives polítiques que contribueixin a articular majories alienes a posicions radicals, es converteix en víctimes persones que el 9-N van permetre que la gens menyspreable xifra de 2,3 milions de catalans pogués expressar-se", prossegueix l'editorialista. "Fiscalada", denuncia sense contemplacions la portada d'El Punt-Avui, que qualifica la decisió d'"error històric".

A Madrid, en canvi, l'ABC destaca que "la fiscalia general corregeix el rumb" i formula suggeriments molt significatius sobre el conflicte institucional. "Ara que tant es debat sobre la impunitat que donen els aforaments als polítics, potser és oportú plantejar que els presidents autonòmics siguin jutjats pel Suprem quan els seus delictes afectin l'interès nacional, com la desobediència al Tribunal Constitucional, encara que es cometin a la seva comunitat ", afirma l'editorial.

El diari La Razón celebra també la decisió de la Fiscalia, al marge de les seqüeles del cas. "Els delictes de prevaricació, malversació, usurpació de funcions i desobediència (...) són greus i, si es provessin, tindran una inevitable transcendència política que no és possible menysprear", escriu l'editorialista. "Però en democràcia, la llei sempre ha d'estar per sobre de qualsevol altra consideració", conclou el diari.

En el seu editorial sobre el cas, El Mundo és rotund: "El fiscal general encerta en insistir a querellar-se contra Mas". Després de carregar contra la posició dels fiscals de Catalunya ("demostra fins a quin punt el nacionalisme s'ha infiltrat a les institucions"), el diari argumenta la seva posició sobre el processament de Mas i les conselleres Ortega i Rigau. "Podrà ser objecte de discussió si mereixen un retret penal per la seva actuació, però del que no hi ha cap dubte és que el seu comportament ha de ser investigat pels jutges".

Cap a un nou escenari

En aquest clima espès, el primer sondeig del vot després del 9-N confirma canvis substancials en el mapa polític de Catalunya. L'enquesta d'El Periódico revela que Artur Mas es recupera i supera de nou ERC, però la suma de les dues forces ni tan sols arribaria a la majoria absoluta de 68 escons, al marge de la CUP. El front no sobiranista es consolidaria al voltant de Podem i Ciutadans, que empatarien amb 17 escons cadascú a costa del PSC i el PP, mentre que ICV-EUiA retrocedeix.

"Si Mas continua fent el budista i ens sorprèn a tots amb una fórmula insòlita i audaç, aleshores és possible que totes les peces que tenim avui parades sobre el tauler quedin fetes miques en molt poques hores i haurem de repensar el nostre futur més immediat", escriu en to enigmàtic Vicent Partal a VilaWeb sobre la fórmula del "partit del president" de cara a un imminent avançament electoral. Sota aquest confús decorat demoscòpic es produirà en els pròxims dies l'anunciada conferència política d'Artur Mas i el no menys expectant aterratge de Rajoy a Barcelona amb la plana major del PP. Definitivament, se'ns ha girat feina.