La indestructible supervivència dels restaurants centenaris

Fundat el 1786, el segon restaurant més antic d'Espanya en un primer moment repartia el menjar per una finestreta. La demanda va anar creixent i es van posar les primeres taules. “L'estructura de l'empresa de caràcter familiar que ha passat de generació en generació és el gran secret del nostre èxit”, explica Monte Agut, una de les actuals copropietàries d'un establiment que encara atresora algunes rajoles originàries de finals del segle XVIII.

Inaugurat el 1836 a la Casa Xifré de la Barceloneta, es tracta d'un autèntic símbol de la ciutat comtal, antic punt de trobada de bohemis, artistes i intel·lectuals. “El restaurant va ser dissenyat com un cafè d'un to d'acord amb els requeriments de l'època i va ser el primer local barceloní amb serveis més enllà del menjar i la beguda”, afirma Francesc Solé Parellada, propietari del restaurant que encara exhibeix a les parets les signatures d'alguns dels seus clients cèlebres, com ara el científic Alexander Fleming.

Als peus del Tibidabo, el 1904, obria les portes un dels centres gastronòmics més representatius del Noucentisme català. Al principi es deia La Viña i malgrat innombrables alts i baixos, el restaurant es confirma com un referent de la cuina clàssica catalana amb influències italianes i franceses. “Treballar amb productes de qualitat i actuar honestament són dos factors imprescindibles per a l'èxit del local”, aclareix el propietari Lluís Vinyes.

Fundada per Josep Homs el 1903 com a taverna de pescadors, es tracta indubtablement d'un dels espais culinaris més populars de Barcelona. “Segur que el fundador de Can Solé estaria molt orgullós del recorregut d'aquest restaurant, ja que hem tingut clients procedents d'Austràlia, Nova Zelanda, l'Amèrica Central, la Xina, el Japó, les Filipines...”, explica Josep Maria García, propietari de Can Solé des del 1995.

Inaugurat fa 110 anys i situat en un antic celler del barri de Poblenou, la decoració rústica i una cuina de mercat tradicional han convertit Can Pineda en un punt de referència de l'exquisidesa de la gastronomia típica catalana. “Posseïm una marca que cal defensar i difondre no només aquí a Barcelona i reivindiquem la importància de treballar amb fe i afecte cap als clients”, considera el propietari Paco Cuenca.

Era l'any 1890 quan es va inaugurar en ple casc antic de Barcelona aquest restaurant atractiu que va ser també el lloc on va residir el dramaturg i màxim representant del teatre romàntic català Frederic Soler, més conegut com Serafí Pitarra. “L'èxit del restaurant neix de la unió perfecta entre el bon servei que oferim i les obres de Pitarra” assevera Jaume Roig, cap del local, juntament amb el seu germà Marc. De fet dins del restaurant el delit artístic està assegurat, gràcies a col·leccions de fotos d'època, a més de molts dels records del dramaturg barceloní.

Al barri del Poble Sec, a la famosa plaça del Sortidor, va ser edificat el 1908 l'homònim restaurant que es va convertir immediatament en un dels llocs emblemàtics de la ciutat, gràcies també a un estil inconfusible que evoca els locals bohemis de París a començament del segle XX. El petit restaurant, originàriament famós també pels seus vermuts, conquesta amb la façana modernista original de 1908, les taules de marbre i cadires de fusta.

El 1869, any de la seva obertura, es deia la Taberna d’en Gaig. Després de 145 anys es diu simplement Gaig i va rebre una estrella Michelin el 1993. Senzillesa i elegància es fonen gràcies a Carles Gaig, primer xef i propietari del restaurant des dels anys 70.