Entitats socials denuncien que creixen els casos d’exclusió sanitària

En un petit pis d'un carreró estret del barri del Raval de Barcelona, una desena de persones, entre metges, infermeres, pedagogs, educadors socials i advocats, s'obstinen a seguir al peu de la lletra el compromís del conseller de Salut, Boi Ruiz, el 2012, que va assegurar que garantiria l'assistència mèdica a tots els immigrants en situació irregular; és a dir, els que no tinguessin papers. El col·lectiu L'Espai de l'Immigrant fa dos anys que atén i assessora els invisibles del sistema sanitari, els que no tenen, segons un decret llei del Govern central que restringeix l'atenció sanitària als sense papers, ni dret al fet que se'ls obri una història clínica. La Plataforma per una Atenció Sanitària Universal a Catalunya (Pasucat), amb la qual col·labora L'Espai, ha registrat i denunciat 72 casos d'exclusió sanitària a Catalunya des que es va posar en marxa el decret ara fa dos anys.

Però els voluntaris a peu de carrer adverteixen que “això només és la punta de l'iceberg”. Tot i que, segons l'informe, Salut redueix l'exclusió a “casos excepcionals”, la Pasucat assegura que els invisibles ja són "centenars, potser milers”.

El decret de l'Administració central eliminava d'una tacada la universalitat de l'atenció sanitària i lligava el dret a l'assistència a les rendes de treball, és a dir, a estar assegurat a l'Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS). Les persones en situació administrativa irregular se'n quedaven fora, excepte en tres casos: urgències, dones embarassades i menors d'edat.

Per la seva banda, el Departament de Salut, contrari a les restriccions que plantejava el Govern central i que afectaven unes 180.000 persones a Catalunya, va publicar una instrucció en la qual acordava mantenir la targeta sanitària a les persones excloses del sistema sanitari que fes més de tres mesos que estiguessin empadronades a Catalunya. Però, malgrat ser més indulgent que el Govern central, la Generalitat seguia supeditant l'atenció sanitària a requisits com l'empadronament, per la qual cosa encara quedava un nínxol de persones sense dret a la targeta sanitària, la que dóna pas a la sanitat universal.

La plataforma denuncia que de les 220.000 persones amb targeta sanitària reconeguda pel Servei Català de la Salut (Catsalut), però no per l'Administració central (INSS), 12.000 són de nivell 1 (fa més de tres mesos que estan empadronades aquí i tenen dret a atenció primària); 71.000 són de nivell 2 (superen l'any d'empadronament i també poden accedir a l'especialista); i unes 90.000 estan registrades a la categoria d'altres, sense donar-ne detalls. La plataforma sospita que als integrants d'aquest apartat “se'ls ha retirat la targeta sanitària”.

L'Espai de l'Immigrant atén a Ciutat Vella els exclosos de la sanitat 

Segons l'informe de l'entitat, el 39% dels casos d'exclusió tenien dret a l'assistència perquè eren embarassades i nens. Pel que fa al motiu d'incidències, el 36% corresponen a facturacions indegudes, mentre que a l'11% de les persones registrades se'ls va denegar directament l'atenció sanitària.

Iko, metge i portaveu de la Pasucat, explica que el registre es va fer amb el consentiment dels afectats, però que les xifres són molt més elevades que les que s'han recollit. “Alguns no volen aparèixer perquè tenen por i no volen posar reclamacions perquè estan en situació irregular”, assenyala.

A L'Espai de l'Immigrant de Ciutat Vella amb prou feines tenen una llitera blanca, una taula i un parell de cadires de vímet a la consulta. Un dia a la setmana, durant les seves hores lliures, els dos metges del col·lectiu reben persones que han estat excloses del sistema sanitari. Els facultatius fan una exploració bàsica per valorar la gravetat del pacient i el deriven, amb un grup de suport que l'acompanya, a un centre d'urgències. Amb la llei a la mà, els voluntaris que van amb el pacient intervenen amb els serveis d'admissions dels hospitals perquè els atenguin.

La plataforma Pasucat i els metges de L'Espai coincideixen que la primera gran trava amb què es troben els pacients exclosos és el personal del mostrador d'admissions. “L'administratiu et diu qui hi té dret i qui no, què és una urgència i què no. La culpa no és seva, perquè no els donen ordres clares, reben normes ambigües de dalt”, apunta Iko. I una de les doctores de L'Espai de l'Immigrant conclou: “Els administratius apliquen la norma de manera errònia i després de dos anys del decret, és una negligència seva que encara no n'estiguin informats”. La plataforma assegura que els metges “són com estruços, amb el cap ficat a la consulta i no s'assabenten del que passa fora”.

Una factura que finalment no va arribar

La plataforma que ajuda els immigrants va aconseguir que Salut publiqués una circular interna per recordar als centres l'obligatorietat d'atendre menors, embarassades i urgències. L'entitat assegura que, precisament els dos primers col·lectius, són els més sensibles. És el cas de Sara Swanson, una sueca de 37 anys que fa una dècada que viu a Espanya. Quan va anar a urgències amb el seu fill de cinc mesos per un quadre de febre, l'hospital volia facturar-li la consulta perquè el nen no tenia targeta sanitària, tot i que per ser menor i una urgència, el seu cas estaria contemplat entre les excepcions.

“No la tenia perquè no havien arribat els papers de Suècia per al padró”, explica la Sara. “Em van dir això de facturar-me abans d'atendre el nen. Estava molt nerviosa, o sigui que pensava pagar el que fos. Al final, vaig protestar, perquè sentia que era un dret, i em van atendre”, afegeix. Tot i que mai van arribar a passar-li la factura, diu que també li van posar traves per donar-li cita per al pediatre. “Ara penso què hauria passat si fos una mica més complex, com una operació, i no tingués diners per pagar-la”.

El Departament de Salut, per la seva banda, reconeix que està “analitzant els 72 casos de l'informe, però assegura que no tenen “constància de reclamacions explícites” i ho limita al fet que “de manera esporàdica, es detecta alguna queixa”. “Hi ha constància de determinades dificultats d'accés amb el col·lectiu de gitanos romanesos i estem proposant mesures que puguin solucionar-los les dificultats”, conclou.

L'Ajuntament de Barcelona, on es registren la majoria dels casos de l'informe de la Pasucat, reconeix que han detectat “uns 60 casos desatesos pel sistema sanitari”. La metgessa de L'Espai ho té clar: “Cada vegada que algú ve, els trenquem el discurs als que diuen que això no passa perquè visibilitzem el problema”. I un altre membre del col·lectiu conclou: “Nosaltres existim perquè la política d'uns altres ha fallat, i deixarem d'existir quan el decret que nega l'assistència universal desaparegui”.