Condició necessària

La celebració d'un referèndum a Catalunya, a fi que els ciutadans d'aquesta comunitat manifestin la voluntat de mantenir la integració dins de l'Estat o de constituir-se en estat independent, és condició necessària perquè la competició política pugui desenvolupar-se d'acord amb les normes del que es considera que és una competició democràtica a qualsevol país civilitzat.

Quan el percentatge de la població partidària que es faci el referèndum aconsegueix el 80%, no és possible que es pugui obrir un debat polític normalitzat sense debat. Sense referèndum falta l'oxigen imprescindible perquè hi hagi vida política. L'únic discurs possible és el de reclamació que el referèndum es faci. O dit d'una altra manera: l'únic discurs possible és l'independentista.

Mentre no es faci el referèndum, els no independentistes estan privats de la paraula i condemnats, per tant, a l'esterilitat. Ho acabem de comprovar a la convocatòria del 9-N. L'única veu que s'ha sentit ha estat la de l'independentisme. Una veu que pràcticament no havia estat present en el sistema polític català en democràcia, ha estat escoltada per un terç del cos electoral, que, projectat en unes eleccions al Parlament de Catalunya, suposaria una majoria absoluta.

Davant no hi ha res. Hi pot haver una majoria social que no vol la independència. Però es tracta d'una majoria que no es pot expressar políticament com a tal. Es veu obligada a expressar-se d'una manera fragmentada i inconnexa, i es converteix d'aquesta manera en políticament irrellevant.

Mentre la posició del Govern espanyol continuï sent la que és respecte del referèndum, no hi ha debat polític possible a Catalunya. Els partits de Govern d'Espanya, el PP i el PSC-PSOE, la presència rellevant dels quals en el subsistema polític català és indispensable perquè aquest subsistema pugui considerar-se part del sistema polític espanyol, estan condemnats a la marginalitat. I cada cop més. L'Estat no pot estar absent políticament de Catalunya. No pot estar present exclusivament com a “enemic”, com l'ha qualificat Artur Mas.

Cal donar la possibilitat a la majoria social no independentista que s'expressi políticament com a tal, i es restaurin d'aquesta manera les condicions que facin possible un debat polític digne d'aquest nom. Ja no hi ha possibilitat de fer marxa enrere i parar la història en un moment en què no hauria calgut la celebració del referèndum. No hi ha debat polític possible, a Catalunya i a Espanya, sense la celebració del referèndum. Hauria estat preferible no arribar a aquest punt. Però hi hem arribat.