La ‘penicil·lina’ de l’hepatitis C arribarà al 0,6% de malalts

L'esperat i costós fàrmac contra l'hepatitis C, una malaltia que pateixen al voltant de 800.000 persones a Espanya, només arribarà al 0,6% dels afectats en un any. El Ministeri de Sanitat i el laboratori nord-americà Gilead van aconseguir al setembre un acord sobre el preu del sofosbuvir, de nom comercial Sovaldi, del qual només ha transcendit que el Govern espanyol destinarà 125 milions d'euros durant el primer exercici per finançar-lo. Diverses fonts del sector confirmen a EL PAÍS que el preu finalment pactat pel tractament de tres mesos és de 25.500 euros. D'aquesta manera, només unes 4.900 persones tindran accés al medicament en la sanitat pública.

Es queda molt curta aquesta xifra? “Si tots els pacients molt greus poden accedir al tractament en el termini d'un any, potser és un nombre raonable”, diu Javier García-Samaniego, hepatòleg de l'Hospital La Paz-Carlos III de Madrid. “Però s'ha d'ampliar necessàriament en els anys següents. La filosofia hauria de ser que arribés a ser universal, arribar al màxim nombre de pacients possible. És una teràpia que cura”.

El fàrmac, conegut com la penicil·lina de l'hepatitis C per les seves elevades taxes de curació en combinació amb altres medicaments (fins al 95%), va entrar al sistema públic de salut dilluns passat. Però els metges no tenen encara a les seves mans l'informe de posicionament terapèutic (IPT), que estableix quins pacients han de tractar-se i garanteix d'aquesta manera l'equitat en l'accés al tractament. L'IPT es va aprovar el passat 9 de setembre però el contingut de l'informe encara no ha estat revelat. Sanitat assegura que el retard es deu al fet que s'està elaborant “una guia completa d'ús de tots els medicaments per a l'hepatitis C” que ha de consensuar-se amb les comunitats autònomes. “Es coneixerà divendres [al matí] o dilluns”, assegura una portaveu.

Fins llavors, els doctors espanyols no estan en condicions de receptar sofosbuvir. “A dia d'avui no podem prescriure'l”, admet Xavier Forns, hepatòleg de l'Hospital Clínic de Barcelona. “El CatSalut està deliberant si les indicacions seran les mateixes que en l'ús compassiu —pacients trasplantats amb reinfecció i persones en llista d'espera per a trasplantaments o malalts cirròtics en risc de descompensació o mort en un any— o si s'hi inclou també la precirrosi”, continua. “Com que això augmentaria molt el nombre de pacients a tractar, estan fent un càlcul”.

La Comunitat de Madrid, com passa en altres autonomies, també està esperant que el Ministeri de Sanitat faci públic l'IPT. “Se seguiran les seves recomanacions”, indica, quan es coneguin. Mentrestant, ha creat un “comitè especial centralitzat” format per metges i farmacèutics “per estudiar i aprovar” les peticions que facin els hepatòlegs de cada hospital. Els experts d'aquesta regió ja tenen sobre la taula els informes mèdics sobre 400 pacients que, segons els seus metges, haurien de rebre el fàrmac, confirma García-Samaniego.

Sovaldi, aprovat el gener passat per l'Agència Europea del Medicament, s'ha fet esperar a Espanya. Sanitat i Gilead van trigar 10 mesos a arribar a un acord sobre el cost del medicament, que a Europa es comercialitza a un preu mitjà d'uns 60.000 euros. Uns 500 malalts espanyols en situació molt greu han pogut accedir al fàrmac abans que se n'aprovés el preu oficial. Les seves comunitats l'han comprat a l'estranger.

“Hi ha una discussió fonamental”, diu Xavier Forns. “Jo entenc que l'Administració no té diners, però el tractament que té més cost efectiu en el fons no és el malalt moribund, sinó el que té una malaltia encara en fase de regressió, el que té fibrosi lleu. El cures i el treus del sistema sanitari. Un cirròtic? El cures de la infecció, però no de la malaltia, l'hauràs de veure durant anys per fer-li ecografies, comprovar si té un tumor. El que caldria és tractar els malalts perquè no arribin a aquesta situació ni a necessitar un trasplantament, que a Espanya val 100.000 euros. I Sovaldi és el medicament que combinat amb d'altres dóna més bon resultat”.

Coincideix amb ell Rafael Esteban, hepatòleg de l'Hospital Vall d'Hebron de Barcelona: “A diferència d'altres virus, el C és erradicable i tenim les armes per fer-ho. Aquests fàrmacs són un estalvi a llarg termini, però en l'àmbit polític aquest llarg termini és difícil d'avaluar”. I afegeix: “En les consultes vivim autèntiques tragèdies, perquè ens demanen un tractament que no podem donar-los. Cal esperar fins que s'estiguin morint?”.