Identificat el procés pel qual la pell es neteja de cèl·lules pretumorals

La pell no és només l'òrgan més gran del nostre cos, també és el que està més exposat a agressions. Per això la descripció de com es produeix el procés de neteja de la nostra coberta protectora per evitar que el dany dels rajos del sol, per exemple, sigui una font generalitzada de càncer és un pas per entendre el procés de l'oncogènesi i, arribat el cas, combatre-la. Un treball liderat per Alberto Gandarillas, de l'Institut d'Investigació Marqués de Valdecilla (IDIVAL, Santander), ha determinat el paper del gen p53 en aquest procés, fet que apunta que la seva activació podria servir per prevenir aquests càncers. Ho publica Cell Report, que ho porta la portada. “Si no existissin aquests mecanismes de protecció, tots tindríem càncer de pell”, explica Gandarillas.

El seu treball comença per crear una pell a partir de cèl·lules mare primàries (fresques, preses directament de persones) que reprodueixen una epidermis normal, i sobre elles, actuar perquè presentin lesions precanceroses. “El que fem és imitar el que passa quan prenem molt el sol”, explica Ana Freije, primera autora del treball. I per això anul·len el supressor de tumors p53.

Aquest gen (una instrucció escrita a l'ADN) també és conegut com "el guardià del genoma” perquè se sap que té un paper clau a l'hora de corregir els errors, les mutacions, que apareixen a les nostres cèl·lules (per radiació, rajos solars, tabac, aliments). La seva inactivació a la pell no és suficient perquè una persona desenvolupi un càncer perquè necessita altres factors –i, de fet, hi ha persones que tenen moltes mutacions que mai arriben a fer un càncer, aclareix l'investigador–, però sí que està lligat a l'agressivitat del càncer (el p53 està mutat en el 50% de tots).

En aquest cas, els científics han estudiat un càncer de pell, l'escamós. És el segon en freqüència entre les neoplàsies dermatològiques (representa aproximadament un 20% del total), encara que “sol estar mal registrat”, diu Gandarillas, moltes vegades perquè es manifesta com a berrugues o altres problemes de pell localitzats que s'eliminen a la consulta del dermatòleg. “Però en un 5% dels casos apareixen metàstasis, que sí que són perilloses”, adverteix el científic. El que ells han fet ha estat provocar la lesió genètica concreta, i han vist com s'avançava la descamació, el pelat de la pell. “Augmenta d'una manera imprevista. Si normalment es produeix cada tres o quatre setmanes, si inactivem el gen p53 apareix en 48 hores”, apunta l'investigador. “És semblant a quan la pell es pela després de prendre massa el sol”. Així les cèl·lules perilloses són eliminades.

L'estudi té utilitats que podrien definir-se com a properes, i d'altres de més llunyanes. El càncer de pell és dels que està creixent més pels hàbits (prendre el sol, les cabines de rajos UVA) i factors externs (el forat a la capa d'ozó). Encara que proporcionalment els carcinomes escamosos de pell són menys perillosos que els melanomes, com que són tres vegades més freqüents, el nombre total de morts també és important, indica Gandarillas, així que conèixer el procés és el primer pas per intentar frenar-lo. “De fet ja hi ha estudis sobre com activar o corregir les mutacions del p53”, afegeix.

Però, a més, el càncer de pell no és l'únic escamós. També són d'aquest tipus alguns de pulmó i d'altres de cap i coll, que solen ser agressius. En aquests casos l'agent desencadenant no és el sol, sinó el tabac i l'alcohol, afirma l'investigador. Per això ells també podrien beneficiar-se dels avenços que s'aconsegueixin.