Els desafiaments d’Ucraïna

Les recents eleccions parlamentàries d’Ucraïna han col·locat l'exrepública soviètica davant el repte d'aprofitar la incontestable majoria proeuropea i prodemocràtica per sortir del pou que ha caracteritzat la seva història com a estat independent. El triomf reformista ha arraconat els transvestits partidaris del deposat Ianukóvitx. Però el vot prooccidental s'ha dividit entre el bloc del president Poroixenko, més contemporitzador amb Moscou, i el partit del primer ministre, Iatseniuk, molt més bel·ligerant. Aquesta circumstància fa inajornable que s’entenguin; no hi hauria res pitjor per a Ucraïna que la reedició de la desastrosa experiència de la revolució taronja, arruïnada per l'egocentrisme dels seus dirigents.

Ucraïna té oberts dos fronts decisius, a més d'una corrupció endèmica: el separatisme de les seves regions orientals i l'amenaça que representa Vladímir Putin per a la seva integritat. És una nació dividida, on la lluita continua malgrat la treva aconseguida al setembre. Poroixenko s'ha consolidat, però ha perdut el control a l'est del país, on els rebels prorussos celebren avui la seva farsa electoral, que Kíev, la UE i els EUA consideren il·legal i nul·la, però que Moscou es disposa a reconèixer perquè apuntala el bàndol que apuntala a Donetsk i Lugansk. Res suggereix que Putin hagi de minorar el seu envit sobre Ucraïna, menys després del seu corrosiu discurs antioccidental a Sotxi.

El futur d’Ucraïna està plegat d'obstacles. Amb una economia arruïnada, Kiev depèn de la UE i el Fons Monetari per sobreviure. Però el preu d'aquesta ajuda —que acaba d'assegurar el subministrament de gas rus aquest hivern, amb el pagament previ de més de 1.500 milions de dòlars i 3.000 més de diferits— és cirurgia radical. Que no només exigirà apujar el gas o la retallada dràstica de la despesa governamental, sinó, sobretot, una guerra sense quarter contra la corrupció en un país on el seu Parlament ha estat el mercat polític dels seus oligarques.