Cau el ritme de contagi de l’ebola a Libèria, el país més afectat

L'ebola continua avançant a l'Àfrica. Les dades publicades aquest dimecres per Bruce Aylward, director general d'Emergències de l'OMS, revelen que ja s'han superat els 13.000 casos (l'últim recompte era de poc més de 10.000) i les 5.000 morts (eren 4.900 fa quatre dies). Però el representant de l'OMS va admetre que veien amb un "optimisme caut" la situació al país més afectat, Libèria. Malgrat que les dades s'han d'agafar amb pinces pels problemes de notificació –en general, l'OMS assumeix que els casos són el doble dels que es declaren; un treball recent publicat a Science calculava que eren 2,5 vegades les que es notifiquen, i Metges sense Fronteres calcula que són el triple– hi ha diversos indicadors que apunten a una reducció en el ritme de transmissió de l'ebola al país: el primer, que s'ha passat de creixements setmanals de més del 30% de principis de setembre a una mitjana d'increment d'aproximadament el 8% les tres últimes setmanes d'octubre.

El segon indicador és cridaner: la setmana passada, les autoritats liberianes van informar que no tenen pacients per a tots els 4.700 llits preparats per atendre els malalts d'ebola. N'hi ha algun de lliure. "Són uns 100, i aquest nombre varia molt", ha matisat, sempre prudent, el representant de l'OMS, però són un símptoma de la situació. "Això no vol dir que hi hagi menys de 4.700 malalts, perquè podria haver-n'hi en llocs allunyats", ha insistit Aylward. "Tampoc vol dir que no facin falta noves instal·lacions, perquè la situació pot canviar".

Aylward creu que hi ha diversos factors que expliquen aquest descens –si es confirma–. Primer, "l'augment dels enterraments segurs"; segon, l'increment de la informació a la població; tercer, una millora del control dels contactes dels afectats i, quart, la millora de les instal·lacions. Encara que tot el que té a veure amb aquesta malaltia, tenint en compte la precarietat dels sistemes de salut afectats, cal prendre-s'ho amb cautela, en línies generals les dades amb què treballa l'OMS són que els malalts que no arriben a un centre tenen una mortalitat del 80%, i els que sí que són ingressats, del 60%, i això malgrat que se'ls poden oferir cures mínimes, ha advertit Aylward. Amb això, la conclusió que fa és que "sembla que el control tradicional de l'ebola pot funcionar fins i tot a gran escala", va dir. Amb això es refereix al fet que amb les mesures ja estudiades (aïllar els malalts i vigilar els infectats) n'hi pot haver prou per frenar el brot. Això és important perquè altres opcions (vacunes, tractaments) trigaran.

La diferència en la supervivència si es va a un lloc especialitzat o no és important. Per això, l'OMS havia acordat amb ONG, donants i països afectats obrir 56 centres a l'Àfrica per tractar l'ebola com a part de la seva estratègia de lluita contra la malaltia. D'aquests 56 centres, "15 estan operatius, 22 estan compromesos, però n'hi ha 19 per als quals estem buscant personal mèdic", va dir Aylward.  "Des de la nostra trobada de fa dues setmanes tenim més equips mèdics, però encara en falten", ha afegit. "Aquests 56 centres esperem que siguin suficients, perquè s'han planejat pensant en el pitjor escenari".

Un dels problemes per aconseguir voluntaris –a part de l'òbvia perillositat de la feina– és la dificultat per a la repatriació del personal sanitari que es posa malalt. A això cal afegir-hi les quarantenes que s'imposen en alguns llocs com Nova York i altres Estats dels EUA a tothom qui hi arribi, encara que no tinguin cap símptoma, dels països afectats. El representant de l'OMS va dir que "la repatriació era una prioritat" de l'organització, i que s'estava treballant perquè això no fos un problema. Però va afegir que aquesta no era l'única solució. A part d'extremar les mesures per evitar els contagis, va apuntar que "idealment" els països haurien de tenir instal·lacions de nivell per tractar-los sense necessitat de desplaçar-los. "Amb això es beneficiarien d'estar en mans de personal expert acostumat a tractar l'ebola".