El pensionista Pujol

La Seguretat Social ha reconegut el dret de Jordi Pujol a cobrar la pensió de jubilació. En renunciar de manera preventiva –abans que el desposseïssin– als 86.400 euros anuals de paga d’expresident, el patriarca del clan de presumptes delinqüents fiscals ha quedat –com es diria en llenguatge clerical– reduït a l’estat laïcal.

El que de moment no queda clar és la quantitat de la paga ni quan començarà a rebre-la. Amb la legislació actual només li correspondria cobrar 1.780 euros al mes i no els 2.554 als quals aspira. Per què? Doncs perquè actualment és necessari haver cotitzar 35 anys. Pujol només en té 27, la resta del temps no va pagar a la Seguretat Social (o almenys no consta). Era directiu de banca i les seves dades no estan registrades a la Tresoreria de la Seguretat Social.

Però a més a més, a Pujol probablement se li aplicarà el règim de quan va deixar de ser president (2003) i cotitzava, no l’actual. Aleshores, la base reguladora per a pensió es calculava d’acord amb els últims 15 anys. El fet és que el que a qualsevol mortal li hagués costat una batalla judicial, per al fundador de Convergència sembla que serà bastant més fàcil.

El que de moment no queda clar és la quantitat de la paga ni quan començarà a rebre-la

L’escriptor Umberto Eco sostenia que bona part del simplisme ideològic de les Brigades Roges se sustentava en la frase “colpejar el cor de l’Estat”. El professor de Bolonya deia que aquesta afirmació era una ingenuïtat, perquè tothom sap que l’Estat no en té, de cor. En el cas Pujol, però, sembla que no és així. L’Estat té tant de cor que fa que els delictes fiscals prescriguin al cap de cinc anys i que l’expresident es pugui beneficiar d’una pensió que li hagués correspost cobrar fa 11 anys i no pas ara.

L’Estat, tan injuriat pels neoliberals, sempre està al teu costat quan el necessites. I a vegades demostra que té molt més cor que algunes famílies nombroses.