El Govern espanyol ha autoritzat 35 consultes en democràcia, gairebé totes municipals

Tot just unes quantes setmanes després del referèndum sobre la permanència d'Espanya a l'OTAN, a Arbúcies (la Selva) els veïns estaven cridats de nou a les urnes. Era l'abril del 1986 i havien de pronunciar-se sobre quin projecte d'ampliació d'un pont del municipi preferien. El resultat (encara que només va votar un terç del cens) es va acatar i el pont llueix avui exactament com es va decidir aquell dia.

A part de les dues estatals —la de l'OTAN i la de la Constitució Europea del 2005—, totes les consultes populars no vinculants fetes en democràcia han estat d'àmbit municipal. Les estatals, esmentades a la Constitució, són clarament el que la legislació anomena referèndum; i molts experts també consideren com a tal les consultes locals, entre altres coses, perquè també necessiten l'autorització del Govern central.

L'Executiu espanyol ha donat el seu vistiplau des del 1985 a 33 consultes populars municipals, de les 101 sobre les que s'ha pronunciat. 68 peticions han estat rebutjades i 29 més s'han quedat encallades per sempre al camí burocràtic de la tramitació, segons dades oficials, recollides fins al 2010 en un treball del professor de la Universitat de Barcelona José Luis Martínez-Alonso i completades per aquest diari fins a l'actualitat amb informació del Ministeri d'Hisenda.

Els Consistoris tampoc poden preguntar sobre temes d'Hisenda

En les que sí que s'han fet—27, perquè en sis ocasions l'Ajuntament va decidir no fer-les malgrat l'autorització— s'han preguntat qüestions heterogènies: des de les dates i ubicacions de festes patronals i mercats fins a la urbanització d'una platja verge (a Palamós, el 1994) o l'obertura d'una pedrera (a Leitza, Navarra, el 2005).

Les consultes municipals estan regulades a la Llei de Bases de Règim Local del 1985 i les seves regles són clares: ha de tractar-se d'un tema d'especial rellevància per als veïns que no excedeixi les competències municipals ni afecti temes d'Hisenda. A més, s'ha de demanar aquesta autorització al Govern central, que és qui valora si es compleixen o no els requisits i qui hi dóna permís a través del Consell de Ministres. El procés d'autorització, l'inici de la qual requereix un acord per majoria absoluta del ple municipal, va de pocs mesos a dos anys.

Fins al moment, no s'ha fet cap referèndum consultiu a cap comunitat autònoma —els referèndums dels estatuts d'autonomia sí que eren vinculants i estan previstos a la Constitució—. No hi ha cap llei estatal que reguli aquesta possibilitat, però, segons nombrosos especialistes, en general no hi hauria problema per fer-ne sempre que es pregunti per alguna qüestió que quedi sota les seves competències i tingui l'autorització de l'Estat.

La legislació és “molt restrictiva”, opinen diversos experts

Tant al País Basc com a Catalunya i, ara, a les Canàries, l'argument per intentar salvar el veto del Govern central va ser que no es tractava de referèndums, sinó de consultes populars regulades, per exemple, en estatuts d'autonomia com els d'Andalusia, Aragó i Catalunya, i lleis de participació com la de les Canàries, Extremadura o Navarra. Una confusa diferència juridicosemàntica que el Tribunal Constitucional a la sentència del 2008 sobre el Pla Ibarretxe va aclarir: “Tota consulta popular organitzada com un procés electoral i que, per tant, es dirigeixi a obtenir la semblança del cos polític sobre un determinat assumpte és un veritable referèndum”.

Per això molts experts consideren com a tal les consultes municipals. Per a les quals, a més, especialistes com Antonio Ibáñez, de la Universitat de Cadis, o José Manuel Ruano, de la Complutense, opinen que “la legislació és molt restrictiva” i que també ho és la seva aplicació, cosa que ha fet que n'hi hagi molt poques.

La majoria de les vegades que han estat rebutjades, diu un portaveu del Ministeri d'Hisenda, ha estat perquè el contingut de la pregunta sobrepassava les atribucions municipals: un transport que afecta tota la comarca, una altra sobre fracturació hidràulica quan la competència en energia és de l'Estat, el traçat d'una autopista... Tot i això, hi ha casos cridaners. Per exemple, el 1990 no es va permetre a Villa de Don Fadrique (Toledo) preguntar pel canvi dels dies de les festes locals, però sí a Trujillo (Càceres) el 1996.