Un abans i un després

La investigació judicial del cas Bankia marca un abans i un després en la política espanyola. Els partits que van tenir representants a Caja Madrid estan prenent mesures en les quals valoren molt la necessitat de mostrar-se reactius. Recentment el PSOE va expulsar sumàriament una desena d'afiliats que havien exercit càrrecs en aquesta entitat i que havien fet servir les seves targetes opaques, i ara una persona de tanta rellevància al Partit Popular com Rodrigo Rato ha demanat la suspensió de militància. Tot això contribueix a crear la sensació que la corrupció i les pràctiques abusives s'estenen sense contenció, quan la realitat és que es tracta de represàlies amb el passat.

Persones de rellevància en l'esfera pública no poden esperar comprensió social quan s'ha sabut que malbarataven els diners en extravagàncies o despeses sumptuàries mentre es perdien els estalvis de desenes de milers de clients en operacions d'alt risc de les caixes d'estalvi. Però és veritat que poden cometre's injustícies en no distingir suficientment entre la responsabilitat dels que van construir el sistema que ha permès les pràctiques abusives o fraudulentes, i la dels que el van fer continuar; entre els que eren conscients que estaven rebent diner negre i els que no. La investigació judicial ha d'aclarir-ho. Però la gent ja no suporta l'espera de sentències definitives, ni tan sols espera la imputació formal dels implicats. S'entén el perquè, encara que no deixa d'inquietar la despreocupació pel dret a la defensa.

La part positiva és que tot això insinua una línia més dura no només contra la corrupció, sinó respecte a pràctiques que, delictives o no, haurien d'haver estat aclarides pels partits, fins i tot a través de vies parlamentàries. Que Rato sigui part del PP no vol dir que s'hagin resolt les presumptes implicacions d'aquest partit en la corrupció: el jutge del cas Bárcenas crida ara a declarar com a imputat Ángel Acebes, ex-secretari general del PP, en la investigació per una peça separada del cas Gürtel —que, per cert, fa sis anys que s'està tramitant.

La pressió social sobre la política no s'acompassa amb els progressos d'una maquinària judicial tan inexorable com lenta. En vigílies d'un any electoral, l'exemplaritat en l'esfera pública ha passat a ser un valor essencial.