El dèficit o com asfixiar les autonomies

L'any 2010, Espanya va endegar el procés de consolidació fiscal més important de la seva història. Des de llavors la despesa pública s'ha reduït en poc més de 2,2 punts del PIB, fins a situar-se en el 44,3% el 2013. No obstant això, cal tenir en compte que durant aquest mateix període la despesa en interessos s'ha disparat i que, si no hagués estat així, la caiguda de la despesa pública hauria estat encara més gran; de 4 punts del PIB. Tanmateix, la baixada de la despesa no s'ha repartit de la mateixa manera en totes les administracions. Només les comunitats autònomes (CA) i els ajuntaments han estat capaços de reduir les despeses (-14% i -21%, respectivament). Per contra, tant l'Administració central, principalment per l'augment de la despesa en interessos, com la Seguretat Social, per l'augment de la despesa en pensions, han incrementat les despeses en un 3,4% i un 2,6% respectivament.

Pel que fa als ingressos s'observa el mateix comportament. Mentre que l'Administració central ha augmentat els seus ingressos en 10.155 milions d'euros, tant els ajuntaments com les autonomies els han reduït en 3.382 i 1.600 milions d'euros respectivament.

L'estratègia de consolidació dissenyada per l'Executiu sembla clara: limitar els ingressos i el dèficit a les comunitats, de manera que els governs autònoms es vegin obligats a reduir la despesa irremeiablement. De moment, sembla que aquesta estratègia ha funcionat, ja que les comunitats tenen poca capacitat normativa sobre els seus ingressos. Per si això no fos suficient, les CA són les encarregades de gestionar despeses tan sensibles com la sanitat i l'educació. Així, no és estrany que entre els anys 2010 i 2012 la despesa en educació s'hagi reduït en un 11% i la despesa en sanitat hagi minvat gairebé un 9%. Aquestes caigudes seran encara més importants quan coneguem les últimes dades.

L'any 2013, gràcies a la nova mesura del PIB, el conjunt de les administracions públiques ha aconseguit complir l'objectiu de dèficit per primera vegada des que vam començar el procés de consolidació fiscal. Hem tancat l'any 2013 amb un dèficit del 6,3%, dues dècimes per sota de l'objectiu. No obstant això, el dèficit de les CA el 2013 va ser de l'1,5% del PIB, que va depassar l'objectiu fixat per Brussel·les en dues dècimes. Malgrat el nou incompliment, l'ajust del dèficit de les autonomies des de l'any 2010 ha estat substancial: 2,2 punts de PIB. Tal com hem vist anteriorment, per aconseguir aquesta reducció, tenint en compte l'escassa competència normativa per augmentar els seus ingressos, les autonomies no han tingut cap altra opció que reduir les despeses en educació i sanitat.

El Govern sap que si reforma el finançament autonòmic haurà d'augmentar la pressió tributària

Com pinten les coses per aquest any? Fins al mes de juliol, el dèficit de les CA s'ha situat en l'1% del PIB, és a dir, en el nivell amb què ens havíem compromès per a tot l'any i dues dècimes pitjor que en el mateix període de l'any anterior. Això és a causa d'una caiguda de l'1,8% en els ingressos no financers (principalment per les caigudes dels lliuraments a compte i liquidacions) i a un augment de les despeses de l'1,5% (principalment per l'augment de la despesa corrent en béns i serveis i la despesa en interessos). Segons les nostres estimacions, el dèficit autonòmic se situarà al voltant de l'1,8%, o sigui, molt lluny de l'objectiu. Sembla que l'estratègia està arribant al seu final, ja que les comunitats sembla que no tenen capacitat addicional per reduir les seves despeses.

A més, lluny de solucionar-se, els problemes d'ingressos per les CA continuaran el 2015. Segons els Pressupostos Generals de l'Estat presentats recentment, els ingressos tributaris de l'Estat augmentaran pel que fa a la liquidació prevista el 2014 en uns 9.000 milions, però per a les autonomies ho faran en una mica menys de 1.000 milions. És a dir, els augments recaptatoris continuen sense arribar a les comunitats.

El Govern és conscient de la incapacitat de les CA per obtenir prou ingressos per finançar les seves despeses, però retarda la reforma del sistema de finançament autonòmic. La raó ens sembla clara. Moncloa sap que si reforma el finançament autonòmic necessitarà augmentar els ingressos de les administracions públiques; és a dir, augmentar la pressió fiscal, i fer-ho en un any electoral té uns costos polítics que no està disposat a assumir.

Però la crisi fiscal a Espanya en general, i la de les autonomies en particular, no se solucionarà fins que es dugui a terme una profunda reforma fiscal que millori la recaptació sense danyar el creixement. Aquesta reforma no només ha d'abordar el millor disseny dels impostos coneguts (principalment l'IRPF, el de societats o l'IVA), sinó també una reforma de l'ineficient i opac sistema de finançament autonòmic que ofega les comunitats autònomes i en última instància corre el risc de desmantellar la sanitat i l'educació pública.

J. Ignacio Conde-Ruiz, de la Universitat Complutense, i Juan Rubio-Ramírez, de la Universitat de Duke, són investigadors de la FEDEA.