Barcelona planeja eximir la Generalitat de l’IBI d’hospitals i CAP

El president de la Generalitat, Artur Mas, no ha dubtat els últims tres anys i mig a recórrer constantment a la caixa de l’Ajuntament de Barcelona per desbloquejar diferents projectes. L'alcalde, Xavier Trias, s'ha convertit en el gran prestador d'un Govern català asfixiat econòmicament. La predisposició de l'alcalde de fer de banquer de la Generalitat s'ha convertit en munició que l'oposició ha emprat en contra seu. Per aquest motiu, l'alcalde celebrava l'acord signat la setmana passada pel qual l’Executiu català es comprometia a retornar “el 100% del deute” que acumula amb el Consistori, asseguren des de les dues bandes de la plaça Sant Jaume. A canvi, l’Ajuntament prepara una modificació tributària —que haurà de ser aprovada pel ple municipal— per eximir la Generalitat de pagar l’impost de Béns immobles (IBI) dels seus centres sanitaris.

Segons consta en el desglossament del deute tributari, l’Ajuntament va deixar d'ingressar l'any passat més de 2,2 milions d'euros per l'impagament de la Generalitat de l’IBI de dos hospitals i 14 centres d'atenció primària. Pel de la Vall d’Hebron, la Generalitat va deixar de pagar 1,32 milions d’euros, i 228.000, pel Rovira Virgili, l'antic hospital militar de Barcelona. Per 14 centres d’atenció primària (CAP), el Departament de Salut no va abonar prop de 700.000 euros.

Salut acumula un deute de 18 milions d'euros amb el Consistori

El desacord pel pagament de l’IBI dels centres sanitaris es remunta, en alguns casos, fins al 1995. La Llei d’Hisendes Locals eximeix del pagament d'aquest impost les finques, pisos i solars de l’Església, del Ministeri de Defensa i dels equipaments sanitaris de titularitat pública. Encara que, perquè aquesta exempció sigui efectiva, els Ajuntaments han de recollir-les en les seves ordenances fiscals.

Barcelona mai no ha incorporat aquest punt, i el Departament de Salut acumula un deute de més de 18 milions d'euros amb el Consistori només per l'impagament de l’IBI de centres sanitaris de la ciutat. El gruix d'aquest deute prové de l'Hospital Vall d’Hebron, propietat de l’Institut Català de la Salut (ICS). La Generalitat no ha pagat l’IBI del centre des del 1999, i s’acumula una quantitat de 5,9 milions de deute.

Trias va aconseguir la setmana passada arrencar un acord a la Generalitat en què es recollia el compromís del Govern català de pagar “tot” el deute que té amb el Consistori, 164 milions d'euros. Sense diners, el Govern català retornarà la majoria d’aquesta quantitat amb patrimoni (dació en pagament) i amb el Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA). Des de l'oposició critiquen que la xifra reconeguda és “molt més baixa”. El PP calcula que el deute “real” de la Generalitat pot superar els 300 milions.

La Generalitat reconeix en l'acord un deute de 20,7 milions d'euros en concepte d'impagament de tributs al Consistori, 18 dels quals a causa de l’IBI de centres sanitaris. Per desencallar l'operació, Trias va aconseguir un pacte favorable als interessos del Govern català, que tindrà 10 anys per fer front a aquesta partida del deute —“amb els interessos de demora corresponents”, assenyala el text aprovat per les dues parts—. A més, Trias es compromet a dur a terme una “modificació de l'ordenança fiscal per incloure una exempció fiscal dels centres sanitaris, motiu de les discrepàncies”. Aquest punt, no obstant això, haurà de passar pel ple per a l’aprovació definitiva, per la qual cosa el govern municipal en minoria de CiU es veurà obligat a buscar algun aliat que permeti desencallar l'operació.

Durant aquests últims anys, el Govern català ha sostingut que no li corresponia pagar aquest impost, com ja passa en altres ciutats com l’Hospitalet, on la Generalitat no abona l’IBI de l'Hospital de Bellvitge, un altre dels grans hospitals de l’ICS. Encara que, segons reflecteix el document en què es detalla el deute tributari, el Departament de Salut sí que va pagar l’IBI d'alguns dels seus centres sanitaris.

Des de l’Ajuntament s'ha tingut una posició ambigua sobre aquest deute. La segona tinent d'alcalde i encarregada de l'àrea econòmica, Sònia Recasens, va dir el setembre de l’any passat que “la ciutat té dret a cobrar” els 18 milions, però al seu torn ja avançava que “tindria la seva lògica” que les ordenances fiscals recollissin l'exempció de l’impost.