L'art sí que fa campanya a favor de votar el 9-N

Art i llibertat d'expressió sempre han anat plegats. En temps convulsos, com els conflictes bèl·lics o en processos electorals, els artistes sempre, com a col·lectiu o de manera individual, han fet sentir la seva veu. Ho van fer Picasso amb el seu enorme Guernica, Joan Miró amb Pagès català o Juli González amb l'escultura La Montserrat durant la Guerra Civil al Pavelló de la República Espanyola de París, i més recentment ho han fet un grup d'artistes, “els de la cella”, que van donar suport amb el seus missatges i participant en actes a José Luis Rodríguez Zapatero per aconseguir la seva reelecció en les eleccions generals del 2008.

En la conjuntura actual que viu Catalunya els artistes també han volgut dir-hi la seva: el passat mes de maig 300 creadors van signar el manifest Artistes visuals pel dret a decidir a favor del dret a decidir. Ara, que el procés sembla enquistat després de l'anul·lació de la consulta per part del Tribunal Constitucional i a tan sols un mes del ja famós 9 de novembre en què Artur Mas ha fixat la data de votació, un grup d'artistes han tornat a reivindicar el dret a vot dels catalans. I ho fan de la millor manera que saben: creant obres d'art.

La iniciativa, promoguda per entitats de la societat civil catalana com ara la Plataforma Pro Seleccions Esportives Catalanes, s'ha materialitzat en l'exposició #ArtVeuiVot que ahir va inaugurar el Museu d'Història de Catalunya (MHC) amb 80 obres, en què pintors, músics, dissenyadors gràfics, poetes visuals, il·lustradors i creadors audiovisuals, entre d'altres, reclamen poder votar.

Els comissaris de l'exposició, la crítica Pilar Parcerisas i el professor de la Universitat Autònoma de Barcelona i conservador Ignasi Doménech, van encarregar a 100 artistes que en un mateix format (DIN A3) plasmessin una imatge, un text, una idea que donés visibilitat al procés. Al final n'han reunit 80.

La llista d'artistes, tots molt coneguts, és llarga: Vicenç Altaió, Marcel·lí Antúnez, Francesc Artigau, Begoña Egurbide, Esquerrà, Manel Fontdevila, Ferran García Sevilla, Carles Hac Mor, Lluís Juste de Nin, Antoni Llena, Robert Llimós, Josep Maria Mestres Quadreny, Javier Mariscal, Muntadas, Enric Pladevall, Joan Rabascall, Angels Ribé o Vicenç Viaplana, i així fins a 80.

El resultat dels seus treballs també és molt diferent: alguns utilitzen un llenguatge més intimista per expressar la unió de tots els catalans, com Saralegui, que dibuixa un grup de catalans que avancen sota una pesada llosa que porten sobre les espatlles, o els fils tallats com a imatge del no-dret a decidir de Montserrat Costa. D'altres fan referència irònicament a la crisi i a la corrupció, i critiquen obertament els polítics que han empès Catalunya a voler aquesta sortida, com l'obra de Jordi Cerdà Això és putrefacte, o la d'Evru, que a Dolça Catalunya reclama Estat però no nació i demana sabó per fer una neteja profunda a Catalunya. Molts juguen amb símbols: Quim Domene s'atreveix amb el pantocràtor de Taüll, Esquerra fa una adaptació del seu personatge més famós, la Norma, i Anthony Garner dibuixa un pagès amb barretina emmordassat amb una bandera espanyola que li impedeix parlar. Hi ha autèntics cartells de crida a la votació del sí, sí, que conduiria Catalunya a la independència, com la subtil partitura del compositor Josep M. Mestres Quadreny en què un pentagrama conté dues notes del si.

N'hi ha que es limiten a apel·lar a la voluntat de voler i poder votar, com Joan Rabascall, que ha creat un autèntic cartell publicitari. Molts fan referència a la famosa V que es va visualitzar l'Onze de Setembre passat, però també la V de votació o de victòria, com el treball de Ferran García Sevilla o el de Jordi Borràs. També apareix de manera reiterada l'urna i el sobre, com a la Prenyada, de Francesc Artigau, o la pètria obra d'Ernest Altés, en què el sobre intenta penetrar en una urna de formigó. Més poètica o fins i tot sensual és l'obra d'Antoni Llena Contra l’eròtica del poder, l’eròtica del votar, en què un sobre s'introdueix per un pal vermell que sembla un sexe femení.

Tots els artistes han donat les obres, que passaran a formar part dels fons del Museu d'Història. A més a més, els organitzadors posen les imatges a disposició dels 920 ajuntaments catalans que s'han manifestat a favor de la consulta perquè les utilitzin com millor els convingui “perquè es converteixin en icones i símbols de la societat”. L'exposició és un projecte pòstum de l'anterior director de l'MHC, Agustí Alcoberro, que ahir, en el seu segon dia com a responsable del centre, va inaugurar Jùsep Boya amb tots els honors.