Sorpresa al Brasil

La gran sorpresa de la primera volta de les presidencials brasileres és la presència d'Aecio Neves com a rival de Dilma Rousseff, a vuit punts de distància, en la ronda definitiva del 26 d'octubre. La realitat ha fet bo el resultat previst pels sondejos fa tres mesos, arrasat després per la marea que col·locava Marina Silva com a antagonista directa de la presidenta. Encara la setmana passada, el centredretista Neves, a qui la borsa va saludar ahir amb una pujada del 8%, estava descartat en la baralla per la prefectura de l'Estat.

El desig de canvi que ha capturat la imaginació dels brasilers no ha servit per mantenir en la cursa l'aspirant que a priori l'encarnava més bé. Silva ha estat rebutjada no només per l'eficaç campanya de descrèdit impulsada per Rousseff –que ha posat en dubte el seu compromís amb els més desfavorits–, el temps de televisió dels seus adversaris o pel fet que ells tinguessin més recursos. En la seva caiguda, malgrat un respectable 21% sense el suport de cap gran partit –resultat similar al del 2010– ha exercit un paper determinant la reputació d'impredictible que l'acompanya.

La presidència brasilera es dirimeix així entre les dues grans formacions dominants des de fa tres dècades. Dues maquinàries polítiques formidables al servei de concepcions allunyades en l'economia, argument bàsic d'aquestes eleccions: el capitalisme d'Estat del governant Partit dels Treballadors (PT) i el lliuremercadeig d'Aecio Neves. El Brasil està en recessió, el seu dèficit pressupostari no deixa de créixer, la inflació s'apropa al 7% i el real ha perdut un terç del seu valor davant el dòlar. Tota la impopularitat que aquesta situació dóna a Rousseff es compensa als ulls dels més pobres per les seves polítiques d'ocupació i ajudes socials.

Per vèncer la presidenta, Neves, beneït per la gran economia, haurà de convèncer molta gent que el renéixer que anuncia no es farà a costa dels programes que han tret milions de persones de la misèria. En això podria ajudar-lo decisivament el suport de Marina Silva, que sembla inclinada a avalar el candidat que més s'avingui amb les seves polítiques. Les receptes econòmiques de tots dos no difereixen gaire, com s'ha posat de manifest en la campanya. El transvasament de vots esquerrans, no obstant això, es fa més improbable si s'atén a d'altres qüestions, com l'insuportable elitisme que per a molts brasilers encarna Neves.