El Govern espanyol recorre contra la junta electoral del 9-N

El Govern espanyol ha reclamat al Tribunal Constitucional, a través de l'Advocacia de l'Estat, que anul·li la junta electoral engegada pel president català, Artur Mas, el passat 3 d'octubre. L'Executiu ha enviat a l'alt tribunal un "incident d'execució" per l'incompliment de la providència dictada el passat dia 29, en què el tribunal deixava clar que, amb l'admissió dels recursos, quedaven suspesos tant la llei com el decret de la consulta i els seus annexos, "així com la resta de les actuacions de preparació per a la convocatòria d'aquesta consulta o que hi estiguin vinculades".

L'incident d'execució es planteja sobre les qüestions que, tot i ser diferents de l'objecte principal de la causa, tinguin relació amb l'execució de la sentència. El Govern central ho ha afegit al seu recurs contra la llei de consultes, per l'incompliment de la providència que sobre aquesta llei va dictar el Constitucional.

A partir d'ara, el tribunal haurà de traslladar-ho a les parts personades en el procediment, entre les quals hi ha la Generalitat i el Parlament català, perquè presentin al·legacions sobre aquesta nova acció de l'Executiu, que s'incorporarà als recursos ja presentats.

Quan l'incident d'execució sigui estudiat i s'hagin presentat les al·legacions, el Constitucional debatrà el tema en ple. El tribunal es reunirà demà dimarts en una sessió ordinària amb un ordre del dia que no inclou cap tema relatiu a la impugnació de la llei de consultes ni del decret de convocatòria del 9-N.

La impugnació es produeix després que divendres passat la vicepresidenta del Govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, anunciés que els Serveis Jurídics de l'Estat ja estaven treballant en la impugnació del decret de creació de la Comissió de Control de la llei de consultes en la peça de suspensió tramitada pel Tribunal Constitucional, perquè suposa un nou "incompliment" del president de la Generalitat, Artur Mas.

Els set membres de la Comissió de Control van ser escollits dimecres passat pel Parlament català amb l'únic vot dels partits sobiranistes (CiU, Esquerra, ICV i la CUP), que prèviament n'havien pactat els noms. La resta de diputats, del PSC, el PP i Ciutadans, no van participar en la votació i van advertir de la seva il·legalitat i de les conseqüències de l'acte que s'estava duent a terme.