El 9-N com una altra jornada particular

El 9-N sembla un combat democràtic entre un Govern que reivindica el dret a votar, i un Gobierno que el nega. És així? És així, literalment. Però també són moltes altres coses. I inquietants. En aquest article us convido a veure'n diverses.

1.– El que ens ocupa no és, almenys, un combat democràtic entre dos Governs. És més, CiU ha participat, junt amb els grans partits del Règim, en l'ona reaccionària i històrica, King-size, XXL, que ha reformulat la democràcia. En aquest xoc no hi ha, per tant, cap mena de bel·ligerància entre dues concepcions de democràcia.

2.– Tampoc entre cultures polítiques. La gestió governamental del dret a decidir ha consistit, bàsicament, en la seva apropiació pel Govern. De principi —convocatòria d'eleccions el 2012—, a fi —el decret de convocatòria del 9-N es va signar el dia després de la declaració de Pujol, per ensordir-la; no hi va haver altres astúcies—. La gestió governamental, o no ha estat honesta, o ha estat inepta. I, sigui per una cosa o sigui per a una altra, no finalitzarà en una consulta, tal com off the record sempre han confessat —fins i tot avui—, els emissors del procés. Vist així, el procés ha estat un producte de consum intern. D'èxit. Ha salvat la vida a un gran partit del Règim, ja explícitament corrupte, i ha reduït les reivindicacions democràtiques —rupturistes, iniciades el 2011—, a una de sola, que gestiona el Govern. Tot i això, el procés és una amenaça de ruptura?

3.–  No ho sap ningú. És a dir, que el que passi no depèn de l'emissor del procés. En tot cas, els emissors del procés han mantingut un pols constant contra la ruptura. La seva proposta és tot el contrari. Una depuració de la representativitat, quan està seriosament en crisi: consulta no vinculant i el resultat de la qual seria motiu de negociació entre l'Estat i el Govern. Una mica més espanyol que les llenties o les portades de premsa victorioses. El procés és així, i bàsicament, una demanda de diàleg a dues bandes. És a dir, CiU reivindica una cosa que tenia i que ja no té. La negativa del Govern espanyol a negociar res és potser la gran novetat, el cas singular de l'enfrontament.

El procés —art. 2 del decret de convocatòria—, està preparat de sèrie per culminar, per cert, en una sol·licitud de reforma constitucional

4.– La gran novetat: el Règim ha interromput el diàleg amb ell mateix. El Gobierno ha decidit un canvi unilateral. No parlar amb el Règim a Catalunya. Potser ha arribat a imaginar que pot participar en l'ona reaccionària que està modulant Europa com a ideòleg, i no com a porter de finca, per la qual cosa pot aprofitar-la per colar les seves revolucions pendents. La retirada de la llei Gallardón —contestada a Europa—, és un indici que Europa està més preocupada per defensar valors protestants abans que catòlics. El nacionalisme espanyol, aquest catolicisme, pot ser temperat també des d'Europa?

6.– Fa pinta que no. Javier Pérez Royo ja ha apuntat que el referèndum escocès ha estat l'última emissió de democràcia directa sobre tema territorial a Europa. La UE no vol democràcia directa, ni ampliacions de la democràcia. No enganya ningú, no és una institució democràtica. El seu escàs conflicte amb Hongria o, glups, Ucraïna —aquestes joies cuidant les seves minories—, indica a més que, per la UE, els nacionalismes són polítiques internes. Sí, pot pressionar per una reforma constitucional —em diuen que ho està fent—. El procés —art. 2 del decret de convocatòria—, està preparat de sèrie per culminar, per cert, en una sol·licitud de reforma constitucional. Potser es va emetre per això. La cultura de l'emissor no dóna per a més. Per exemple, per a desobediència democràtica.

7.– El procés, si un l'entén com un procés d'ampliació de la democràcia, i no com a propaganda governamental, no existeix. Per tres raons: UE, Règim'78, i el que ha estat i vol ser el Règim'78 a Catalunya. Potser el procés —és a dir, l'ampliació de la democràcia en el territorial, com a resultat d'una ampliació de la democràcia; de tota—, només pot existir mitjançant un enfrontament amb la UE, i mitjançant una ruptura amb el Règim. Només pot existir a través de partits i lògiques puixants, que ja existeixen, però que encara no ocupen el poder. Potser només pot existir amb un canvi polític a Espanya —el post15-M sembla que defensa que la territorialitat s'ha de votar—. Però també a Catalunya.

8.– Costarà que el 9-N, quan no passi res, no passi res. Sí, d'acord, es poden muntar els Pastorets-per-la-Consulta. Però els cicles propagandístics esgoten i, si no es van confirmant, finalitzen abruptament. I aquest ja està finalitzant. Dissabte passat, per exemple, dia històric, bla-bla-bla, Mas, preguntat per Mònica Terribas sobre la seva possible corrupció, no va poder utilitzar la propaganda del dia, per no poder absorbir-ho tot ja, per ser més feble que la realitat. Un indicatiu del que està passant malgrat la propaganda. El Règim està seriosament en crisi. I ferit. A Madrid i Barcelona. L'ús propagandístic del procés en els dos biòtops pot donar per a molt poc dins de molt poc, si és que la societat decideix observar el progrés dels drets i la democràcia, abans que el del fascinant món de la propaganda.