El Constitucional suspèn la consulta catalana per unanimitat

El ple del Tribunal Constitucional no ha tingut cap dubte aquest dilluns i ha aprovat per unanimitat admetre a tràmit els recursos del Govern contra la llei de consultes, aprovada pel Parlament català el dia 19, i contra el decret de convocatòria del referèndum de sobirania del 9 de novembre, signat el dissabte pel president de la Generalitat, Artur Mas. L'admissió suposa la suspensió de la vigència de les dues resolucions, ja que l'Executiu així ho havia sol·licitat, invocant la possibilitat de veto que li atorga la Constitució per congelar les normes autonòmiques, tal com indiquen les providències a les  quals han donat suport els dotze magistrats que componen el ple.

El tribunal ha deixat clar en la seva providència que amb l'admissió dels recursos queden suspesos tant la llei com el decret de la consulta i els seus annexos, "així com l aresta d'actuacions de preparació per a la convocatòria d'aquesta consulta o que hi estiguin vinculades".

Per a la Generalitat els efectes de la suspensió començaran quan rebi la notificació del tribunal. Per a tercers —és a dir, els ajuntaments que participin en la campanya sobiranista— seran efectius quan la decisió es publiqui en el BOE. En la seva resolució, el tribunal atorga a les parts 20 dies per presentar al·legacions.

La suspensió s'estén durant un termini màxim de cinc mesos. En aquest temps, el tribunal haurà de decidir si manté la paralització sense data límit o si revoca la decisió. Aquesta resolució ha d'estar motivada.

Malgrat que el ple ha estat "ordinari", la immediatesa en la convocatòria, amb prou feines sis hores després de la presentació dels recursos, ha estat l'únic punt que ha merescut la justificació del tribunal enfront de les crítiques que estava rebent de Mas, que ha retret aquesta "velocitat supersònica". En un comunicat fet públic després del ple, que ha durat poc més d'una hora, el tribunal ha al·legat que la decisió obeeix al fet que "és conscient de la transcendència constitucional i política de les qüestions plantejades, per a la societat espanyola en conjunt i, en particular, per a la catalana".

Els magistrats encarregats de redactar les ponències, sobre les quals s'emetran en el seu moment les sentències, són Pedro González Trevijano i Juan Antonio Xiol. El primer, que s'encarregarà d'analitzar la llei de consultes, va ser rector de la Universitat Rey Juan Carlos i va ser elegit membre del Constitucional a proposta del Govern de Rajoy. Xiol, que va ser magistrat del Suprem, serà el ponent del recurs del decret. Va ser proposat pels vocals progressistes del Consell General del Poder Judicial.

En el cas que la Generalitat no acati la resolució, es produiria un fet insòlit en la història del Tribunal de Garanties, que ho hauria d'avaluar, com exigeix el compliment de la seva resolució. Segons la llei que regula el mateix tribunal, es pot disposar qui ha d'executar la seva resolució i, si escau, resoldre les incidències.

La norma assenyala a més que el Constitucional podria "declarar la nul·litat de qualssevol resolucions que contravinguin a les dictades en l'exercici de la seva jurisdicció, en ocasió de l'execució d'aquestes, prèvia audiència del Ministeri Fiscal i de l'òrgan que les va dictar”. En, almenys, dues ocasions el tribunal s'ha declarat competent per “adoptar totes les mesures que siguin necessàries per preservar la seva jurisdicció”. No obstant això, altres fonts afirmen que el Constitucional no disposa dels instruments per fer-ho, cosa que faria que el Gobierno hagués d'acudir al jutjat del contenciós administratiu per reclamar l'execució de la seva decisió.

El ple ha durat poc més d'una hora i el tribunal ha donat un termini de 20 dies per presentar al·legacions

L'Executiu espanyol confiava, i així ho havia traslladat en privat, que el Constitucional deixés molt clar què significa la suspensió, sobretot per als actes dels preparatius de la consulta d'aquests dies. El Govern creu que és el mateix tribunal el que ha d'assumir el protagonisme per fer complir la resolució dictada aquest dilluns.

El Gabinet confia a no haver de prendre mesures dràstiques per impedir la consulta i tots els preparatius que l'envolten. A l'Executiu central estan convençuts, tal com aquest dilluns ha traslladat Rajoy, que la Generalitat no es declararà en rebel·lia davant el Constitucional i, sobretot, no forçarà funcionaris públics, inclosos els Mossos d'Esquadra o directors de col·legis, a arriscar la seva feina en desobeir una decisió clara d'aquesta institució. En qualsevol cas, per si fes falta prendre mesures, el Govern espanyol confia que sigui el tribunal qui demani a la policia judicial a Catalunya, en aquest cas els Mossos, que exerceixin com a tals en aquesta comunitat i que les adopti. I, altre cop, ningú no es planteja que s'hi neguin.

L'Executiu espanyol ha treballat internament diversos escenaris i s'ha plantejat la possibilitat, en cas extrem, d'enviar una comunicació a tots els treballadors públics a Cataluña per recordar-los les greus conseqüències que hi  hauria per a ells —inclosa la possible pèrdua d'aquesta condició— si desobeïssin una decisió del Constitucional. Així i tot, confia a no haver d'arribar tan lluny.

Una de les primeres proves de foc serà comprovar si la Generalitat frena, com tot semblava indicar aquest dilluns, la campanya institucional sobre la consulta que ja havia començat. Però hi haurà moltes més proves i el Constitucional, amb el suport de l'Executiu espanyol —l'Advocacia de l'Estat pot intervenir en qualsevol moment per sol·licitar que es compleixi la decisió del tribunal— haurà de marcar la pauta en cada ocasió, o això assenyalen almenys les seves fonts. El Govern vol evitar la via penal, amb la intervenció de la Fiscalia, i prefereix utilitzar altres vies mentre pugui per evitar missatges de victimisme.

A més de la batalla jurídica amb la Generalitat, un altre dels temors principals del Govern en aquest moment és el que pugui passar al carrer després de la suspensió. La protesta a Catalunya ha estat fins ara pacífica i l'Executiu espanyol vol, costi el que costi, evitar imatges de tensió ciutadana. Rajoy ha optat, i així ho ha explicat a tots els col·laboradors, per una resposta ferma, però suau en les formes i no vol sentir parlar d'aplicar l'article 155 per suspendre l'autonomia ni cap mesura policial dràstica.

El Gabinet confia que no sigui necessari prendre aquestes mesures, tot i que sí que el preocupa que es puguin repetir mobilitzacions com la que hi va haver ahir a la nit davant de la Delegació del Governo a Catalunya o altres llocs simbòlics, amb la possibilitat d'algun intent d'acampada. La protecció de la Delegació és l'única cosa que a Catalunya depèn directament Ministeri de l'Interior. La resta correspon als Mossos.