El decàleg de Mas

1. La consulta... o eleccions anticipades

Artur Mas ha reiterat la seva disposició a convocar el referèndum sobiranista i ha recordat que no és jurídicament vinculant, encara que és òbvia la transcendència del resultat. El seu full de ruta és inamovible: complir el compromís de mantenir el consens i la unitat de les sis forces polítiques que van subscriure l'acord el 12 de desembre del 2013 sobre la data i les preguntes del 9-N. "El consens polític és com una figura de porcellana que cal saber cuidar amb delicadesa i maneres suaus", ha dit en al·lusió a la disputa cada vegada més descarnada entre els seus socis, Esquerra, que li demana saltar-se la legalitat, i Unió, que clama per complir-la. Mas ha mostrat la seva disposició a esgotar la legislatura, que acaba el 2016, però ha obert per primera vegada la porta a avançar els comicis si se suspèn el referèndum: "Encara que està sobretot a les meves mans, vostès, els diputats, han d'entendre que no tot està a les meves mans. Ha de poder ser així (esgotar el mandat) però perquè així sigui s'ha de votar el 9-N amb plenes garanties democràtiques".

2. El model d'Escòcia

El referèndum d'Escòcia ha passat a ser el mirall en el qual es mira Mas per l'acord al qual van arribar David Cameron, primer ministre britànic, i Alex Salmond, primer ministre escocès. Mas ha remarcat que abans que els dos polítics segellessin un pacte des d'Escòcia es presentaven tres alternatives: mantenir l'actual statu quo, més autonomia o independència. Cameron va reduir les tres vies a un dilema. "A Catalunya hem formulat tres opcions. I la partida s'ha de jugar. I no té les cartes marcades. Decideixen les urnes; decideix la gent", ha dit.

3. La desconnexió amb l'Estat

Mas ha resumit l'actual pugna sobiranista de manera molt gràfica: "Catalunya s'ha cansat del tracte de l'Estat. No s'ha cansat d'Espanya; s'ha cansat de l'Estat espanyol". Segons la seva opinió, Catalunya ja es va veure expulsada del pacte constitucional amb la sentència de l'Estatut i ja són molts els catalans que s'han desconnectat de l'Estat, que, a força de dir no a tot, ja no senten com a seu. I ha ressaltat que aquesta desconnexió no s'ha fet amb emprenyament sinó amb il·lusió. Va ser la popular Alicia Sánchez-Camacho qui va avisar que Mas provocaria un xoc de trens entre Catalunya i la resta d'Espanya. Mas ha replicat així: "Perquè això es produeixi cal anar per la mateixa via i en direccions oposades, però Catalunya i Espanya ja van per vies diferents i en direccions diferents. No hi ha xoc de trens: hi ha allunyament dels trens".

4. Millora de l'economia

L'economia catalana comença a donar símptomes de recuperació i Mas ha destacat que, per primera vegada en set anys, Catalunya comença a crear ocupació en lloc de destruir-ne, ja que acumula 14 mesos consecutius reduint l'atur en termes interanuals. La base d'aquesta millora és que Catalunya concentra el 35% de les empreses que exporten i rep més turisme que mai. Segons les seves dades, l'exportació i el turisme català superen el 25% del conjunt de tot l'Estat.

5. La decisió de l'incompliment del dèficit

El Govern català ha decidit fa temps incomplir el dèficit imposat pel Ministeri d'Hisenda i sosté que no pot aplicar més retallades socials. Mas ha assenyalat que en quatre anys ha reduït el 20% la despesa de la Generalitat –equivalent a 4.000 milions– i que l'Administració autonòmica ha tocat fons. "Hem arribat al final del camí. No hi ha més marge per reduir la despesa si no es volen posar en risc els serveis públics i del nostre Estat del benestar", ha assenyalat Mas. Segons les seves dades, el Govern català ha reduït el dèficit en tres anys des del 4,6% del PIB al 2%.

6. El deute de l'Estat

Mas ha afirmat que els objectius de dèficit imposats a Catalunya són "arbitraris i injustos" i que no es corresponen al pes de l'economia catalana. No només això: el president català ha retret al Govern de Mariano Rajoy que degui a la Generalitat 2.400 milions d'euros en concepte d'inversions en infraestructures, en compliment del que estableix l'Estatut. El dèficit i el deute han estat denunciats als tribunals.

7. El finançament ajornat

L'Executiu de Rajoy ha ajornat sine die la reforma del model de finançament que, segons Mas, havia d'entrar en vigor el 2014. El PP, en canvi, considera que no està obligat a fer-ho. "L'argument que han donat", ha dit Mas, "és que és un embolic; us imagineu que quan una cosa és un embolic el compliment de la llei passi a ser secundari o marginal?", ha interpel·lat Mas als diputats. I ha tancat el capítol llançant un dard al tripartit, que va signar l'últim model de finançament. Ha assegurat que Catalunya és la tercera comunitat a l'hora d'aportar recursos i la desena a rebre'ls i que està molt per sota de la mitjana. "La lleialtat institucional brilla per la seva absència", ha lamentat.

8. La devolució de la paga extra

En el seu discurs, Mas ha confirmat la decisió que va adoptar el seu Govern dies abans de la celebració de la Diada: restablir la paga extra als funcionaris el 2015. La devolució haurà de quedar reflectida als Pressupostos del proper exercici. Mas ha assenyalat que és un contrasentit exigir aquest sacrifici als treballadors públics de Catalunya quan el Govern central no fa el mateix amb els seus.

9. Lluita contra la corrupció

Enmig del remolí del cas Pujol, Mas ha optat per presumir de les mesures anticorrupció que ha adoptat en aquest mandat i que avui precisament són més que mai a l'ull de l'huracà en coincidir la sessió amb la declaració de Jordi Pujol Ferrusola davant el jutge Ruz. Mas ha recordat que ha impulsat 51 mesures a favor de la transparència i la regeneració democràtica. I que la llista difosa avui mateix per l'ONG Transparència Internacional revela que l'Executiu català ha obtingut 100 punts sobre la màxima puntuació. "Des que vaig engegar aquestes mesures s'han conegut casos d'irregularitats i de possible corrupció", ha apuntat en al·lusió al cas Pujol. "Igual que llavors, em reafirmo en el compromís inequívoc d'eradicar la corrupció".

10. Defensa del català

Irene Rigau, titular d'Ensenyament, ha decidit no aplicar la llei Wert a Catalunya i Mas ha fet una defensa ferma del model d'escola catalana amb el català com a llengua vehicular i garantint un domini del castellà i de l'anglès. "És un model que garanteix la cohesió social, amb resultats positius contrastats durant més de 30 anys", ha assenyalat. En aquest paquet educatiu, ha citat l'augment de les beques menjador amb 70.000 alumnes beneficiaris.