Clara Sánchez s'emporta el Planeta

Els temps al sector editorial tampoc no estan per fer experiments. I si resulta que a Espanya les qui més llegeixen són les dones (un 64%, deu punts més que els homes) i majoritàriament entre els 25 i els 54 anys, no ha de sorprendre el predomini de la mirada femenina ni el costumisme modern que defineixen les obres que ahir a Barcelona es van endur la 62a edició del premi Planeta, novel·les amb un potent tiquet, format per dones (tercera vegada en aquest premi, després de les edicions del 1999 i el 2001): l'escriptora d'èxit Clara Sánchez com a guanyadora i la cineasta i exministra de Cultura Ángeles González-Sinde com a espectacular finalista en el seu debut en la narrativa d'adults.

En una atmosfera marcada pel blau corporatiu, la gala de lliurament d'ahir a la nit va mostrar el poder de convocatòria del premi. Sota tres pantalles gegants i un modern escenari, unes 1.300 persones es van reunir al Palau de Congressos de Barcelona. Si la representació majoritària era de mitjans de comunicació —gairebé una quarta part dels assistents—, la política, menor, esclar, tenia el seu punt d'interès. A l'esquerra del president del Grup Planeta, José Manuel Lara, s'hi va asseure el president de la Generalitat, Artur Mas, que, sens dubte, mentre escoltava el recompte de les votacions que anunciava la veu de la presentadora, Lourdes Maldonado, devia acusar encara les paraules de l'editor pronunciades dilluns, quan va assegurar que la independència de Catalunya “és impossible, i tots ho sabem”.

“Stendhal deia que som detalls”, acostuma a dir Sánchez (Guadalajara, 1955), que ha carregat sempre els seus personatges d'alta densitat psicològica i que a El cielo ha vuelto, l'obra amb la qual ha obtingut els 601.000 euros del guardó, continua indagant sota aquesta premissa, aquí a partir d'una model de passarel·la d'èxit que durant un viatge en avió és alertada per una vident que algú vol matar-la. Saber-ho farà que es replantegi tota la vida i s'ho torni a mirar tot amb uns altres ulls, en un creixement personal paradoxal. La idea li va sorgir quan, fullejant una revista de moda en una perruqueria, li “va semblar veure en la típica imatge d'una model lànguida una mirada d'espant”. I aquí va arrencar la història d'una jove que “ho té tot, però en qui s'instal·la el dubte i la desconfiança”. Una desconfiança, diu Sánchez, “que s'ha generalitzat a tota la societat, per la qual cosa volia indagar si ens porta a la crueltat o la lucidesa”.

La trama està en línia amb una trajectòria literària de gairebé 25 anys i una desena d'obres, que va arrencar amb Piedras preciosas. Novel·les inventades a partir d'un substrat de realitat, notable introspecció dels personatges i un predomini de l'aura emotiva (“sempre escric amb el cor; el que mou el món són les emocions”) han marcat una trajectòria amb obres com Desde el mirador (1996) i Presentimientos (2008), però que ja ha rebut reconeixements com l'Alfaguara de novel·la per Últimas notícias del paraíso (2000) o Lo que esconde tu nombre, amb la qual el 2010 va obtenir el Nadal. Aquesta obra va suposar el seu èxit comercial, ja que va vendre (gràcies especialment a la seva aparició a Itàlia, on va ser un best-seller brutal) més de mig milió d'exemplars.

1.300 persones van assistir ahir a la nit a Barcelona a la gran cita literària al Palau de Congressos

Un èxit que Sánchez ha repetit en la seva desena i fins ahir última novel·la, Entra en mi vida (2012), basada en el trist episodi dels nens robats d'hospitals espanyols i on torna a jugar amb la complicitat de la mirada de la psicologia femenina, utilitzant el detall de fets quotidians per descriure un món. No gaire lluny del que fan les seves admirades Mercè Rodoreda, Natalia Ginzburg i Alice Munro, que recentment va rebre el Nobel.

La gran sorpresa de la nit va ser la finalista Ángeles González-Sinde (Madrid, 1965), ministra de Cultura entre el 2009 i el 2011, que es va embutxacar 150.250 euros amb El buen hijo, una comèdia moderna àgil on es narren les vicissituds d'un home discret de 36 anys que viu i treballa sota l'ombra de la seva mare vídua, ambient asfixiant que s'altera amb l'arribada d'una sirventa romanesa. “En Vicente és un personatge expulsat d'altres històries que vaig fer i que volia recuperar”, va dir l'exministra, encantada de reprendre “el recolliment de l'escriptor” després del seu pas per la política.

Si bé la novel·la significa el debut de Sinde en la narrativa per a adults, no ho és en les lletres, ja que és autora de 18 guions, entre els quals La buena estrella, que va obtenir un Goya. I moltes altres de les seves creacions estan emparentades amb la literatura, com Las razones de mis amigos (basada en Lo real, novel·la de Belén Gopegui, amb qui va treballar també a La suerte dormida), El misterio Galíndez, (a partir de l'obra de Vázquez Montalbán), La vida difícil (adaptació d'una obra d'Almudena Grandes) o Una palabra fija (sobre una d'Elvira Lindo). González-Sinde —que va fer una defensa dels drets digitals durant la seva etapa de ministra que sintonitza amb les idees de Lara, furibund enemic de la pirateria— llueix fins i tot al currículum un premi: va ser el 2006 quan es va emportar l'Edebé de novel·la infantil per Rosanda y el arte de birlibirloque.