Adéu a Marc Lloret, teclista de Mishima i exdirector del Mercat de Música Viva de Vic

Home discret, elegant i amb un sentit de l’humor fi, que es feia estimar en la seva parsimònia, ha marxat com va viure, sense estridències. Marc Lloret ha mort a 51 anys víctima d’un càncer que patia fa temps i que el va retirar dels teclats de Mishima fa uns mesos. Sempre vinculat al món de la música, va trobar el seu moment al moviment de músics d’on va néixer Mishima, el grup on va gravar els teclats de tota la seva discografia.

D’aspecte serè i assossegat, en escena era l’antítesi de l’eloqüència gestual pròpia del pop, home eficient i d’aparença impertorbable que no malgastava actituds exagerades. El seu paper a la banda, certament el d’una persona calmada en la qual buscar equilibri, el va fer una part essencial d’aquesta. Els seus propis companys han comunicat la mort així: “Ens deixa l’ànima de Mishima, la banda que va fundar el 1999 juntament amb David Carabén i Christian Aloy i de la qual només la malaltia l’ha pogut separar (...) Les seves melodies de piano són part fonamental d’algunes de les millors cançons de la història recent del pop fet a Catalunya”.

Periodista de formació, Marc Lloret (Barcelona, 1973) sempre va enfocar el seu interès en la música en un sentit ampli. A més d’instrumentista i cantant, va formar part de projectes com Aperio Crus i Orange, i va arribar a liderar la seva pròpia formació, Felicidad Blanc. Lloret també va treballar simultàniament en la indústria amb la seva experiència al món discogràfic i organitzatiu.

Va ser codirector del festival PopArb, el certamen que va emparar l’escena independent catalana i perifèrica amb Anna Cerdà, i també va codirigir, en aquest cas amb Oriol Roca i Maria Lladó, el Mercat de Música Viva de Vic durant 14 edicions. Va deixar el càrrec el 2024, amb la satisfacció d’haver donat un nou aire al Mercat, renovant l’aposta per la joventut i les noves propostes. Des d’avui, falta algú al pop català.