_
_
_
_
més ben dit
Columna
Artículos estrictamente de opinión que responden al estilo propio del autor. Estos textos de opinión han de basarse en datos verificados y ser respetuosos con las personas aunque se critiquen sus actos. Todas las columnas de opinión de personas ajenas a la Redacción de EL PAÍS llevarán, tras la última línea, un pie de autor —por conocido que éste sea— donde se indique el cargo, título, militancia política (en su caso) u ocupación principal, o la que esté o estuvo relacionada con el tema abordado

El fil

No m’hagués estat difícil aconseguir que la meva àvia pugés al tren de l’adoració a Lana del Rey: és viva, nord-americana i té un èxit monumental fent en tot moment el que li rota

Lana Del Rey en concert a L'Olympia el juliol del 2023.
Lana Del Rey en concert a L'Olympia el juliol del 2023.Kristy Sparow (Getty Images)

M’agradaria parlar amb la meva àvia sobre Lana del Rey. No m’hagués estat difícil aconseguir que pugés al tren de l’adoració. Del Rey reuneix molts dels atributs que segons el seu criteri feien que un artista fos digne d’interès. És viva (no com l’execrable Picasso); nord-americana (sempre un element a favor); i té un èxit monumental fent en tot moment el que li rota. Escoltar-la amb intenció és una experiència força similar a la missa, la pregària o la meditació zen, tot d’experiències que duen el seu segell d’aprovació.

No em cal mirar l’Spotify wrapped per saber que la meva cançó més escoltada dels últims temps ha estat The Grants. Grant és el cognom familiar real de Del Rey, i la cançó és un gospel a la familia, la mort i la memòria. Les veus a capella del principi podrien ser el cor d’una església evangelista. “El meu pastor em va dir/Que quan marxem l’únic que ens enduem/Són els nostres records/I jo m’enduré els teus (o els vostres) amb mi”. També es podria llegir com l’intent de preservar a la memòria un amor perdut —que el you sigui alhora plural i singular facilita l’ambigüitat— però la distinció no és massa rellevant. Del Rey parla de l’amor com un absolut, i vol preservar el record dels qui estima fins i tot després de la mort.

A Did you know that there’s a tunnel under Ocean Blvd, la cançó que dóna nom al disc, la preocupació personal per l’oblit i la permanència ressona per la història dels Estats Units. Del Rey evoca un túnel abandonat amb “sostres de mosaic i rajoles pintades a terra”, una relíquia dels anys vint ara tapiada que travessava l’Ocean Boulevard i desembocava a la platja. Es pregunta quan arribarà el seu torn de caure en l’oblit. El don’t forget me (“no m’oblidis”) que ressona amb intensitat creixent conté el terror lúcid de saber-se transitòria com el túnel: prega al seu públic (al seu amant?) que no la deixi enrere com ho ha fet amb aquell tros del passat de Los Ángeles.

Potser per temperament, comparteixo l’obsessió de Del Rey per l’oblit, i per això la malaltia més terrorífica sempre m’ha semblat l’Alzheimer. Especialment des que vaig començar a veure com prenia els records a la meva àvia, ens convertia als seus familiars en desconeguts, i l’abocava a una decadència lenta. Una terapeuta em va arribar a dir que la neurosi sentimental que m’ocupava en aquell moment era només un mecanisme d’evasió per no haver-me d’enfrontar al seu ràpid declivi; de la mateixa manera que en els seus últims dies de vida m’he distret escrivint un article.

A The Grants, els records que planeja endur-se Del Rey inclouen “la primera filla de la meva germana” i “l’últim somriure de la meva àvia”. El fil que conecta la besàvia amb la neboda és la línea de vida a la qual s’aferra com una liana cap al més enllà. Si hi fos a temps, li diria a la meva àvia que la veig cada dia als ulls de la meva filla; que el fil continua, com en l’himne de Lana del Rey, que tant bé li hagués caigut.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_