Tot el que pots fer a Barcelona amb 80.000 €

A Barcelona, amb 80.000 euros et pots comprar quatre cotxes nous o un piset, un piset raquític però piset al capdavall (una app em diu que n’hi ha més de cent per aquest preu); 80.000 euros són gairebé cinc vegades el salari mínim interprofessional i també la dotació de la nova beca a un autor de l’Amèrica llatinitzada que s’ha empescat l’Ajuntament de Barcelona. I es veu que encara els sorprèn que no estiguem tots aplaudint amb les orelles. No sé ni per on començar.

Començaré per una cosa secundària. Jo diria que el que menys necessitem ara, que tenim la ciutat presa (envaïda, anul·lada, sotmesa) pels turistes, és continuar promocionant la ciutat. Potser ens convindria més que se’n deixi de parlar una mica, la veritat, vull dir que agafar un autor consolidat i subornar-lo perquè escrigui sobre Barcelona és una versió més del product placement de tota la vida.

Més greu, però, és que la beca serà evidentment per a un autor en llengua castellana, quan resulta que aquesta llengua ja disposa d’un bon sistema de beques públiques i privades de foment a la creació no només a l’Estat espanyol, sinó també a tots els països hispanoparlants del continent americà. Per contrast, el català compta només amb els programes del nostre petit país, de manera que aquests 80.000 fan créixer la desigualtat de condicions amb què escrivim els escriptors en català. A més, a Barcelona ja tenim molta població llatinoamericana que segurament podria explicar la ciutat millor que algú que s’hi passegi tres mesos. Si el que ens interessa és promoure vincles amb altres literatures, potser seria preferible que la beca fos oberta a escriptors de tot el món, amb la qual cosa també tindria més sentit que aquests 80.000 incloguin la traducció de l’obra al català; entenc que certa literatura en castellà de caire més comercial es tradueixi al català, però traduir al català un escriptor de primera línia em sembla que no té cap ni peus, i que és una idea que només pot haver sortit d’un caparró que es dedica a la propaganda i a la política, però que de literatura no en té ni fava.

Ara bé, de tot plegat el més al·lucinogen és la dotació: 80.000. És cert que caldrà aclarir això del desglossament en partides perquè no s’acaba d’entendre, però sigui com sigui no hi ha cap beca pública per a escriptors en català que s’acosti ni remotament als 80.000. I resulta que ara que des de les institucions catalanes per fi es crea una megabeca no la donen a escriptors d’aquí. L’Ajuntament s’ha defensat esgrimint que ja donen les Montserrat Roig, i fent trampes: “Hi dediquem 150.000 euros anuals”, diuen; si sumes totes les beques que donen en un any, sí que se’ls han gastat, però no fotem, o més ben dit, no manipulem: les Montserrat Roig, que també inclouen escriptors en castellà, són beques individuals de 6.000 euros per autor. A Barcelona amb 6.000 euros no et pots comprar un cotxe nou (ni mig), ni tan sols pagar el lloguer anual del pis; 6.000 euros és un terç del salari mínim interprofessional anual i un 7,5% de 80.000. A qui decidim becar diu molt de qui som (i qui volem ser) com a país.