El te amb bombolles entra en efervescència a Barcelona

L’única entrada que trobo a El País sobre el te amb bombolles es remunta al 2013. Aleshores El Comidista ja alertava de la invasió del te amb bombolles, conegut com a bubble tea, una beguda de te amb llet i boletes de tapioca originària de Taiwan. Una dècada després, podem parlar d’efervescència. Les obertures de botigues per comprar aquesta beguda estan augmentant tant que corren el risc d’esclatar o d’arrossegar-nos a tots a beure el te moda. Una beguda que pot incloure tants ingredients i sabors com us imagineu i que es pot prendre freda o calenta. N’hi ha alguna per cada dia de l’any. Potser aquí rau el seu èxit, a més de ser una joguina molt instagramejable i originària d’Àsia, un continent que fascina els europeus i americans, sobretot els més joves.

Machi Machi, novetat al costat de plaça Catalunya

Si la marca Machi Machi s’ha fixat en Barcelona és que alguna cosa està passant. Diuen que Machi Machi es la marca número uno de bubble tea al món, on tenen més de vuitanta botigues. La de Barcelona és una franquícia que ha obert aquesta setmana al costat de plaça Catalunya. És una botiga de bubble tea per emportar, molt pensada perquè els clients es fotografiïn en diferents racons, on tenen fins i tot una espècie de photocall per a la seva beguda. Tota la seva estètica és molt clara i neta, i dona el protagonisme a les begudes, que poden ser de múltiples colors.

Encara que el nom confongui, no és un te amb bombolles, sinó amb boletes. El bubble tea se serveix en un gran recipient de plàstic o vidre amb un forat perquè el travessi una canyeta ampla, per on passin les boletes en xuclar. El bàsic porta te, llet i les boles de tapioca, que estan fetes d’un midó que s’extreu de la iuca, també coneguda com a mandioca. Però aquesta només és la recepta mare. A partir d’aquí, les botigues i bars de bubble tea serveixen tot tipus de begudes amb base de te a gust del consumidor, que poden barrejar sucs, llets i boles de color per crear la seva formula ideal. Així que és difícil no trobar alguna combinació que agradi, i es pot prendre tan fred com calent.

En general, els combinats que es prenen calents són els que porten llet i altres ingredients que hi combinen, com la vainilla o la xocolata, i els tes que es prenen freds porten sucs de fruites. Però a Machi Machi destaquen els tes amb receptes de pastissos i postres occidentals, com el te amb llet i crème brûlée, el te amb matcha latte, bûlée i adzuki (la mongeta que posen en molts dels seus postres); o el té amb llet i panna cotta, que són els més venuts.

Aquesta beguda és relativament nova fins i tot a Taiwan, on es va començar a prendre als anys vuitanta, afegint llet i perles de tapioca al te, la seva beguda de referència, equivalent al que seria el cafè a la part més occidental del món. A Machi Machi també tenen una versió per endur, envasada en unes ampolles de plàstic amb tap que tenen forma de petaca. Precisament, la marca acaba de treure una petaca reutilitzable decorada amb dues obres de l’artista Jean-Michel Basquiat. El relat és molt important en el món Machi Machi, que fins i tot té el seu merchandising, també a la venda a les botigues.

Cinc anys de Q-Tea al passeig Sant Joan

La Yuli fa cinc anys que prepara amb molta cura bubble teas en un local del passeig Sant Joan, per sota de la plaça Tetuán, anomenat Q-Tea. La Q és la primera lletra del cognom del seu marit, però és ella qui està al capdavant d’aquest bar, amb l’ajuda de dues treballadores. Explica que cada dia prepara el te, de fins a cinc tipus diferents, encara que el que més utilitza per fer les begudes és el te de gessamí. Té tots els altres ingredients són frescos i els té a punt per preparar els bubble teas que els seus clients, majoritàriament joves, li demanen.

Ella és xinesa, d’una zona propera a Hong Kong, però va marxar als 13 anys del seu país. Ha viscut a Panamà i a Barcelona, on diu que s’hi troba molt bé. Explica que fa vint anys tots els xinesos miraven Europa i els Estats Units embadalits, però ara creu que passa al revés. Els occidentals han descobert la riquesa d’Àsia i tot el que té a veure amb la seva cultura i gastronomia genera entusiasme. Per això creu que no paren d’obrir llocs especialitzats en te.

Al seu bar, que també té un espai amb taules, cadires i sofàs al fons, us prepararà tot tipus de bubble teas, però ella sempre és partiària dels més saludables, de fruites. De fet, el seu preferit és el te amb llimona. Només porta la infusió amb unes rodanxes i suc espremut i també hi posa unes boletes de tapioca, o d’altres sabors si el client ho prefereix. “Però aleshores ja no és tan saludable”, reconeix, perquè aquestes boletes de colors són industrials, fetes amb saboritzants i colorants. A l’estiu els tes amb fruites són els més sol·licitats, freds i refrescants.

Quan fa fred, molta gent prefereix els tes amb llet i d’altres sabors. A més del bàsic te de boba, com es coneix també el que porta perles de tapioca; en té elaborats amb diferents tipus de te, verd o negre, o el que porta xarop de taro, una planta tropical que li dona un sabor dolç i terrós. Per acompanyar-ho, ofereix algunes coses de menjar, com uns panets dolços que recorden els pans de llet, típics xinesos. Però la Yuli explica que la Xina és enorme i la seva cuina molt variada en funció de la regió. Per ella, la més bona és la cantonesa, que no és la més habitual a Barcelona. Q-Tea té un altre local, al carrer Sicília.