Manel Vidal: “Recordaré ‘La passada a l’espai’ més com un llibre de memòries que com un de futbol”

El futbol com a excusa i la memòria com a motor. O viceversa. Entre records, vivències i reflexions, Manel Vidal Boix (Salt, 36 anys) crea La passada a l’espai, un llibre que oscil·la entre la confessió personal i el relat culer i futboler. No és clar si parla més de si mateix o de la pilota, ell tampoc ho sap, i menys encara els assistents al Club del Quadern, disposats a qüestionar-lo aquest dijous, amb la mateixa franquesa i humor amb què escriu i parla. “Quan l’hagi d’explicar d’aquí a uns anys, el recordaré més aviat com un llibre de memòries, i no tant de futbol”, ha arribat a la conclusió. El que és clar és que parla d’ídols, d’icones, i de la relació humana amb el futbol, una mica extrapolable a la resta de generacions.

Com la de Ramon Besa, assegut al seu costat, que ha reconegut en el llibre una glopada d’aire fresc en la literatura culer que fuig dels tòpics, però en què es comparteix part de la memòria. “El relat clàssic del Barça té salut, però paral·lelament ha renascut un debat més agosarat i amb un punt canalla”, ha subratllat Besa. Vidal ho ha confirmat amb els seus ídols. La seva primera fascinació va ser Iván de la Peña, Lo Pelat, “un jugador a qui només se li aplaudia la intenció”, ha assegurat Besa. “Al primer capítol del llibre explico que De la Peña ens agradava per aquesta adrenalina. I ens agradaria viure una mica així”, ha confessat.

A la sala, envoltant-los, hi havia diferents generacions, i en concret una de nova que veu Lamine Yamal com un ídol. “Hi ha una cosa que no entenc de Lamine: que pugui assumir el que li està passant”, ha explicat Vidal, obrint un debat que ha ocupat bona part de la xerrada. Un assistent li ha preguntat com seria un llibre sobre el jove davanter. “Futbolísticament, Lamine seria el tòpic de la barreja entre la Masia i el carrer. Es podria escriure un molt bon llibre sobre ell. El seu pare segur que té literatura”, ha fet broma Vidal. “Si ho racionalitzem, Lamine Yamal no ens deu res. Estem sempre especulant. Hauríem de pensar en quin bon any que ens ha regalat, i no si ens en donarà 10 o 15”, ha rematat en un debat sobre els ídols i la seva desmitificació.

Entre generacions, ha aparegut també la figura del pare. “En lloc de dir-te t’estimo, els pares et porten al futbol”, ha recordat Besa en un relat compartit per Vidal. El guionista i còmic ha reconegut que temia la reacció del seu pare al llibre: “Quan expliques la teva intimitat és una cosa, però quan expliques la de la resta, tenen dret a opinar. Una setmana abans que sortís li’n vaig enviar una còpia. I al meu pare li va encantar”, ha confessat.

“El futbol és una manera d’explicar la vida?”, li ha preguntat un intens oient. “No sé si el futbol és la millor eina per explicar les coses, però sí que és la que tinc a mà”, va contestar Vidal. La xerrada s’ha mogut entre passat i present, entre el futbol i la vida, entre diferents generacions. Però amb una memòria col·lectiva compartida.