Festival MOT: pari, escolti i miri

Julio Llamazares és un escriptor que deixa frases per subratllar a cada pàgina i a cada conversa. Afable i profund, en la xerrada que té en el festival MOT a Girona amb Xavier Pla en fa gala ficant-se el públic a la butxaca amb múltiples històries, imatges i pensaments.

El MOT d’enguany, comissariat per la periodista i escriptora Eva Vàzquez, es dedica al viatge, i l’autor lleonès hi parla del seu últim llibre, El viaje de mi padre, i de moltes coses més. Desplega les idees d’un univers literari singularíssim, llaurat a còpia de viatges i novel·les i contes i poesia. Fa molt de temps que és conscient de les arrels i les ramificacions de la seva literatura, dels seus interessos i d’una manera de mirar el món. Té, a més, prou generositat per compartir-les. “Per viatjar i per a la vida en general tinc un lema, que mira que en tinc pocs”, diu en un cert moment. El lema és una frase que va veure en els cartells dels passos a nivell dels trens de Portugal: “Atenció als combois, pari, escolti i miri”. Això és el que ha mirat de fer a la seva literatura i, en particular, en el darrer llibre, on refà el periple del seu pare com a soldat al bàndol franquista —sisplau, per força— fins al front d’Aragó, un al·legat contra la guerra i un homenatge a tots els joves que hi van perdre la vida. Viatge físic, de redempció i de memòria, hi sondeja les latències del paisatge quan ja és tard per preguntar i escoltar el pare. “Mai escoltem prou els pares”, una frase subratllada. “El paisatge és depòsit de memòria”, una altra. “Abans de la mirada el paisatge només era territori”, una altra, manllevada de Joan Nogué, l’exdirector de l’Observatori del Paisatge, que és entre el públic.

El lema del MOT, el festival d’Olot i Girona, és “Me’n vaig”. Bé podria ser el “pari, escolti i miri” del trens portuguesos. A Olot van tenir de convidat l’italià Gian Marco Griffi, l’autor de Ferrocarrils de Mèxic, i la russa instal·lada a Berlín Maria Stepànova, ara escriptora resident al CCCB de Barcelona, autora d’En memoria de la memoria i, més recentment, de Desaparèixer. Aquest dijous, primer dia del MOT a Girona, la biblioteca Carles Rahola s’omple per escoltar Julio Llamazares i, abans, Irene Pujadas i Núria Perpinyà. Les dues escriptores comparteixen amb enorme sentit del joc l’aventura i el pensament que estan a les entranyes de les seves novel·les recents, La intrusa i El cos invisible, dos viatges dins del cos de signe molt diferent. La imaginació s’hi obre pas com un corrent d’energia. “La imaginació no és més que memòria fermentada”, afirma Llamazares citant Lobo Antunes. Creador d’imatges punyents, el lleonès, a petició del públic i per a gaudi seu, rescata una definició que va donar en un llibre de la catedral de Girona: un barco que navega sobre la ciutat. Després, sota l’aixopluc d’aquell barco, una colla dels convidats del MOT (Eche­noz, Ei­mear McBride, Saray Encenoso o el mateix Llamazares) comparteixen taula de sopar i tornen a practicar el gest de parar, escoltar i mirar.