Havaneres i l’apagada de TV3

Aquest any, la cantada d’havaneres de Calella de Palafrugell no es presentava plàcida. L’organització municipal havia decidit suprimir, del gran i tradicional final, la interpretació d’El meu avi, peça d’Ortega Monasterio. Una decisió que va provocar mobilitzacions polítiques —militants d’Alhora, el partit de Jordi Graupera, van repartir fulletons amb la lletra de l’havanera— i malestar social. TV3 va informar prèviament de la polèmica, però a la connexió en directe amb la cantada d’aquest dissabte s’advertia una notable incomoditat. I és que ha estat un documental de TV3 sobre un presumpte passat del compositor el causant de la cancel·lació administrativa. Tot i que més d’un programa de TV3 havia parlat del conflicte, al directe van obviar incomprensiblement cap explicació. La presentadora va limitar-se a dir que “sentim els crits del públic per la disconformitat amb la decisió de no tancar amb El meu avi, com se solia fer”. I tot i que la connexió va mantenir-se, ella va acomiadar-se abans del bis final. Cap relat, doncs, sobre el que havia de succeir. Un final inèdit amb el públic fent anar el mocador blanc i reclamant la interpretació d’El meu avi. Uns mocadors blancs que habitualment s’onegen coralment amb La bella Lola, com va anticipar inoportunament la locutora ignorant que aquella nit servirien de bandera reivindicativa, de protesta. El públic va guanyar la partida i tots, músics i espectadors, van acabar la festa, ara sí, amb El meu avi. Aquest diumenge al matí he volgut repassar aquesta seqüència final al 3Cat, però la plataforma de la Corporació ha trigat a penjar-ho. Fins al migdia. Es podien trobar seguiments informatius, però no la repesca íntegra de la retransmissió.

El documental de TV3 Murs de silenci, de novembre de 2024, havia vinculat el compositor i la seva esposa amb un negoci de prostitució. El programa se centrava, principalment, en l’indulgent judici que el 1992 es va fer als responsables d’un prostíbul de Ventalló per corrupció de menors i en un molt bon seguiment de les seves víctimes anys després. Al final del programa, se subratllava la connexió d’Ortega Monasterio i la seva muller amb altres negocis dels condemnats pel cas Ventalló. Aquest documental va provocar reaccions contra la memòria del compositor, fins aleshores molt estimat. A Palamós, per exemple, van tapar el nom del carrer que li estava dedicat. D’altres, com Puigcerdà, que va erigir un monument d’homenatge, va tenir una primera reacció més prudent (“si es confirma la informació”, van comunicar, “l’Ajuntament actuarà”.) La família del músic ha presentat aquest any una demanda civil on reclama, a més d’una quantitat econòmica, que el documental sigui declarat una intromissió il·legítima contra l’honor de Josep Lluís Ortega Monasterio i es retiri d’arreu. Dol particularment a la família que al documental no s’esmenti que tant l’Audiència Nacional com el Tribunal Suprem van exculpar-lo d’unes acusacions (i sentències) que van ser una maniobra, diuen, del sector més enravenat dels militars contra un coronel que va donar suport a la Unió Militar Democràtica (UMD).

Sense entrar en l’assumpte que ara està sub iudice, és clar que l’intent municipal de cancel·lar la interpretació d’El meu avi a Calella ha estat un error. La seva expulsió del programa on tradicionalment hi figurava com el gran final no s’explica. El meu avi ha agafat una grandària notable i la cultura popular n’ha fet una pacífica expropiació. Ara és un himne. El programa Músiques empoderades, de Catalunya Música, van dedicar el gener un debat a les cancel·lacions. Van tractar episodis de molt diferent significació (des de Plácido Domingo a Carl Orff), però majoritàriament els intervinents defensaven que no es podia ignorar El meu avi tot i que alguns hi afegien fer-ho en determinades condicions, incomprensibles cauteles en un cas clar del que Barthes va denominar “la mort de l’autor” i com el lector s’apropia de l’obra.