_
_
_
_
_
brou de llengua
Opinión
Texto en el que el autor aboga por ideas y saca conclusiones basadas en su interpretación de hechos y datos

Espanyolitzar TV3

TV3 i la resta de canals de la Corpo arriben només a una mica més de la meitat de la població catalanoparlant d’origen

Ricard Ustrell al programa 'Col·lapse' de TV3.
Ricard Ustrell al programa 'Col·lapse' de TV3.

Ara el debat és si TV3 s’hauria d’espanyolitzar. És evident que el terme per si sol fa por, de fet és gairebé un deure criticar-lo en tant que el sufix -itzar significa fer per manera de transformar, de convertir en. Dir que algú o alguna cosa ha de ser espanyolitzat (també val si algú parla de catalanitzar, ara no farem distincions) és t’ho miris per on t’ho miris desafortunat pel que comporta de transformar algú altre, sisplau per força, en alguna cosa que potser no en té ganes.

El problema no és tant, però, l’ús del terme com el context en què es fa servir, que no és altre que el suggeriment que TV3 hauria d’incorporar més el castellà, o bé, mirant-ho des d’un altre costat, alertar que aquesta incorporació (aquesta espanyolització) ja està en marxa, i que de fet obeeix a un disseny orquestrat. Testimonis agafats al vol als informatius, professionals consultats com a experts, personatges en sèries de ficció, tertulians de matí o mitja tarda, personatges públics parodiats, etc., tot de persones expressant-se en castellà serien exemples d’aquesta deriva, sense que quedi clar si és producte de la casualitat o d’un guió previ.

Els defensors que TV3 incorpori el castellà solen argumentar dues coses: d’una banda, que TV3 sembla pensada només per a un perfil de catalans, els que ja són catalanoparlants, i que això no hauria de ser; i de l’altra, que fent servir més el castellà t’acostes a zones que de fet no miren gaire televisió en català. També són un clàssic de reclamar l’espanyolització de TV3 els col·lectius aquells que també bescanten la immersió i que es consideren perseguits per parlar castellà a Catalunya. No és d’aquests que parlem ara.

Alguna cosa no deu anar a l’hora a TV3 si no atrau ben bé la meitat de catalanoparlants i si la fidelitat a la cadena és tan feble

Hi ha però una cosa que no em quadra en això del català i TV3. En general, s’atribueix a l’audiència de TV3 un component de militància, de seguiment de la cadena per motius polítics i de llengua, com si l’espectador es plantés al sofà amb el roc a la faixa. Però després et mires les audiències i els números no surten. Al desembre passat, l’audiència mitjana de la cadena va ser del 13,4%, i si hi afegim la resta de canals del grup (3/34 1,3%; SX3 0,8%; Esports3 1,1%), en total tenim que les teles de la Corpo arriben al 16,6%. Si convenim que, d’acord amb la darrera enquesta d’usos lingüístics, els catalanoparlants de llengua inicial són el 31,5%, resulta que TV3 i companyia arriben només a una mica més de la meitat dels que parlem català. És això?

Com a militància trobo que és un resultat francament pobre, o és que, potser, en el cas de TV3 es tendeix a interpretar com a militància (i, per tant, frontalment condemnable) el que senzillament és un fenomen ben conegut en el món de la tele, que és la fidelitat a la cadena. Així, algú que mira Tele5 tot el dia es considera que és fidel a Tele5, mentre que el de TV3 el que té són motivacions patriòtiques. La comparació amb la ràdio és del tot feridora en tant que RAC1 i Catalunya Ràdio es distancien prou de les competidores, però també amb el món del llibre, en què el consum en català ronda un 30% molt proper al 31,5% de catalanoparlants que dèiem. I quan es parla del bon moment del llibre no s’atribueix a la militància del lector, sinó més aviat al bon ofici d’escriptors, traductors, editors i llibreters (distribuïdors no).

Alguna cosa no deu anar a l’hora a TV3 si no atrau ben bé la meitat de catalanoparlants i si la fidelitat a la cadena és tan feble. O, en tot cas, caldria fer moltes coses abans de fer experiments amb gasosa esquitxant de castellà els continguts en català, aviam si d’aquesta manera l’audiència puja; l’única cosa que aconseguiràs serà que la gent marxi (bé, això potser no perquè no hi ha alternativa si vols tele en català) i que tampoc en vinguin de nous. Perquè creure que a base de petites espurnes atrauràs audiència castellanoparlant és infantilitzar un teleespectador que en altres moments hi era; no calia que en Krilín o en Vegeta parlessin castellà per tenir tot el jovent, arreu, enganxats a la tele.

L’origen de TV3 va tenir una motivació molt clara fa quaranta anys d’acord amb una realitat lingüística que no ha canviat, o que si ha canviat ha sigut a pitjor, i aquell objectiu de construir un mitjà de comunicació potent i modern que s’expressés en català per participar en la normalització de la llengua hauria de continuar ben vigent. Ningú més no ho farà, i de la possibilitat que siguin les altres cadenes les que incorporin el català ni se’n parla.

Tu comentario se publicará con nombre y apellido
Normas

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_