Els primers Bad Sex Awards demostren les ganes de jugar a jutjar el pitjor sexe de l’any

La primera edició dels Bad Sex Awards ha demostrat que hi ha ganes de jugar a jutjar les escenes sexuals de la literatura catalana, i que tot plegat això del sexe encara fa vergonya i riure, sobretot quan és llegit en veu alta per Oye Sherman i Pol Mallafré. Acompanyats de la ideòloga de la broma, Carlota Rubio, coordinadora de Quadern, els dos còmics s’han encarregat de llegir les pitjors escenes sexuals publicades aquest 2023 en una gala sense pretensions a la Llibreria Finestres de Barcelona. El guanyador, que com la majoria de la resta de candidats -amb l’excpeció d’una valenta Laura Calçada-, no era a la sala, ha estat Marc Vintró per un fragment del llibre Unes ganes salvatges de cridar.

No és estrany que Mallafré s’hagi entrebancat quan ha llegit la frase que, probablement, ha precipitat el vencedor al primer lloc del podi: “L’Adam em cavalca a ritme de pentàmetre iàmbic shakespearià o del que sigui que estan fetes les rèpliques de Ricard II”. No cal dir que la riallada s’ha generalitzat a la sala i el bigoti de Mallafré ha quedat rígid, mentre Sherman ha continuat amb un text de Gemma Ruiz Palà on “l’estora de la banyera” ha suavitzat la fredor del terra en una de les poques escenes lèsbiques de l’any, corresponent a Les nostres mares.

S’han recitat moltes metafores totalment destrempadores, com ara una “polla morcillona, com un braç de gitano a temperatura ambient” (Andrea Genovart a Consum preferent); un “nadó que mama” mentre “la seva mare gemega en veu baixa”, present en una altra escena lèsbica, d’Eva Baltasar a Tríptic; o “un bolet que omplia la mà sencera”, com el d’en Bernardí a Et vaig donar ulls i vas mirar les tenebres, d’Irene Solà. “La polla de Déu” que apareix en una passional escena de Biografia del foc, de Carlota Gurt, o “la truja que va rodolar i va quedar bocaterrosa” en un moment fogós de Profecia de Raul Garrigasait també han torbat uns quants assistents.

Amb un parell d’ovaris, Laura Calçada, l’única finalista que s’ha atrevit a assistir als premis (als quals no s’ha convocat ningú, també cal dir-ho), tampoc ha dubtat en sortir a l’escenari a llegir en veu alta el seu fragment. Però fent una mica de trampa, ha canviat el tros escollit per Rubio. Després de rebuscar en un exemplar de Fucking New York, l’escriptora ha llegit un altre paràgraf i s’ha salvat de recollir el primer premi amb una gens menyspreable posició número 7.

Entre els candidats a aquests guardons, que Rubio va proposar en un article de Quadern, també hi ha alguns dels millors llibres de l’any perquè, com ha volgut aclarir la promotora, “és un premi que fa trampes” perquè la qualitat de l’escena triada no és proporcional al nivell de la novel·la. Amb gairebé un centenar d’assistents, tots ells amb dret a vot a través d’un rudimentari sistema de paperetes, el premi no vol molestar ningú sinó aprofundir en una qüestió que surt a molts debats literaris: per què costa tant escriure bé de sexe?

Quan s’ha acabat, Marina Espasa, programadora de la Llibreria Finestres, ha fet una immillorable valoració de la primera edició, amb previsió que el certàmen continuï. Els premis emulen una idea de la revista literària The Literary Review, que va celebrar uns guardons iguals des del 1993 fins a la pandèmia. Realment, un virus que ho va desinflar tot. I és que, com diu Rubio en el seu article, “escriure sobre sexe en català avui parteix d’un problema insalvable: a la vida real ningú s’escorre i tothom es corre, un barbarisme castellà”. I si filem més prim, escriure sobre sexe encara es complica més. El joc acaba de començar.