_
_
_
_
_
televisió
Crítica
Género de opinión que describe, elogia o censura, en todo o en parte, una obra cultural o de entretenimiento. Siempre debe escribirla un experto en la materia

Escorcollant 3cat

La nova plataforma de la CCMA ofereix continguts inèdits

Laura Escanes presenta 'La travessa' a la nova plataforma 3Cat.
Laura Escanes presenta 'La travessa' a la nova plataforma 3Cat.ALBERT GARCIA

La Corporació Catalana de Mitjans (CCMA) ha obert 3Cat, on reuneix la seva oferta audiovisual a internet. Segurament calia per adoptar els hàbits de navegació de les plataformes que han imposat unes rutines en la manera de presentar els continguts. La veritat és que l’oferta a internet de TV3 estava prou clarament ordenada i en aquest viatge s’ha perdut la datació de vídeos. Sobre els informatius, un cas, saps el dia d’emissió, però sobre altres programes, no. En tot cas la cerca de materials és senzilla i 3Cat resulta amigable. Més, navegant pel web. Ara bé, per als humils espectadors que no tenim smart tv, el recurs del Chromecast encarcara alguna vegada la connexió dels dispositius (mòbil-televisor) i desapareixen algunes funcionalitats. Per exemple, no poder activar el subtitulat ni controlar el minutatge per reiniciar el visionat. Si has deixat un episodi a mitges i vols acabar-lo des del minut que el vas abandonar... no és possible si tens activa la connexió Chromecast. Has de tornar a començar. Si més no em passa a mi. I faig aquest aclariment perquè en el món de les tecnologies digitals és a l’usuari a qui se li encolomen totes les incumbències. El client sempre culpable…quina gran troballa!

Pensant amb els que ignoren la graella diària, la Corporació incorpora continguts no emesos. No és simplement la nevera de TV3 o Catalunya Ràdio. El programa de Buenafuente, Vosaltres mateixos, n’és un exemple. Quina periodicitat té? No pot dir-se que sigui un programa per fer riure, però et deixa de bon humor. Esplèndid. Al monòleg de l’estrena, Buenafuente pregunta al públic “com aneu d’algoritmes” i fa una lleugera ironia sobre l’estrena del 3Cat: “més plataformes és el que necessita la gent”. Hi ha l’inevitable, necessari, monòleg, i el nucli central són anònims convidats que producció factura al plató i que el presentador desconeix, per tant, ha d’improvisar, exercici que practica des de fa anys. Bon començament. Un altre títol molt recomanable és Animals arquitectes. El porta Núria Moliner i presenta el treball d’arquitectes o estudis catalans que fugen de l’edifici-monument. El primer capítol reivindica Anna Bofill, arquitecta i compositora, com Moliner, i la segueix més enllà de la seva ocultada etapa al Taller d’Arquitectura que no va deixar rodar a les seves instal·lacions. De moment, hi ha capítols sobre H Arquitectes, la cooperativa LaCol i, és clar, RCR. Diferents propostes d’una arquitectura transformadora. Només un retret: el muntatge esmicolat i les imatges cap per avall fan modernet, però és la pitjor manera de contemplar una obra. S’entén millor quan es visita.

El forense és un artefacte que barreja des de la crònica negra a les explicacions sobre la pràctica forense o les professions que tracten amb la mort. El protagonista és el doctor Narcís Bardalet. Segons Manel Alías, incomprensiblement embolicat en la cosa, es tracta de parlar de la mort per reflexionar sobre la vida. Són sis capítols d’uns 50 minuts. Però això ho van fer molt millor tots dos a l’entrevista promocional de Col·lapse en 20 minuts. La minuciositat de les explicacions tècniques de la pràctica forense converteixen el programa en un curset de criminologia. Però el que més costa d’entendre són les recreacions morboses de cadàvers despullats, assalts sexuals, primers plans de ferides... Què en diran els que es queixen de Crims, malgrat la seva prudència narrativa? Una prudència que aquí no hi ha.

El concurs pirinenc La travessa és obedient amb la disciplina del gènere. S’hi barregen els testimonis personals, la superació, o no, de proves, l’esgotador festival visual dels drons, un escarransit premi de 10.000 euros i una presentadora, Laura Escanes, que no sembla molt muntanyenca i sí preocupada per dir el que diu el guió, una feina que l’absorbeix i dificulta l’empatia amb els participants i els espectadors.

Cal seguir escorcollant 3cat, darrere hi ha molt d’esforç.

Normas
Tu comentario se publicará con nombre y apellido
Normas

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_