_
_
_
_
literatura
Crítica
Género de opinión que describe, elogia o censura, en todo o en parte, una obra cultural o de entretenimiento. Siempre debe escribirla un experto en la materia

‘La torna’, d’Ali Smith: Materials de primera

Des de la primera pàgina de ‘La torna’ ingressem en aquest territori únic, mescla de sorpresa, desconcert i felicitat d’Ali Smith

Ali Smith
L'escriptora Ali Smith.Leonardo Cendamo (Getty Images)

Ali Smith escriu tan diferent de la resta dels seus col·legues (amb tanta audàcia i desimboltura), novel·les per a les quals no disposem de mapes, que no és forassenyat imaginar un lector confós. Comencem amb algunes claus que funcionen com a brúixola per endinsar-se en el seu territori: la confiança en el diàleg com a motor narratiu i en la bondat per trobar solucions als conflictes; una particular sintaxi narrativa que li permet juxtaposar materials de procedència molt diversa; la confiança que els relats conformen la història i que sense imaginació no existirien relats; la recreació d’un passat ja jutjat per la moral (el nazisme, el tracte gairebé animal contra les dones) per denunciar delictes o crims d’estat contemporanis encara no reconeguts (com el tracte als immigrants, les pressions laborals o la consumpció de les polítiques socials).

Després d’escriure la que probablement és la millor novel·la de l’última dècada, el quartet estacional (composta de Tardor, Hivern, Primavera i Estiu), existia certa expectativa per veure cap on seguia el projecte narratiu de l’Ali Smith. La forja dispersa qualsevol angúnia o reticència: des de la primera pàgina entrem en aquest territori únic, mescla de sorpresa, desconcert i felicitat que associem amb el nom de l’autora.

Suposo que a hores d’ara deuen estar esperant que els expliqui de què tracta el llibre. Però vet aquí que la resposta a aquesta pregunta constitueix la veritable trama del llibre. M’explico: si en la novel·la negra es tracta de trobar l’assassí, aquí l’assumpte va d’associar els diversos passatges narratius amb el centre secret de la novel·la (que no té per què ser el mateix per a tots els lectors): un dels plaers literaris més exquisits.

La protagonista de La torna es diu Sand, una dona dedicada a la pintura, obligada a afrontar la pandèmia en un estat d’ànim aspre i amb el seu pare a l’hospital (per una complicació coronària). Sand afronta també el retorn per sorpresa d’una companya d’estudis que acudeix a ella perquè l’ajudi a resoldre un misteri relacionat amb un pany medieval. I el pany ens condueix a la jove aprenenta que el va forjar, vio­lada per un company de gremi perquè no exercís l’ofici ni li fes la competència, i condemnada a passejar pels camins la seva vergonya acompanyada d’un ocell.

Com s’associen aquestes tres històries? Respondre a aquesta pregunta suposaria esbudellar la novel·la i condicionar la resposta del lector, que no té per què coincidir amb la meva. Però sí que els avanço que el riu de la narració arrossega una bona pila de materials de primera: una violació de domicili per entusiasme; la recuperació de l’amistat entre un pare i una filla gràcies a les històries que intercanvien; el retorn periòdic de les pestes; com un ocell pot salvar-te del suïcidi i quines relacions es poden entaular amb els animals; la desesperació per socialitzar i les alegres invasions vitals; la dificultat en totes les èpoques perquè la dona s’obri pas; els terribles costos i sacrificis que s’imposen a una existència lliure; la pervivència de la bellesa i com les ments i les ànimes flexibles i mudables dels éssers humans poden canviar i adaptar-se si troben un foc càlid, una bona forja i la ferrera adequada.

Portada 'Una vegada va a ser estiu la nit sencera' de Elisabet Riera.

La torna 

Ali Smith 
Raig Verd
224 pàgines. 20 euros


Tu comentario se publicará con nombre y apellido
Normas

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_