Imma Monsó conversarà amb els lectors sobre ‘La mestra i la bèstia’ al Club Quadern

A l’últim club de lectura del Quadern, parlàvem amb Gemma Ruiz Palà sobre el desig frustrat, els silencis i les incongruències que van marcar la vida de moltes de les nostres mares mentre la moral nacionalcatòlica campava a gust. Els lectors (sobretot les lectores) que s’hi van reconèixer ho faran també en alguns aspectes amb la Severina, la protagonista de La mestra i la Bèstia (Anagrama). És la última novel·la d’Imma Monsó, que ens acompanyarà dijous 2 de novembre a les 19h., com sempre, a l’Estudi Toresky, en la tercera sessió del club.

Amb Imma Monsó ens traslladarem la Catalunya dels anys cinquanta. En aquest cas, però, el pes de la Història no s’escola en la ficció amb un esforç periodístic de contextualització, com en el cas de Ruiz Palà, sinó precisament a través del silenci i la confusió. La Severina viu amb els seus pares, aïllada geogràficament i ideològica dels efectes del franquisme i de la implicació del seu pare en afers polítics. Ella és típicament monsoniana, excèntrica, ingènua i amb una sensibilitat especial per les paraules, i fa equilibris una mica esquizofrènics entre l’autoconsciència, la curiositat i la ignorància absoluta del seu context. Tot això canvia quan compleix vint anys, queda òrfena i es trasllada al poble fictici de Dusa a fer-hi de mestra. Allà hi descobreix un indret de conte de fades (d’aquí el títol), però també tot allò que implica la vida en comunitat: l’erotisme, la mirada dels altres i, per fi, el pes de la història, que comença a fer soroll.

Amb Monsó parlarem sobre tot allò que s’amaga sota l’aparent vaporositat de la protagonista i un humor molt fi (un altre tret monsonià). Parlarem sobre la Catalunya d’aquells anys cinquanta, sobre aquests silencis i sobre l’erotisme i la imaginació de la Severina. I parlarem també sobre les diferents maneres com cada generació s’acosta a un mateix fet.

Hi ha un fragment, en la novel·la, en què la Severina-mestra explica als seus alumnes l’únic conte que li havia explicat el seu pare, que ella no ho sap però resulta que està inspirat en Lenin. Un dels alumnes, desconfiat, li pregunta si el que explica és veritat o mentida, i ella respon amb una altra pregunta: “potser no sabeu que hi pot haver més veritat en un conte que a la realitat?”. I precisament sobre això va La mestra i la Bèstia: sobre tot la veritat que hi ha en les ficcions amb què ens expliquem l’atzar de les coses. Ens trobem dijous vinent.

Et pots inscriure al Club de Lectura amb Imma Monsó aquí.