El doll verbal de la poesia de Jaume Vidal Alcover, també als seus inèdits

Jaume Vidal Alcover va publicar deu reculls de poesia, entre l’arravatement vital de L’hora verda (1952) i l’orfebreria culturalista dels Sonets alexandrins (1981), passant pel paisatgisme de Dos viatges per mar, l’acostament (relatiu) al realisme de La terra negra o la narrativa en vers d’El fill pròdig. Margalida Pons va parlar, referint-se a la poesia de Vidal Alcover, del seu “desordre fructífer”. Si bé és cert que les seves tonalitats són ben diverses, des de l’aire neopopularista al formalisme més estricte, hi ha sempre com una impressió de doll verbal i de possessió del geni de la llengua, que hi dona unitat. És un dels grans poetes del segle? Podem dir, si més no, que va excel·lir en la forma del sonet (sobretot en els de temàtica amorosa de Sonets a Eurídice) i que té alguns poemes llargs (‘El fill pròdig’, ‘La consagració de la primavera’) que els bons lectors de versos han de conèixer. Acabem aquesta breu caracterització dient que la seva poesia és només una part de la producció d’un home incansable. A la seva extensa llista d’obres de creació (novel·la, narracions, teatre) s’hi afegeix la seva feina d’estudiós i de traductor, amb obres tan conegudes com la Síntesi d’història de la literatura catalana o la traducció d’A la recerca del temps perdut, cap de les dues exemptes de polèmica, perquè Vidal Alcover va ser un home heterodox i amb vocació d’heterodòxia.

L’obra poètica de Vidal Alcover ha tingut una mala fortuna que no es correspon als seus mèrits. En vida de l’autor, dificultats diverses van fer que quedessin reculls inèdits i que d’altres es publiquessin amb anys de retard. Mort l’autor, les possibilitats d’accedir als seus llibres eren cada vegada més minses, i l’obra poètica completa semblava una empresa impossible. Només per això, la publicació d’aquesta Poesia completa 1952-1991 és una molt bona notícia. Es publica en un sol volum de molta gruixa, amb edició a cura de Joan Cavallé. Compta amb una introducció de Magí Sunyer, que en una trentena de planes traça bé el mapa general de l’obra, i amb un bell apèndix, de caràcter més personal, d’Odile Arqué.

Resulta, però, que els deu reculls de llibres de versos que va publicar Vidal Alcover ocupen poc més de la meitat del milenar de pàgines del tom. La resta és poesia publicada en aplecs de circumstàncies o de poca circulació, poesia dispera i, sobretot, llibres inèdits: reculls que l’autor no va poder publicar, sovint amb poemes que després van anar a parar a altres llibres. La voluntat editorial ha estat aquesta: oferir un corpus completíssim, tot i que ben depurat: no hi han cabut ni peces juvenils prescindibles, ni poemes manifestament inacabats, ni d’altres concebuts com a components de peces dramàtiques. El resultat impressiona: mesurada a pes, l’obra de Jaume Alcover s’acosta ara (li falta un pèl arribar-hi) a la de Blai Bonet. Si algú es demana si tants d’inèdits eren necessaris, la resposta és afirmativa: en una obra poètica tan atzarosa i torrencial, és inevitable que entre els poemes inèdits n’hi hagi d’equiparables als publicats. I alguns de ben interessants. Esmenten-ne, com a mostra, un ‘Cant espiritual’ amb què Vidal Alcover es posa a l’ombra de March, Maragall i tants d’altres. Com a bon cant espiritual, expressa una espiritualitat alhora intensa i problemàtica: “Però eres Tu? Ho he demanat als aires / i al vol de les gavines i a la mar. / M’ha respost una carn, a l’altra banda / de la carn meva o, més lluny encara, / una ànima de fred, desconeguda. / A Tu no t’he sentit. Potser no hi eres.”

Poesia completa 1952-1991 

Jaume Vidal Alcover 
Edició a cura de Joan Cavallé. AdiA Edicions
1.074 pàgines. 38 euros