‘Mirar’, de John Berger: El noble art de preguntar
Coincidint amb l’exposició ‘Permanent Red. John Berger’, a La Virreina, l’editorial Arcàdia publica ‘Mirar’
Són mesos especialment bergerians en les nostres latituds. Coincidint amb l’exposició Permanent Red. John Berger, a La Virreina Centre de la Imatge de Barcelona, que s’allargarà fins a mitjans d’octubre, l’editorial Arcàdia publica Mirar en traducció de David Cuscó, on apareixen recollits vint-i-tres articles de l’autor londinenc escrits entre 1966 i 1979. Pintor fins que el destí de la seva pintura esdevé contradictori amb la seva idea del que ha de ser un artista en un món al límit del precipici, Berger es consagra a interrogar la pintura, l’escultura i la fotografia amb la paraula, seguint un moviment que el porta a submergir-se, sol o en col·laboració amb altres artistes, en realitats que interpel·len la seva consciència —els treballadors migrants a Europa, els sensesostre, els miners o els pagesos de l’Alta Savoia—, a traduir Bertolt Brecht i Aimé Césaire, o a compartir el seu premi Booker amb les Black Panthers i amb projectes que investiguen l’explotació del Carib, conseqüència dels interessos comercials de Booker McConnell en la regió.
Obsessionat amb la figura del narrador, tan discutida amb Susan Sontag en una conversa memorable al programa Voices, va navegar constantment entre la novel·la, l’assaig, la televisió i l’article, amb almenys quatre preocupacions visibles en cada intervenció: oferir hospitalitat al lector; anar a buscar els elements que calen per plantejar les bones preguntes i il·luminar els angles morts, o voluntàriament assassinats; malfiar-se dels relats de la història de l’art que van circulant sense revisar-se; i fabricar ad hoc una mirada d’acord amb les premisses ètiques i estètiques del que és mirat, sense renunciar al potencial crític de l’anàlisi. En algunes peces de Mirar, la combinació d’aquests elements és remarcablement poderosa, i el que sobresurt és la inquietud per pensar el triangle que conformen la societat, l’obra i l’artista, tenint sempre en compte la variable del temps. En Berger, la relació passa pels ulls, que excaven fins a trobar en la materialitat de les obres i en els seus destins els nervis òptics d’on surten, preguntant-los de què es nodreixen, cap a on enfoquen, a què són cecs, què pretenen atacar, on fracassen i com han estat mirats pels altres al llarg de la història.
Aquí obra pot ser un zoo, una joguina realista o el dibuix animat d’un animal, un prat, una fotografia que “aïlla un moment d’agonia”, o un quadre de Courbet. Berger és insistent en les preguntes que adreça directament als ulls, com a òrgan de la sensibilitat i la consciència, i no s’està de buscar-hi respostes i aventurar genealogies. Si l’ull de Courbet es nodreix de les muntanyes del Jura, Millet en canvi fracassa a l’hora de pintar l’ull humà, Giacometti desvia la mirada d’una societat que considera “irrellevant” i convida els qui estima “a viure temporalment en l’aïllament” d’un artista convençut que “la realitat no es pot compartir amb ningú”, mentre que en Magritte “el sentit de gran part dels seus quadres depèn del que no hi apareix”, i Bacon “enfoca el pitjor cada vegada amb més precisió” i entra en una via que va fins a Disney pel conformisme.
Berger ausculta les mirades dels altres mentre agusa la seva, i pobla la del lector en favor de l’atenció i la comprensió. Mirar és un tractat del noble art de fer preguntes.
Mirar
Traducció de David Cuscó
Arcàdia, 2023
266 pàgines. 24 euros
