_
_
_
_
POSTAL / VALÈNCIA
Columna
Artículos estrictamente de opinión que responden al estilo propio del autor. Estos textos de opinión han de basarse en datos verificados y ser respetuosos con las personas aunque se critiquen sus actos. Todas las columnas de opinión de personas ajenas a la Redacción de EL PAÍS llevarán, tras la última línea, un pie de autor —por conocido que éste sea— donde se indique el cargo, título, militancia política (en su caso) u ocupación principal, o la que esté o estuvo relacionada con el tema abordado

Un escriptor europeu

Joan Benesiu estava lluny de tot. I, tanmateix, quedava a només una generació d’eixe món europeu atapeït d’història, sagnant d’història, que perfuma els seus llibres

Paco Cerdà
Joan Benesiu publica a Edicions del Periscopi, fina editorial situada a l’Eixample barceloní.
Joan Benesiu publica a Edicions del Periscopi, fina editorial situada a l’Eixample barceloní.Pepe Torres (EFE)

“Creurem que duem Europa a la butxaca. Però no”.

Eixes dues frases, d’una evocació infinita, tanquen el llibre més europeu d’un autor profundament europeu; potser el nostre narrador més europeu. Joan Benesiu va nàixer a Beneixama, un poblet endormiscat entre oliveres, vinyes i muntanyes de l’interior d’Alacant. És a dir, perifèria de la perifèria. Un racó del mapa normalment amagat pel dit. A 1.500 quilòmetres de París; a 2.300 de Berlín; a 4.000 de Moscou. Ben lluny de les llengües predominants del continent. Irremissiblement lluny del menut centre de poder barceloní —sempre hi ha poder i subordinació— de la llengua compartida a esta vora del Mediterrani.

Benesiu estava lluny de tot. I, tanmateix, quedava a un sol llibre de W. G. Sebald; a unes poques pàgines de Claudio Magris, Marisa Madieri i el cresol cultural de Trieste; a només una generació d’eixe món europeu atapeït d’història, sagnant d’història, que perfuma els seus llibres. No imagine millor manera de celebrar, despús-demà, el Dia d’Europa que obrint les pàgines de Serem Atlàntida, la seua última novel·la. Deixar-se dur per les reflexions de Benesiu en torn d’eixa estranya nostàlgia dels qui no sabem què hem perdut. Resseguir amb Benesiu els camins de ferro de l’imperi austrohongarés amb la lentitud desapareguda. Endinsar-se amb Benesiu pel sinuós joc d’identitats que esguiten les nostres fronteres i larven traumes petitburgesos amb conseqüències devastadores; ahir, hui, demà. Literatura gran molt ben escrita. L’antinovetat. Lluny del zeitgeist.

Esta primavera, a Carcaixent, l’he escoltat per primera vegada. Benesiu parlà del simulacre permanent. Del parc d’atraccions amb filtres d’instagram en què hem convertit la realitat. De com la representació va imposant-se a la vida. Tot recordava a aquella sentència de Guy Debord: “El que sembla vertader no és més que un moment del que és fals”. Retuit.

Joan Benesiu publica a Edicions del Periscopi, fina editorial situada a l’Eixample barceloní. Ha estat guardonat amb els Premis Ciutat de Barcelona, Llibreter i Crexells. És un dels poquíssims autors valencians que interessen a Barcelona, meca literària idealitzada pels qui són ignorats ací i allà; altres traumes petitburgesos. Li vaig preguntar què pensava sobre eixa relació tan freqüent entre els literats valencians: desitjar a qui passa de tu. Em va alegrar la seua mirada. Sobretot, va respondre, cal defugir el victimisme. Evitar els complexos. Mai vore’ns disminuïts. Apartar-nos dels proteccionismes lingüístics. Triar una llengua no pot delimitar els temes ni l’ambició. Podem dialogar amb qualsevol. En valencià. Des de Beneixama. Creurem que no duem Europa a la butxaca. Però sí.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_