‘El gest i la paraula’, de Feliu Formosa: Ofici i tradició
L’obra ajuda a entendre la manera com determinats autors van incidir en la construcció de la literatura catalana i en van renovar les formes
Fruit de l’experiència i de l’ofici, El gest i la paraula recull una sèrie d’estudis que l’escriptor, traductor i director escènic Feliu Formosa va publicar entre 1969 i 2001. Es tracta, de fet, del primer de dos volums dedicats a l’obra assagística de Formosa, el segon dels quals encara s’està preparant. En el llibre es palesen algunes de les flaques de l’autor: la literatura alemanya, l’obra de Joan Oliver i Joan Vinyoli, la traducció poètica i teatral i l’estudi de la història de la traducció en la literatura catalana (que aborda a partir de la recepció d’Ibsen i Shakespeare, entre d’altres).
Els assajos de Formosa no només posen de manifest la seva professionalització com a poeta, traductor i dramaturg, sinó que també mostren la importància d’uns determinats textos en la constitució d’una tradició literària, col·lectiva i individual. El teatre de Brecht, per exemple, és una de les fites en la renovació teatral del anys setanta, un període que Formosa revisa a partir de la trajectòria de Xavier Fàbregas en un text sobre el teatre independent català. I la poesia de Joan Vinyoli és vista com a “experiència de mediació i transcendència” que esdevé el punt de partida per a la seva formació com a poeta i traductor.
El llibre s’inaugura amb un text (“De la meva tradició”) que serveix de pedra de toc a tot el volum. Formosa explica la dificultat que els escriptors de la seva generació van tenir en “la recerca penosa d’uns antecedents” i reconeix el paper que, en la seva obra, ha tingut la “consciència de la crisi”, la sensació de viure un moment de canvi irreversible, ben present en la literatura de dos autors que ha traduït: Thomas Mann i Heinrich Heine. La influència que la cultura alemanya ha tingut en la seva obra li ha permès “partir de zero a cada text” i oscil·lar entre diverses propostes estètiques, entre les quals hi ha la poesia de Vinyoli, influïda per Rilke i Trakl, i la de Goethe, amb una musicalitat també patent en l’obra de Carner.
Per bé que els estudis són resultat d’encàrrecs associats a obres concretes i, per tant, se centren en l’anàlisi d’uns determinats autors, un dels punts forts del llibre és la capacitat de teixir relacions temàtiques i estètiques entre ells. Un dels motius recurrents que travessa el volum, que podem associar a la idea de “consciència de la crisi”, és la reflexió, tan pròpia de la modernitat, sobre el paper de l’artista en la societat burgesa. Aquest motiu li permet d’entrellaçar l’anàlisi del Tristany de Thomas Mann (on l’artista és un “bebè putrefacte”) amb les diverses versions de L’auca del senyor Esteve de Santiago Rusiñol, els Espectres d’Ibsen i l’obra teatral i poètica de Joan Oliver, la capacitat revulsiva de la qual recau en l’ús d’un “llenguatge viu, irònic, el·líptic”.
Un altre dels leitmotiv del llibre és, justament, el tractament del llenguatge. En aquest sentit, Formosa subratlla els valors de ruptura que Espriu i Oliver van introduir en la lírica catalana dels anys cinquanta, recuperats dels trenta. Del teatre expressionista i surrealista destaca el paper capdavanter que hi van tenir la Lulu de Wedekind i l’Ubú, rei, d’Alfred Jarry, dos personatges que encarnen l’instint autodestructiu i la brutalitat descarnada. I de Wagner, insisteix en la buscada simplicitat del seu llenguatge, una simplicitat que, al seu entendre, cal tenir en compte a l’hora d’oferir traduccions actuals dels seus llibrets.
Present en quatre estudis, el teatre de Brecht ocupa un espai destacat en el llibre. A Formosa li interessa per la seva capacitat d’arrelament a una realitat històrica i social. Així, l’anàlisi de diversos muntatges de La bona persona de Sezuan li permet d’avaluar l’eficàcia del teatre brechtià en contextos culturals i històrics diferents. Un altre dels seus autors de capçalera, Thomas Bernhard, és, per a ell, el dramaturg de “la reiteració i l’exabrupte”, que extreu de Kleist la capacitat de crear una tensió a través de procediments indirectes.
El gest i la paraula és, sens dubte, un llibre important, que permet posar en valor una determinada consciència del moment històric. Rellegir ara aquests textos ajuda a entendre la manera com determinats autors van incidir en la construcció de la literatura catalana i en van renovar les formes i els motius. Van crear ofici i tradició.
El gest i la paraula. Assaigs 1969-2001
Viena Edicions, 2022
288 pàgines. 22 euros
