Més natura i més oci saludable als rius metropolitans de Barcelona

Els 36 kilòmetres del curs metropolità del riu Llobregat, entre les localitats de Martorell i El Prat, són ara mateix un espai transitable obert a la ciutadania. Per ell hi discorren 65 kilòmetres de camins enllaçats per dos passos o guals inundables de creació recent. A més, la recuperació d’aquest curs fluvial que s’ha produït en els últims anys ha permès que l’àrea s’ompli de vida, amb la presència estable de 1.818 espècies de flora, 476 d’aus, 432 d’insectes, 50 de mamífers, 16 de peixos, 101 d’aràcnids, 18 d’amfibis i 40 de rèptils. Teixidors, martinets blancs, gavians argentats, cabussets o camallargues proliferen a la plana al·luvial del riu, a tocar dels grans nuclis urbans, l’aeroport Josep Tarradellas i les àrees industrials de la zona.

En paraules de Martín Gullón Santos, coordinador d’infraestructures de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), tota la llera “s’ha omplert de vida”. Això implica “la plena recuperació d’un espai saludable per els més de 600.000 ciutadans de 16 municipis diferents que viuen a prop del curs del Llobregat, i el mateix és pot dir dels altres rius metropolitans, com el Besòs o el Ripoll”. Com a conseqüència dels esforços públics de recuperació social, ambiental i paisatgística, aquests entorns fluvials s’han convertit “en una de las principals infraestructures verdes del territori” i uns espais “de salut i lleure” cada cop més populars entre la ciutadania, com indiquen les més de tres milions de visites que es van produir l’any 2022 a la riba del Llobregat. Gullón considera que l’increment sostingut de l’afluència demostra que “l’àrea metropolitana, com va passar amb les platges fa uns anys, està deixant de viure d’esquenes als seus rius”.

Una inversió regeneradora

L’any 2015 va néixer el Programa d’actuacions en paisatges naturals i urbans. Des de llavors s’han destinat 40 milions d’euros a la rehabilitació dels ecosistemes fluvials en el marc d’aquest full de ruta. L’AMB ha finançat el gruix de les accions realitzades, però també hi ha participat tan els ajuntaments afectats com el Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER).

Martín Gullón Santos, coordinador d’infraestructures de l’AMB, destaca que s’ha recuperat “un espai saludable per als més de 600.000 ciutadans de 16 municipis diferents que viuen a prop del curs del Llobregat”

En concret, l’espai del riu Llobregat ha estat inclòs, per la seva singularitat, en diversos projectes finançats per la Unió Europea, com ara el programa UrbanGreeningPlans, que proposa la renaturalització de les àrees urbanes tot reforçant la biodiversitat i contribuint a la mitigació dels efectes del canvi climàtic. La vall baixa del Llobregat és també un dels àmbits d’estudi del programa europeu Clearing House, que vol aprofundir en el coneixement dels beneficis que aporten els arbres i boscos presents a les grans metròpolis.

Martín Gullón recorda que l’AMB treballa des de 2006 per connectar els rius metropolitans amb la ciutadania i disposa des de 2010 d’àmplies competències específiques en l’àmbit de la planificació urbanística, disseny d’espais públics i conservació i gestió d’espais naturals. El coordinador d’infraestructures afegeix que “les fortes inversions dels darrers anys ens han apropat al triple objectiu d’aconseguir una clara millora ambiental, potenciar el valor paisatgístic de les lleres i popularitzar tant com sigui possible el seu ús social”. En aquest últim aspecte, Gullón destaca com “la pandèmia ha potenciat la demanda ciutadana d’alternatives d’oci saludable, una necessitat creixent que pot trobar en els espais fluvials una resposta ben adequada”.

Passeres, guals i refugis de biodiversitat

Mireia Monràs, arquitecta de la coordinació general d’infraestructures de l’AMB, explica que les actuacions realitzades passaven per “actuar sobre un entorn molt degradat per la presència de tot tipus d’infraestructures, incloses autopistes, autovies, instal·lacions ferroviàries i tot un seguit de subministraments i serveis de connectivitat subterrània”. Tot això havia convertit els rius metropolitans en espais hostils, “de difícil accés i poc atractiu per a la ciutadania”. En conseqüència, les principals actuacions han estat relacionades amb “construir camins, vies d’accés, guals i passeres” que trenquessin aquesta dinàmica d’aïllament i deteriorament gradual del espais. Monràs destaca també accions de renaturalització com ara “fer plantacions, retirar espècies invasores o introduir de nou flora i fauna autòctona”.

Des de 2015 s’han destinat 40 milions d’euros a la rehabilitació dels ecosistemes fluvials de l’àrea metropolitana

Una de les principals ha estat, des del seu punt de vista, “la creació del Refugi de Biodiversitat de Santa Coloma de Gramenet”, al marge dret del Besòs, projecte que va rebre fa uns mesos un ajut de tres milions d’euros procedents de fons europeus gestionats pel Ministeri per a la Transició Ecològica i Repte Demogràfic. José Alonso, arquitecte també de l’equip d’infraestructures de l’AMB, conclou destacant com la creació d’aquest espai lacustre al Besòs, com passa “amb els aiguamolls artificials” i altres accions similars, “fa que l’espai recuperi el seu valor paisatgístic i torni a formar, des d’un punt de vista ambiental, d’ecosistemes rics i diversos o de les rutes d’aus migratòries”. D’aquesta manera, indrets “sovint molt castigats” entren en el cercle virtuós que els transforma en entorns saludables.

De cara al futur immediat, Alonso considera que ha arribat el moment de promoure “accions pedagògiques com ara rutes guiades” i tasques de millora com podria ser facilitar la mobilitat tot separant la circulació de vianants i ciclistes”.

El programa de recuperació fluvial en xifres

· S’han fet quatre punts de pas per guals inundables, dos al Llobregat, un al Ripoll i un al riu Sec.

· S’han fet una passera elevada atirantada a Barberà del Vallès i una altra passera sobre la riera de Comerç.

· S’han creat 20 nous hàbitats d’interès comunitari dels quals cinc són de màxima prioritat.

· S’ha actuat sobre 36 kilòmetres de la llera del Llobregat, 10,9 de l’espai fluvial del Besòs i 9,2 del riu Ripoll.

· El 69% del passos de l’eix del Llobregat (un total de 101 punts de pas) són funcional per la connectivitat ecològica.