BROU DE LLENGUA
Columna
Artículos estrictamente de opinión que responden al estilo propio del autor. Estos textos de opinión han de basarse en datos verificados y ser respetuosos con las personas aunque se critiquen sus actos. Todas las columnas de opinión de personas ajenas a la Redacción de EL PAÍS llevarán, tras la última línea, un pie de autor —por conocido que éste sea— donde se indique el cargo, título, militancia política (en su caso) u ocupación principal, o la que esté o estuvo relacionada con el tema abordado

Un colló de novetats

Amb els últims canvis, l’IEC ha resolt la polèmica entre ‘vacuna’ i ‘vaccí’ convertint la primera en l’entrada principal

La bandera trans.
La bandera trans.Carles Ribas

Ens hem acostumat, gratament, a la dosi periòdica de novetats del diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, per si algú tenia dubtes de si allí s’hi treballa o no, o per si algú altre vol insistir en el tòpic que l’acadèmia sempre fa tard i no sé què. Alguna cosa deuen fer bé els que treballen per la visibilitat de la Secció Filològica si un fenomen que abans passava inadvertit i només ens interessava a quatre (això que de tant en tant el diccionari s’ampliï) ara s’ha convertit en titular de telenotícies i motiu de tertúlia a la ràdio. El dia que toquen novetats, la notícia recorre xarxes i mitjans.

Passa, però, que en general els mitjans només es fan ressò del que s’inclou en el pertinent dossier de premsa, que sempre és escapçat per facilitar-ne el processament per part dels periodistes, de manera que moltes innovacions passen inadvertides. De la mateixa manera que sovint es difonen només les noves entrades al diccionari, i no tant o gens les correccions, les esmenes i l’afegit d’exemples en les entrades ja existents. Tan important com incorporar paraules noves al lèxic de la llengua és la vigilància damunt la resta d’entrades, que esdevé també un indicador de la posada al dia de la llengua.

Un bon exemple d’això, i de com l’Institut d’Estudis Catalans actua en debats oberts sense fer soroll, és el canvi operat damunt les entrades vacuna i vaccí. Recordeu la polèmica? Arran de l’administració de la vacuna de la covid, el corrent ultrancer de la llengua va rescatar d’entre les arnes el terme vaccí (amb els seus derivats vaccinar i vaccinació), el qual tenia un nivell d’ús misèrrim però, ves per on, apareixia al diccionari normatiu com el terme principal per davant de vacuna (que remetia doncs a vaccí). Sense fer soroll, deia, finalment l’IEC ha invertit els termes i ja ens podem vacunar sense que ens renyin. (Un sempre es pregunta si dins de la Secció Filològica es reprodueixen aquests debats, estaria bé veure-ho per un forat.)

D’entre les novetats hem de celebrar força coses. Per exemple, gaudeixen d’entrada plena termes com transgènere i cisgènere i els pertinents escurçaments trans i cis, cada cop més estesos com a adjectius, alhora que cauen del diccionari cisfòbia i heterofòbia, que per bé que són possibles lexicogràficament al·ludeixen a fenòmens inexistents. També guanyen entrada feminicidi, lleument o metabolitzar, mentre que com a subentrades apareixen termes força estesos que encara no tenien entitat pròpia. Són els casos de bodes d’argent, bunyol de vent, cafè exprés, cas perdut, centre neuràlgic, diputació permanent, el més enllà, guerra civil, llibreria de vell, llit elàstic, pal de paller, premsa groga, i atenció, telèfon mòbil (amb una accepció nova a mòbil que hi remet). D’entre les noves locucions i frases fetes destaquen posar algú en antecedents, i un be negre, estar fins al capdamunt, a la contra, de corcoll, escampar-se com una taca d’oli, tenir estómac, anar fet un fàstic, importar un rave o de merda. “Ets un insolidari i un egoista de merda”, ens posen com a exemple.

Si un fenomen crida l’atenció de la nova fornada, però, és l’afició per la cosa testicular, perquè les entrades que presenten més canvis són precisament dues que refereixen les gònades masculines: ou i colló. L’entrada colló és una festa: ja podem agafar algú pels collons, tenir els collons ben posats o tenir-los plens. Té collons, hi ha tot un colló d’expressions, havien de ser al diccionari dels collons per collons. I un colló!, diria algú que n’estigués fins als collons, de tot plegat. I esclar, si tenim tot aquest mostrari no podíem obviar les equivalències amb el sinònim ou, que en el diccionari presenta igualment un ou de canvis.

Però per força ens havíem de demanar: on són els conys? Perquè l’entrada cony, al costat de les homòlogues masculines, presenta un aspecte ben magre en el diccionari: cap ni una subentrada, cap ni una locucioneta, cap cap de cony despitat, ni menjar pa de cony, ni estar-ne fins al cony (avui arreladíssim), tampoc ves al cony de ta mare, i només ens és permesa la interjecció cony! Per sort, tenim una Secció Filològica sempre amatent, aviam si a les properes ampliacions hi ha propòsit d’esmena.

Normas

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS