Un whisky a la salut de Pla i Fuster
La conversa infinita entre ells crida l’atenció per com dues intel·ligències tan profundes es troben i deixen de banda que es trobin als antípodes en el pla ideològic
Hi ha un aforisme de Joan Fuster a Diccionari per a ociosos que diu: “Còmplice és aquell qui us ajuda a ser com sou”. És l’afirmació amb què l’escriptor i professor Antoni Martí Monterde comença la visita a l’exposició “Joan Fuster-Josep Pla: una conversa infinita”, a la Fundació Josep Pla. El marc és una jornada de dia sencer que debat els lligams entre els dos escriptors. A Palafrugell no fa la ventada que els meteoròlegs anunciaven i que arrodoniria la postal a la mida planiana. Plou per empipar, però com que el temps estreny, la visita mateixa a l’exposició serà “aforística”, avisa Martí Monterde, el comissari, apuntant-se així a l’esperit de paral·lelismes que travessen Pla i Fuster: es llegeixen, s’entenen i s’ajuden, s’obren projectes i pensaments, s’escriuen i es descriuen, en una època, la dictadura franquista, que els podia fer sentir dos illots.
Estenem el llençol de complicitats, de les menudes fins a les cabdals. A taula, a l’hora d’escriure, els dos hi tenen tabac i whisky. Pla és de Johnny Walker i manuscrit; Fuster, de JB i màquina d’escriure. Els dos comparteixen lectura i fascinació per Montaigne i conviuen com a escriptors de l’editorial Selecta, units per Josep M. Cruzet. De la mà d’un altre editor central, Josep Vergés, faran les guies de Destino, “un monument”: Pla escriu el Viatge a Catalunya, “el primer llibre en català que publica durant el franquisme” —precisa Martí Monterde—, les guies de Mallorca, Menorca i Eivissa, i Fuster fa la del País Valencià, a proposta de Pla. La publicació d’El País Valenciano li porta a l’assagista de Sueca una primera campanya de linxament. “Pla és dels pocs escriptors de l’època que compren la idea fusteriana de Països Catalans”.
Mica en mica, a cop d’aforisme o d’idees trenades, amb didalet de whisky o sense, afloren les complicitats que van permetre tirar endavant concrecions enmig de les prohibicions de la dictadura i en una societat en “permanent somnolència digestiva”. El concepte és fusterià i Martí Monterde el trasllada al present: “Llegir Fuster i Pla és sortir d’aquest impàs en què ens trobem”. El colofó arriba quan Fuster fa la introducció a l’obra completa de l’empordanès. I el colofó de la jornada, un esplèndid text literari de Baixauli: “Fuster és escriptor de punts suspensius, escriu com si tinguera al davant el lector, són escrits profunds i divertits”. Està escrit: Fuster —i també Pla— insisteixen a allargar la conversa amb el lector.
La conversa infinita entre ells crida l’atenció per com dues intel·ligències tan profundes es troben i deixen de banda que es trobin als antípodes en el pla ideològic. Segurament perquè són prou intel·ligents, com evidencia la carta que Pla envia a Fuster demanant-li un informe autobiogràfic per elaborar el seu homenot. Vol que es deixi anar: “El que vós no podeu dir, jo ho puc dir”.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.